divendres, 15 d’agost del 2008

Jo no sé que dir ...

Desprès de la inauguració propiciada per la nova incorporació, jo no sé per on agafar-ho.

Per què anem a vore? Qué podem pretendre amb un bloc anomenat "notenimremei"?.

Per a complicar-ho més, posem tres paraules juntes i ens quedem tan tranquils.

Repeteixo, que volem "vindre a dir"?. Potser que no hi ha qui ens arregle ... potser. És possible que vulguem parlar de tot el gènere humà, que NO TENIM REMEI, és a dir, un bloc de filosofia.

No donem per a tant. No piquem tant fort.

Podriem recomanar llibres, així una mica pedants, podem dir: "Estic llegint un llibre d'un autor anglès, en llengua anglesa, per suposat". Però si escric això començaré a pensar que realment no tinc remei. I seria greu.

Per tant, com diu la nostra consigna, una mena de "pensat i fet" amb una rima consonant agafada pels pels (ho sento no recordo quin va accentuat), la feina seria posar en format electrònic pensaments de tres segons, com els peixets de "Buscant a Nemo". I d'aquests en tenim de sobres.

Per si no us en adoneu, porto escrites tretze línies (catorze amb l'actual) i no he dit res amb substància. Per tant, "notenimremei" ha triomfat una vegada més.

Ara li toca a "Aloysius", que no sé d'on haurà tret el nom.

Avore que posem, noi.

2 comentaris:

aloysius ha dit...

Lamento la teua falta d'idees.En fi, espero que només siga una manca d'inspiració temporal i sense conseqüències.T'animo a que la teua capacitat creativa sobradament demostrada se'ns aparega en este blog en tota la seua força.Perquè suposo que no mos estaràs dient que ho deixem córrer i s'ha acabat?notenimremei, un blog no és..... tu ja saps què.Salut i ànims.

lidlab ha dit...

eis!
després de lo que me dies a la ràdio aquí m'esperava la teoria de Nietzsche o un resumet de La vida després de Déu, de Matthew Tree... per començar-lo en una remota idea, però veig que no!!Ja està bé, ja... que m'havieu "assustat" en los vostres comentaris i me feu temor i tot!
Jo estic aquí, pensant en un tema que puga escriure... en comptes de passar un domenge com los de la gent normal: a la platja, en un geladet...

Com ja te vaig dir, possiblement intentaré escriure sobre què fer un dilluns de festes, després del ball de mantons, quan te n'adones que no hi ha res més per acabar de rematar la nit!! potser serveix com a idea innovadora i l'any que ve, al gran programa de les Quinquennals hi surt com a acte popular. Mira, sóc d'estes persones que encara confia de les festes del poble. D'estes que diuen: Ualeee, com pot ser que te'n vaigues de vacances... si són les FESTES??!! (que ingènua, pobreta...) i tenia un mínim vot de confiança en lo poder local! Què hi farem?

No res, acabo lo meu discurset. Avui seré original i me'n vaig a vore pepet i marieta a les Cases. Si mahoma no va a la muntanya, la muntanya...

Ale, salut i fins demà, que haurem de respondre a Aloysius! Per cert, unes ratlles haurien d'anar dedicades a què significa este nom!! la curiositat pot en miiii!

L