James Herriot o retrat de senyor amb gosset

Mira ja que parlem de llibres, una gran troballa (it's my opinion, boys). Un senyor veterinari anglès que es va passar la vida, des dels 23 anys, exercint al Yorkshire del Nord, primer d'ajudant de veterinari i desprès amb clínica pròpia. Fins aquí res de nou, si no fos que se li va acudir recollir les seves vivències durant l'exercici de la professió. Els personatges de les seves obres són reals encara que estan canviats.

El nom real era James Alfred Wight i va adoptar el pseudònim perque la llei anglesa prohibia als veterinaris fer-se publicitat de qualsevol forma. Va escriure un total de 11 llibres, tots recordant anècdotes i la vida (dura) d'un veterinari rural. El que he llegit "Totes les criatures grans i petites", està ple de pagesos, vaques, cavalls, poltres, bedells, més pagesos, tres veterinaris sonats que s'han de llevar nit sí nit també a atendre les trucades dels granjers de la zona i en plena nit s'han de desplaçar per una zona rural molt muntanyosa. A més el llibre està ple de situacions còmiques, però no està escrit tractant de fer gràcia, les situacions en són de gracioses, o còmiques.

... com utilitzar una gerra de cervesa com a caixa de cabdals, pagesos que volen fer passar una vaca morta d'una cosa per una altra per a que l'assegurança li pagui, senyores riques que sobrealimenten al seu gosset, granjers que són tan salvatjes com els animals que cuiden, i moments més com el sacrifici d'un gos molt vell per evitar-li patiments ...

Tot el conjunt ens mostra com era el camp anglès dels anys 30/40, una societat on començaven a abundar els tractors, però on encara hi havia molts animals per a treballar la terra, on la major part de pagesos no tenien cotxe, i es desplaçaven amb carro, a una zona rural de condicions dures: neu a l'hivern, pluges torrencials a la tardor, calor a l'estiu. I un detall, encara s'enviaven les factures per correu i la gent acudia religiosament a pagar el dia de mercat.

Us recomano el llibre. No hi trobareu un texte bucòlic ni nostàlgic, només un bon retrat d'una societat que haurà canviat molt.

Enllaç a la whiskipèdia:
http://es.wikipedia.org/wiki/James_Herriot

I si canviem de tema?

Benvolguts amics, quasi germans kotassé i lidlab. Voleu dir que no n'hi ha prou de religió? Tots ens em ensenyat les cartes i ja ens repetim com l'allioli. El blog ha de servir per conéixer-nos millor. En religió ja ho hem aconseguit. Ara canviem de tema.
Us voldria parlar d'una joia literària que m'ha estat ocupant durant tot l'estiu i part de la tardor. Es tracta de "Els Buddenbrook" de Thomas Mann (el de la foto). 526 pàgines de pur gaudi, autèntica delícia per als sentits i l'intel·lecte. Absolutament recomanable. Si volem entendre la societat europea del segle XIX , XX i XXI llegiu-lo.
Tot i ser una obra menor dintre del corpus de Mann, no deixa de ser obra de juventut, hi trobem una maduresa intel·lectual i personal excepcional. Tot això em porta a pensar que, efectivament, Mann era un fora de sèrie, entenia d'art, de teologia, de música, de literatura ...i tot això en el llibre hi aparèix...però és que dubto que la societat actual puga aportar cap Thomas Mann o cap Zweig per posar dos exemples.
No trobeu que en general tots plegats som bastant mediocres? Sense el google el senyor Mann podia ser una enciclopèdia ambulant i a més tenir quatre fills.
Res, no me'n vull anar per les rames. Un llibre rodó, genial i sobretot gens farregós.
Us atrviu a dir-hi la vostra?

Simbols religiosos a les escoles

Em permeto escriure una entrada, en relació a una decisió de l'UE: recomanar que no hi hagin símbols religiosos a les escoles. Com ja heu pogut endevinar hi estic d'acord, no ha d'haver cap símbol religiós, i si fora per mi, cap símbol ni bandera, ni fotografies del president de torn.

En primer lloc són formes de procedir arcaiques, que fan recordar èpoques en que el cap de l'estat és el "pare", de fet de vegades (cada cop menys) als diputats els anomenen "pares de la pàtria". Dic per sort perque avui dia són com a molt "gestors de la pàtria" i a hores d'ara no massa bons.

En segon lloc i tornant a la qüestió que ens ha ocupat dies enrera, podem d'una vegada deixar la religió fora de les escoles. Que s'expliqui que és el fet religiós, igual que s'explica la sexualitat humana, o d'altres qüestions, però no calen assignatures de religió que no tenen sentit. Sempre m'he preguntat que dimonis (o àngels) evaluaven els capellans que ens feien les classes de religió: la capacitat de recordar el "Credo catòlic", les tres virtuts teologals. I els treballs? Aquelles redaccions que ningú feia sobre algun tema que havies de redactar en termes catòlics tenint en compte les normes del catecisme. Tot i això van aconseguir omplir-nos el cap de les historietes per a pastors del desert de la Bíblia.

I si també fem classes de religió per a mahometans? Que farem? Convertirem les escoles en madrasses? Us imagineu una classe plena de nois i una altra de noies recitants els sutres de l'Alcorà en una salmòdia contínua? O els budistes recitant mantres durant hores? O els testimonis de Jehovà ensenyant com fer proselitisme i enviant els xiquets a les altres aules a convéncer a la gent que es faci de l'altre club de fans? Tindriem una escola realment multi, sí multi alguna cosa que ara no sé com qualificar.

Lliurem l'escola de la càrrega de la religió, però això sí de totes. I garantim que els funcionaris vetllin per que estigui fora de l'estat, que l'estat sigui laic i aconfessional. De moment, més teoria que pràctica.

Esperem notícies.