Potser el que passa és que tot és més simple ...

... del que ens pensem. He vist el video de la cançó de Jorge Drexler, "Milinga del moro judio" i m'ha semblat adequada per a una entrada del blog. Explica prou bé com haurien d'anar les coses: xiquets a catequesi? sí, qui hi vulgui anar. Xiquets que no van a catequesi i ningú protesta? També. Musulmans orant a la mesquita, jueus a la sinagoga, etc. etc. etc., però tots sota una màxima: "Viu i deixa viure".

Això si que seria fàcil i civilitzat.

I si ho és, i em consta que ho sabem tots, perque costa tant que visquem en pau i no intentem imposar als que no pensen com natros,la nostra forma de pensar, tan imperfecta com la dels altres.

No acabo de veure civilització en la gent que considera que les seues creences haurien de ser les de tothom, veig el mateix proselitisme, allò de "pobre, ajudem-lo a arribar a la llum".

El sol surt per a tothom que i el que vol saber només ha de sortir al carrer i deixar que el toqui el sol.

Societat Civilitzada

Hi ha dies en que un es troba una mica escèptic. No veu el nord ni intueix el sud. Veus que les coses només poden anar a pitjor. Ni una minsa llavor d'esperança. No és que esdevinga una patologia crònica però mira, se't queda el cos una mica estrany. Avui era un dia d'aquells i això que les bones temperatures que estem gaudint conviden a l'optimisme encara que malauradament sabem que només són un miratge...l'hivern arribarà i les orelles indefectiblement acabaren gelades.
Doncs això, em trobava en mig d'aquestes cavilacions quan he passat per la plaça i he vist una imatge reconfortant....xiquets esperant-se per entrar a classes de catecisme. És fantàstic, penso de seguida que la nostra civilització encara no està perduda del tot. Mentre hi haguen pares que porten els seus fills a la catequesi la civilització occidental,tal com l'entem i que tots estarem d'acord que és la més perfecta de les possibles estarà salvada. Mentre hi haigue xiquets que aprenen que hi bondat i hi ha maldat, que la bondat té recompensa i la maldat tard o d'hora serà castigada el nostre sistema de valors està salvaguardat. Kotassé, educació per a la ciutadania saps molt bé que és una comèdia buida de valors i continguts. L'ètica cristiana es remunta a Plató, és fonamental i connatural a la nostra manera de pensar i de fer....encara que ens proclamem ateus, esceptics, alliberats i tot el que vulgues...

Filosofia de butxaca per a plantes de cossiet.

Com que els meus dos coblogaires no tenen idees ultimament, em decideixo a escriure una altra entrada. Avore si podem fer alguna cosa digna i provocar respostes. Aprofito que estic provant un ordinador.

Uns dies revolts per Catalunya: Millets, fundacions, Gürtels, partits tapant-se les vergonyes. En resum, lo de sempre amb l'única diferència que ara per circumstàncies misterioses aflora a la superfície. Devia ser que tocava.

Resultat: jutges i fiscals s'acusen de no fer bé la feina i els periodistes de molts mitjans dedicats, em sembla a mi, a esbalotar l'opinió pública més que no a informar. D'acord és una opinió personal, com totes, però desprès d'escoltar algunes ràdios i tv trec aquesta conclusió.

Sembla que tenim unes classes dirigents de fireta, que se dediquen a vegetar a costelles de la resta de gent. Em nego a dir un païs de fireta perque la majoria de gent fa el que pot per arribar a fi de mes, ara i fa molts anys, diriem que des de sempre. I resulta que els privilegiats que ocupen la part més alta de la piràmide que només poden ocupar els que pertanyen a una certa gent d'un cert estatus es dediquen a concedir-se premis, privilegis i es creen un ecosistema on poden viure a cos de rei, que per cert són uns dels que s'han dedicat tradicionalment al pillatge. Ara no poden, tenen la "paga" assignada.

Se li ha de fer tornar la "medalleta" al senyor Millet? Que s'ha de fer amb els Gürtels? Han de tornar els diners que van donar a fundacions adscrites a partits polítics?

Potser, no ho sé i si, serien respostes adequades. O no. La meva pregunta és més simple, una persona amb un sou mensual de 6000 €, no en té prou? Necessita apropiar-se (robar?), precisa més diners. És simple avarícia, comences agafant una miqueta i quant te'n adones ja t'has posat en 10 mil·lions d'€.

Per 6000 € al mes m'ofereixo voluntari per a presidir la fundació que sigui, la de capadors de mones o la de la música. M'interesen els extres com quan et compres un cotxe.

La part filosòfica de l'entrada seria: "Dona'm pa (o la panaderia senzera) i dis-me tonto"

Potser no he entés el concepte "canvi".

Ha estat molt senzill

És dissbte a la tarde. Són les 7 menys 10 minuts...finalment hem decideixo...baixo les escales de casa...ja sóc al carrer.... quinze passes seran suficients....quina vergonya...Déu meu...ja hi sóc...obro la porta de fusta, em senyo amb aigua beneïda i m'assec al primer banc que trobo a la vora de l'entrada. Hi ha alguna mirada que m'esguarda amb curiositat....sona una campana i tot torna a començar. Després de vint anys per primera vegada participo per voluntat pròpia en una missa. En tot aquest temps han passat moltes coses,potser massa, o potser massa poques, qui ho sap. El món ha canviat, les persones han canviat, jo també sóc un altre amb unes altres circumstàncies però el ritual continua sent el mateix.
L'evangeli que es llegeix és aquell que diu que és més fàcil que un camell passe pel forat d'una agulla que no pas un ric puga entrar al cel. L'homilia m'interessa. La resta de la missa és com sempre però no se'm fa gens rutinària. S'acaba amb una Salve i em faig el propòsit de tornar-hi la setmana que ve.