Memòria recuperada.

Perdoneu però no puc resistir a compartir-lo.

Avui he recuperat un músic que feia molt temps que no escoltava: David Sylvian. Va començar tocant a un grup anomenat Japan als 80, interesant i fora del panorama musical habitual a aquella època. Però la part més interesant va començar quan el grup es va disoldre i va començar carrera en solitari.

Fa una música delicada, suau, amb molts instruments, però no molesta, tranquilitza. Al menys a la gent que ho he anat ensenyant.

Us en deixo una, disfruteu-la. És "Orpheus" del seu disc "Secrets of the Beehive" (Secrets de l'eixam).

També la seua web: http://www.davidsylvian.com/

Amb pocs recursos ... i dos ous durs

Recupero el meu torn, ja no recordo si me tocava, però aquí va l'entrada.

Mãemeua Pilot (programa0 temporada1) from Maemeua on Vimeo.

Un amic me diu que li han parlat d'una televisió local que emet un espai d'humor fet amb pocs recursos: cinc actors no professionals, un parell de càmares i molt de morro. Ho localitzo a Internet, és la televisió local de Sueca i al programa li han posat el nom "MAEMEUA". Porten dues temporades emetent a la televisió local de Sueca(València) i us deixo un enllaç a un dels programes:

MAEMEUA

La pregunta que "serviora" de vostés té al cap: Ho podrïem fer a Ulldecona això? Es podria fer una cosa semblant a lo que fan estos nois de Sueca al nostre poble? Si mireu algun programa, hi surt el sant de Sueca, Joan Fuster, els pagesos, guàrdies civils, capellans, la problemàtica del valencià, l'alcalde de Sueca, i un bon munt de personatges creats pels actors i guionisstes del programa.

I torno a preguntar: coneixent les costums nadiues i la quasi "santificació" d'alguns costums i/o actes religiosos o laics, i el poc sentit de l'humor de les patums, trobeu que això seria possible a la vall d'Alldakanough, o el poble de les faldetes.

La propaganda...

Només tinc un moment però deixeu-me posar una foto-denúncia... ooo que bé que queda dit així!

Ahir, en una de les rodes de premsa que va fer el PSC per la campanya de les europees vaig vore este cartell. Odio, i repeteixo ODIO, estos partits o persones que per fer-se propaganda han de matxacar el contrari... Què passa? És que no tenen cap tipo de proposta o argument per defensar les seues idees? Penso jo que la gent el que menys vol són campanyes on el principal objectiu sigue desacreditar el contrari... quina imatge se dóna dels nostres polítics! Per favor, prou de tonteries i de desacrods i una mica d'unió si no volem seguir en esta política de merda que tenim.

I lo mateix en los anuncis de tv. Acabo de vore un anunci a A3 on per fer propaganda del seu "¿Quién quiere ser millonario?" simulen que li pregunten al logo d'antena3 quin és el millor programa. I les respostes són el seu, clarament, dos més que no recordo o "Pasalacabra". Cal fer conya d'un programa de T5 per treure-li mèrit i fer apologia del seu?

Uiii... he acabat defensat T5 (lo que me faltava...). Quina falta de recursos, per favor!!!

ja m'he quedat a gust

Una gran notícia

Llegeixo avui que està a punt d'aparèixer un nou llibre de Milan Kundera. Esperem amb curiositat aquesta nova entrega del gran mestre de Brno. La veritat és que jo ja el donava per finiquitat, quan fa, quatre anys del seu últim llibre?
A la revista cultural que anunciaven la gran notícia hi aparèix un avançament. Hi trobem perles. Diu que hi ha dos maneres de fer política:
1) La que la lluita pels ideals està per sobre de la vida concreta, de l'art i del pensament..
2) La que creu que el sentit de la política és el d'estar al servei de la vida concreta, de l'art i del pensament.
Diu que és possible que les dos formes siguen legítimes però el que sí que són irreconciliables.

Déu meu quantes coses apreses llegint "La insoportable lleugeresa de l'èsser" durant un inoblidable viatege a Florència fa nou anys. I l'"Art de la novel·la"?.. i "La lentitud"?... un grandíssim personatge, íntegre i intel·ligent.

Els diaris

Benvolguts. Estos dies hem estat sentint notícies contradictòries sobre diferents diaris. Bàsicament i pel que sembla la crisi econòmica està accelerant el que serà un canvi de paradigma pel que fa sobretot als mitjans de comunicació escrits. Avui llegia que Juan Luís Cebrián, conseller delegat del grup Prisa assenyalava els blogs com a part important del problema. Segons ell els blogs són inmediats (cert) i que qualsevol pot escriure el que vulga, la qual cosa ve a insinuar que hi ha falta de rigor en la informació que aquests donen.
Això és donar puntapeus a l'aire. Evidentment que hi ha blogs més creïbles que d'altres, però també de diaris. Tot això ho volia enllaçar en la película que estos dies està en cartellera "La sombra del poder". El film dóna per a una entrada més exhaustiva però durant les dos hores que dura la història la dicotomia blogs/premsa escrita hi plana. Per mi la película és massa apologètica dels mitjans escrits però realment el problema hi és....problema sobretot per als editors de diaris però també per als periodistes. De tota manera no ens enganyem: al segle XXI pagar per la informació i a sobre que t'hi posen publicitat no sé si és molt normal. I a més sense comptar en la manipulació política de la qual no se'n salva ni l'apuntador.... No sé lidlab que troba.

La Primavera

Penosos companys. Com que suposo que esteu massa ocupats en les vostres interessants vides i deveu trobar que no val la pena escriure en aquest trist i mediocre racó, m'he decidit a dona-li unilateralment al blog una darrera oportunitat.
La veritat és que kotassé està desaparegut i des de la gloriosa entrada anomenada "merda de migranya" no n'hem sabut gaire més.Suposo que deu estar augmentant les seues reserves de vil metall, fent de formigueta per tal d'afrontar la crisi econòmica en millors condicions. Doncs que t'aprofite. Pel que fa a lidlab, atrafegada en los estudis i aprofitant lo seu temps lliure adquirint útils coneixements sobre com s'ho fan els invidents i coses per l'estil.
Jo, modest desvagat, tinc ganes de blog i m'estic pensant obrir-ne un de propi a l'estil lidlab però actualitzant-lo periòdicament.
A l'espera d'això us saludo amb pinzellades primaverals de Botticelli esperant que igual que els personatges del quadre gaudiu de l'estació dels sentiments. Sortiu al camp, passegeu pels carrers i gaudiu d'aquestos dies. Properament l'estiu s'ens instal·larà i la canícula pràcticament no ens deixarà fer res. La tardor ens regalarà una darrera oportunitat d'anar sense calcetins, cosa higiènica i saludable i indefectiblement si la natura i els elements així ho volen tornarem a l'hivern. I l'hivern ens portarà un altre estiu, i aquest una nova tardor que segurament ens portarà altre. Amics, no sé feu el que vulgueu...