Any nou, bolso nou!

Hola amics,

Avui, lo temps mos ha brindat la primera nevada de l’any… tornem a vore lo Montsià nevat!! I lo fred i les poques ganes de sortir de casa i les ganes de que tornessem a tindre algun vincle en comú m’ha fet entrar ganes d’escriure algo. De fet, ja fa temps que tenia ganes, però m’estic començant a preocupar perquè fa temps que ho intento i no sé mai que dir. Aiii! Serà que com diu Aloysius no m’interessa res?

M’interesse algo o no, la veritat és que hi ha una cosa que me posa una mica nerviosa… (deixant a banda que Kotassé me guanye en número de trucades i fama…jajajaj) me posa molt nerviosa que TV1 no tingue publicitat!!! A casa meua, potser ja us he dit que la TDT m’ha tornat a l’època franquista… només veig C9 (i clarament 9/24, Punt2…) i TVE, osigue, lo que és sinònim de 2 canals de merda. Així que estos dies impregnant-me de la programació de la cadena estatal m’atabalo per la manca de publicitat!! Per favor, què se n’ha fet d’estos 20 minuts que te permetien anar a buscar lo gat que s’havia escapat a l’anterior mitja part? O els 20 minuts que te permetien dutxar-te, rentar-te les dents, escurar els plats i un llarg etcètera. Hi ha molta gent preocupada per la manca d’ingressos que això suposarà a l’estat, però ningú s’ha parat a pensar en què farem ara les persones que aprofitàvem els anuncis per fer algo de profit? Ara se mos ha privat d’este temps X que te permetia fer mil coses… De fet és que, quan t’assentes a la tele, abans ja has programat què faràs a la mitja part… no ho puc soportar. Què vol dir això… amics, o m’inviteu a vore la tele, o me canvio de casa o només me queda Canal 9 i, per favor, este suplici no el puc patir! I no és per això que reemprenc, per part meua, el blog, com deveu estar pensant. A vore si a poc a poc me torno a posar en forma i arribo a fer unes entrades al blog de la mida de les abdominals d’Aznar (madures i que donen algo a dir al respecte!!)

Bueno, i aquí me quedo, a l’espera que la eliminació de publicitat porte lo que ha manifestat lo president de la Corporació de RTVE, que diu que això portarà “més atenció als problemes i opinions dels ciutadans i una televisió pública de veritat” i trobant un moment de poca importància per aixecar-me a….

De moment, la meua opinió, és que vull publicitat!

Amics, germans, mos parlem.

James Herriot o retrat de senyor amb gosset

Mira ja que parlem de llibres, una gran troballa (it's my opinion, boys). Un senyor veterinari anglès que es va passar la vida, des dels 23 anys, exercint al Yorkshire del Nord, primer d'ajudant de veterinari i desprès amb clínica pròpia. Fins aquí res de nou, si no fos que se li va acudir recollir les seves vivències durant l'exercici de la professió. Els personatges de les seves obres són reals encara que estan canviats.

El nom real era James Alfred Wight i va adoptar el pseudònim perque la llei anglesa prohibia als veterinaris fer-se publicitat de qualsevol forma. Va escriure un total de 11 llibres, tots recordant anècdotes i la vida (dura) d'un veterinari rural. El que he llegit "Totes les criatures grans i petites", està ple de pagesos, vaques, cavalls, poltres, bedells, més pagesos, tres veterinaris sonats que s'han de llevar nit sí nit també a atendre les trucades dels granjers de la zona i en plena nit s'han de desplaçar per una zona rural molt muntanyosa. A més el llibre està ple de situacions còmiques, però no està escrit tractant de fer gràcia, les situacions en són de gracioses, o còmiques.

... com utilitzar una gerra de cervesa com a caixa de cabdals, pagesos que volen fer passar una vaca morta d'una cosa per una altra per a que l'assegurança li pagui, senyores riques que sobrealimenten al seu gosset, granjers que són tan salvatjes com els animals que cuiden, i moments més com el sacrifici d'un gos molt vell per evitar-li patiments ...

Tot el conjunt ens mostra com era el camp anglès dels anys 30/40, una societat on començaven a abundar els tractors, però on encara hi havia molts animals per a treballar la terra, on la major part de pagesos no tenien cotxe, i es desplaçaven amb carro, a una zona rural de condicions dures: neu a l'hivern, pluges torrencials a la tardor, calor a l'estiu. I un detall, encara s'enviaven les factures per correu i la gent acudia religiosament a pagar el dia de mercat.

Us recomano el llibre. No hi trobareu un texte bucòlic ni nostàlgic, només un bon retrat d'una societat que haurà canviat molt.

Enllaç a la whiskipèdia:
http://es.wikipedia.org/wiki/James_Herriot

I si canviem de tema?

Benvolguts amics, quasi germans kotassé i lidlab. Voleu dir que no n'hi ha prou de religió? Tots ens em ensenyat les cartes i ja ens repetim com l'allioli. El blog ha de servir per conéixer-nos millor. En religió ja ho hem aconseguit. Ara canviem de tema.
Us voldria parlar d'una joia literària que m'ha estat ocupant durant tot l'estiu i part de la tardor. Es tracta de "Els Buddenbrook" de Thomas Mann (el de la foto). 526 pàgines de pur gaudi, autèntica delícia per als sentits i l'intel·lecte. Absolutament recomanable. Si volem entendre la societat europea del segle XIX , XX i XXI llegiu-lo.
Tot i ser una obra menor dintre del corpus de Mann, no deixa de ser obra de juventut, hi trobem una maduresa intel·lectual i personal excepcional. Tot això em porta a pensar que, efectivament, Mann era un fora de sèrie, entenia d'art, de teologia, de música, de literatura ...i tot això en el llibre hi aparèix...però és que dubto que la societat actual puga aportar cap Thomas Mann o cap Zweig per posar dos exemples.
No trobeu que en general tots plegats som bastant mediocres? Sense el google el senyor Mann podia ser una enciclopèdia ambulant i a més tenir quatre fills.
Res, no me'n vull anar per les rames. Un llibre rodó, genial i sobretot gens farregós.
Us atrviu a dir-hi la vostra?

Simbols religiosos a les escoles

Em permeto escriure una entrada, en relació a una decisió de l'UE: recomanar que no hi hagin símbols religiosos a les escoles. Com ja heu pogut endevinar hi estic d'acord, no ha d'haver cap símbol religiós, i si fora per mi, cap símbol ni bandera, ni fotografies del president de torn.

En primer lloc són formes de procedir arcaiques, que fan recordar èpoques en que el cap de l'estat és el "pare", de fet de vegades (cada cop menys) als diputats els anomenen "pares de la pàtria". Dic per sort perque avui dia són com a molt "gestors de la pàtria" i a hores d'ara no massa bons.

En segon lloc i tornant a la qüestió que ens ha ocupat dies enrera, podem d'una vegada deixar la religió fora de les escoles. Que s'expliqui que és el fet religiós, igual que s'explica la sexualitat humana, o d'altres qüestions, però no calen assignatures de religió que no tenen sentit. Sempre m'he preguntat que dimonis (o àngels) evaluaven els capellans que ens feien les classes de religió: la capacitat de recordar el "Credo catòlic", les tres virtuts teologals. I els treballs? Aquelles redaccions que ningú feia sobre algun tema que havies de redactar en termes catòlics tenint en compte les normes del catecisme. Tot i això van aconseguir omplir-nos el cap de les historietes per a pastors del desert de la Bíblia.

I si també fem classes de religió per a mahometans? Que farem? Convertirem les escoles en madrasses? Us imagineu una classe plena de nois i una altra de noies recitants els sutres de l'Alcorà en una salmòdia contínua? O els budistes recitant mantres durant hores? O els testimonis de Jehovà ensenyant com fer proselitisme i enviant els xiquets a les altres aules a convéncer a la gent que es faci de l'altre club de fans? Tindriem una escola realment multi, sí multi alguna cosa que ara no sé com qualificar.

Lliurem l'escola de la càrrega de la religió, però això sí de totes. I garantim que els funcionaris vetllin per que estigui fora de l'estat, que l'estat sigui laic i aconfessional. De moment, més teoria que pràctica.

Esperem notícies.

Potser el que passa és que tot és més simple ...

... del que ens pensem. He vist el video de la cançó de Jorge Drexler, "Milinga del moro judio" i m'ha semblat adequada per a una entrada del blog. Explica prou bé com haurien d'anar les coses: xiquets a catequesi? sí, qui hi vulgui anar. Xiquets que no van a catequesi i ningú protesta? També. Musulmans orant a la mesquita, jueus a la sinagoga, etc. etc. etc., però tots sota una màxima: "Viu i deixa viure".

Això si que seria fàcil i civilitzat.

I si ho és, i em consta que ho sabem tots, perque costa tant que visquem en pau i no intentem imposar als que no pensen com natros,la nostra forma de pensar, tan imperfecta com la dels altres.

No acabo de veure civilització en la gent que considera que les seues creences haurien de ser les de tothom, veig el mateix proselitisme, allò de "pobre, ajudem-lo a arribar a la llum".

El sol surt per a tothom que i el que vol saber només ha de sortir al carrer i deixar que el toqui el sol.

Societat Civilitzada

Hi ha dies en que un es troba una mica escèptic. No veu el nord ni intueix el sud. Veus que les coses només poden anar a pitjor. Ni una minsa llavor d'esperança. No és que esdevinga una patologia crònica però mira, se't queda el cos una mica estrany. Avui era un dia d'aquells i això que les bones temperatures que estem gaudint conviden a l'optimisme encara que malauradament sabem que només són un miratge...l'hivern arribarà i les orelles indefectiblement acabaren gelades.
Doncs això, em trobava en mig d'aquestes cavilacions quan he passat per la plaça i he vist una imatge reconfortant....xiquets esperant-se per entrar a classes de catecisme. És fantàstic, penso de seguida que la nostra civilització encara no està perduda del tot. Mentre hi haguen pares que porten els seus fills a la catequesi la civilització occidental,tal com l'entem i que tots estarem d'acord que és la més perfecta de les possibles estarà salvada. Mentre hi haigue xiquets que aprenen que hi bondat i hi ha maldat, que la bondat té recompensa i la maldat tard o d'hora serà castigada el nostre sistema de valors està salvaguardat. Kotassé, educació per a la ciutadania saps molt bé que és una comèdia buida de valors i continguts. L'ètica cristiana es remunta a Plató, és fonamental i connatural a la nostra manera de pensar i de fer....encara que ens proclamem ateus, esceptics, alliberats i tot el que vulgues...

Filosofia de butxaca per a plantes de cossiet.

Com que els meus dos coblogaires no tenen idees ultimament, em decideixo a escriure una altra entrada. Avore si podem fer alguna cosa digna i provocar respostes. Aprofito que estic provant un ordinador.

Uns dies revolts per Catalunya: Millets, fundacions, Gürtels, partits tapant-se les vergonyes. En resum, lo de sempre amb l'única diferència que ara per circumstàncies misterioses aflora a la superfície. Devia ser que tocava.

Resultat: jutges i fiscals s'acusen de no fer bé la feina i els periodistes de molts mitjans dedicats, em sembla a mi, a esbalotar l'opinió pública més que no a informar. D'acord és una opinió personal, com totes, però desprès d'escoltar algunes ràdios i tv trec aquesta conclusió.

Sembla que tenim unes classes dirigents de fireta, que se dediquen a vegetar a costelles de la resta de gent. Em nego a dir un païs de fireta perque la majoria de gent fa el que pot per arribar a fi de mes, ara i fa molts anys, diriem que des de sempre. I resulta que els privilegiats que ocupen la part més alta de la piràmide que només poden ocupar els que pertanyen a una certa gent d'un cert estatus es dediquen a concedir-se premis, privilegis i es creen un ecosistema on poden viure a cos de rei, que per cert són uns dels que s'han dedicat tradicionalment al pillatge. Ara no poden, tenen la "paga" assignada.

Se li ha de fer tornar la "medalleta" al senyor Millet? Que s'ha de fer amb els Gürtels? Han de tornar els diners que van donar a fundacions adscrites a partits polítics?

Potser, no ho sé i si, serien respostes adequades. O no. La meva pregunta és més simple, una persona amb un sou mensual de 6000 €, no en té prou? Necessita apropiar-se (robar?), precisa més diners. És simple avarícia, comences agafant una miqueta i quant te'n adones ja t'has posat en 10 mil·lions d'€.

Per 6000 € al mes m'ofereixo voluntari per a presidir la fundació que sigui, la de capadors de mones o la de la música. M'interesen els extres com quan et compres un cotxe.

La part filosòfica de l'entrada seria: "Dona'm pa (o la panaderia senzera) i dis-me tonto"

Potser no he entés el concepte "canvi".