Definitivament, he desistit. Ja no m'interessa entendre el fenomen Obama. M'ataca el sistema nerviós. I no és que trobe a l'home insuportable, és que no el conec ni m'interessa.
No haviem quedat que la història l'escriviem el conjunt de persones anònimes que formem part de la humanitat? Doncs no.
Perquè les religions necesiten messies, els països necessiten líders, els adolescents necessiten referents.... Resulta que la democràcia més antiga del món necessita fabricar personatges per a poder tirar endavant.
La llibertat i la democràcia no són per elles mateixos estímul suficient individual i col·lectiu?
I tota la resta del món encantats de la vida.
Afortunadament una família en la majoria dels casos no depèn de la capacitat de lideratge del seu cap. I reconeixem que les col·lectivitats funcionen millor en equip...Ara resulta que aguardem un salvador i com diu cert personatge en un blog (lidlab), organitzem actes d'enaltiment del líder.
I tota la colla de bufons a cantar-li "las mañanitas del rei David".
Resulta que un polític en un grapat de frases ben trobades per una colla de brillants publicistes ha de ser el sustent de la democràcia més gran del món....doncs no m'interessa aquesta democràcia. Ni m'interessa la resta de la humanitat que es dedica a elucubrar sobre què farà o deixarà de fer....
El món funciona quan els polítics pràcticament són anònims, per a lo bo i per a lo dolent.
Aquest senyor mantindrà la lògica dels EEUU, és a dir la lògica imperialista, per a tot. Els seus discuros no enganyen.No para de dir com vol que siga el món, perquè té molt clar que ha d'intervenir a escala mundial. Intervenir, de la manera que siga, ja siga ideològicament, políticament o militarment.
L'única cosa que desitjaria és que aquest senyor siga íntegre; que medite les seues accions i després siga conseqüent en les seus decissions, siguen les que siguen. Però segur que és demanar massa.
Tot este espectacle és una burla al sentit comú.
4 comentaris:
el món no s’ha tornat imbècil , ja ho era, però ara tenim més mitjans per mostrar-ho a nivell mundial, abans se quedava tot a casa, ara n’hem de menjar tots, tant si ens agrada com si no.
La veritat és que jo ja n’estic farta, també, d’aquest tema. Saps allò que quan t’obliguen a escriure algo és quan més ho odies? Pos és lo que m’està passant en l’altre blog. Estic de tota esta parafernalia hasta… (no ho dic que no vull perdre el títol honorífic de dama del blog o senyoreta casadera…).
Jo no crec tampoc que canvie molt la cosa. Segurament les seues bones paraules d’Obama, les bones intencions i tots els qui té a la vora li sabran pintar la façana als EE. UU. i al seu govern, però, en el fons EE.UU és un país massa dependent i massa implicat en tot com per a què ara arribe el nou profeta a portar els canvis!
Demà he de cobrir la crònica del canvi de govern… friso d’emoció!
I que voleu d'un mon creat en set dies. Ale vinga, ara vengo yo con cantar sereno ... (gato perez dixit)
Podrïem dir d'una manera torera que "gitanitos y morenos son los ases del compás" mundial, però me'n estaria anant de l'olla.
Ara centrem-nos.
Efectivament, benvolguts germans, sembla que necessitem líders. O més ben dit, sembla que volen fer-nos pensar que necessitem líders. I amb l'excusa de que la gent necessita il·lusions ens han colat a Mr. Obama. Només espero que darrera d'ell hi hagi un equip molt potent de gestió, i que no sigui un decorat d'aquells de hollywood de cartó-pedra, que només tenen el frontal i res al darrera.
La qüestió és que per molt que s'hi encaparren molts senyors que estudien la història del món, sembla que tenim una tendènica natural a admirar les individualitats, i ens perdem admirant pintors, generals, polítics, i d'altres senyors potents, i no som capaços de fer dues passes enrera per a veure el quadre complet, és a dir que els "senyors potents" no són més que fills del seu temps, personatges que aprofiten el moment per entrar a l'escena i s'emporten la fama d'haver fet alguna cosa impresionant que de totes formes hauria succeït.
Podem buscar exemples? I tant. El senyor Lincoln diuen que va alliberar els esclaus. No és del tot cert, era una tendènica que ja estava en marxa a aquella època. El senyor Graham Bell va inventar el telèfon? Fals. Va registrar la patent, però en aquell moment hi havia al menys cinc aparells de similars característiques lluitant per la patent. I així hi ha exemples a carretades.
Són impostors? No, però tenen la capacitat d'enganxar-les al vol. I desprès algú escriu un llibre i els considera uns messies, salvadors del món.
Potser sí que el senyor Obama ha tingut la capacitat de tenir la idea de canvi en un moment de crisi mundial, en que la gent volem que canvie la forma de portar el món, però tinc la intuició que si demà tornés a ser possible fer diners de la forma que algunes persones l'han fet aquests darrers anys, molts oblidarien el "yes, we can" i dirien "Show me the money".
Sàvies paraules.
GRACE TANTE.
El títol de la teva entrada en italià seria: "il mondo a tornato imbecille", o alguna cosa semblant. Podria ser el títol d'una pel·lícula italiana. Me la imagino en blanc i negre.
Hi pensaré.
Publica un comentari a l'entrada