És diumenge, 25 de gener de 2009. Són les tres de la tarde (més o menys), acabo de dinar i engego la televisió mentre em prenc un cafè. Reviso els canals de la TDT: tres telebotigues, dos o tres concursos d'aquells que sembla que t'han de donar molts diners per trucar a un número 806. Segueixo canvient i m'aturo a CNN+. 
Fan una repetició d'un debat, com sempre a aquesta hora. El moderador té dos senyors a banda i banda d'una taula rodona: a l'esquerra l'escriptor Ramon Irigoyen que representa als ateus convençuts i a la dreta un senyor que no em sona però que resulta ser Pablo Ginés, periodista i catòlic molt convençut també. El moderador intenta en va fer-los parlar sobre els autobusos "ateus", la campanya que han posat damunt d'un parell d'autobusos a Barcelona amb la frase: "Probablement Dios no existe. Deja de preocuparte y disfruta de tu vida." No és que sigui una frase incendiària precisament, no crec que done lloc a cap jihad ni persecució.He escrit que el moderador intenta fer-los parlar del tema, però no hi ha forma. Els debatents no paren de tirar-se pel cap les típiques invectives que fan servir catòlics i ateus: que si l'abort no pot ser lliure, diu el catòlic, que les dates que fan servir per al naixement de Crist no són correctes, que no volen educació per a la ciutadania, que si la iglèsia ha influït durant molts anys negativament a la societat, que els cristians tenen el monopoli d'haver inventat conceptes com justícia o solidaritat i per si fora poc tampoc se posen d'acord en el número de catòlics a Espanya. Enfi, lo de sempre.
I llavors se m'encén la llumeta de pensar i me'n adono que tots dos estan fent servir el mateix tipus de llenguatge absolut. Tots dos parteixen de premises que no qüestionen, tots dos volen tenir raó: el catòlic vol refermar la seva fe i legitimar la religió que practica i l'ateu vol legitimar la negació de Déu per a desarmar a l'altre. Les idees són diferents però la forma d'atacar-se és igual.
Llavors penso que realment no hi ha raons per a creure en l'existència de Deu, però tampoc per a creure que no existeix. Per què no hem de poder quedar-nos dubtant? No queden els senyors cristians desarmats, i els ateus. Això ens permet estar més còmodes, i d'una vegada per totes deixar de amparar-nos en un Deu, per a justificar les nostres accions.
No m'he pres res. Deixeu-me explicar el que vull dir, tot i que potser ja m'heu entés, perque és un qüestió que em preocupa fa temps. Si volem viure en pau amb tothom, potser que ho justifiquem dient que és millor viure en pau que no en guerra, que l'abort pot ser legal però no sempre recomanable, que els homosexuals es poden casar i adoptar fills perque els poden criar perfectament, que els anticonceptius solucionen més problemes dels que creen. I la llista és més llarga però sobretot, i més important, que cap senyor amb unes creences determinades ha de poder negar determinats drets als altres, i això inclou el drets dels religiosos a que no facin res que vagi en contra de les seves creences. Però inclou el dret dels altres a fer-ho, i que no ens jutjin a un tribunal humà. Si el Creador existeix, ja ens jutjarà.
I tot això només deixant en suspens l'existència de Deu.
13 comentaris:
Comencem per la semàntica. perquè ateu és la paraula que definix a la persona sense desitjos de trascendència. Perquè A-TEU, és a dir NO-DÉU. A partir d'aquí, si la paraula que defineix a qui veu la vida com una succeció més o menys casual d'esdeveniments dintre del temps, perquè no tenim una paraula que no derive de Déu per desiganar-los.És que fins i tot el substantiu té a Déu present. Un ateu no té perquè ser un negacionista per definició.
Continuarà, que el tema em motiva..
Per cert lidlab, te vaig vore al cine en G.J.D. què us va semblar Revolutionary road?
L'ateïsme sorgeix a occident com a oposició a un excés de poder religiós i ja ha fet la seva funció. Potser seria el moment que articulés unes idees que no fossin "anar a la contra de". Hi ha biòlegs com Richard Dawkins que ho intenten. He vist algun documental de la BBC del sr. Dawkins.
Però com he dit a l'entrada, el problema no és si Deu està o no. La qüestió és que uns senyors s'han donat a ells mateixos una patent sobre conceptes com justícia, amor, moral i creuen que poden donar lliçons de vida a tots. Durant un temps van tenir-nos enganyats, però si un aixeca la vista i mira el món veu que hi ha altres concepcions, altres formes de viure. N'hi havien abans del Jesuscrist i n'han sorgit després.
És que no veiem la monstruositat de conceptes com la infalibilitat del papa, la suposada inspiració divina de la bíblia.
És que no veieu la sobèrbia de creure's que Deu els parla directament.
Trobo que t'hi capfiques molt.Si partixes de la base que no hi ha Déu les teues consideracions no tenen massa validesa.Ara, si es parla des d'una espurna de fe, doncs no entenc com et molesta el dogma.
posats a creure...
Hola amics.
Porto uns dies agobiants fent comentaris a saco per a l'altre blog. Sento la traïció però "me va la nota", que se sol dir i avui s'acaba el termini!!
Deixeu-me un rato per relfexionar i respondre... ho faré!
I per cert, aloysius, vaig aparcar casi al costat del vostre cotxe negre però no sabia que estaves a la mateixa pel·lícula que io...
La peli me va encantar!!! Al blog d'EE.UU faig un comentari, una mica cutre, per falta de temps, però en la meua opinió al respecte.
Suposo que no te vaig vore pq vaig marxar ràpid i emprenyada perquè la gent va començar a passar per davant i no me va deixar vore els crèdits!!! per què ningú els considera impotants????????
No, no em molesta la creença, em molesta el proselitisme, que no puguem tenir certes lleis per que certa gent professa certes creences. No dic a nigú que ha de creure ni com ha de viure, i seria desitjable que els altres fessin una cosa semblant.
I no m'extendré parlant de preservatius, ni d'aborts, ni eutanàsia, ni de totes les rèmores que arrastrem des de fa temps a causa de la influència de certa gent. Si ens posem a altres religions monoteïstes com l'Islam no cal recordar tots els desgabells: tracte desigual a les dones i tota la resta de qüestions.
Partint del respecte absolut a la vida, cada persona hauria de poder decidir.
Decissions informades, vull dir.
Miraré la opinió de lidlab a l'atre blog.
A mi me va semblar una de les millors pelis que he vist mai
Per cert kotassé, mesura de totes les coses......és que sempre estàs igual.Me fas discrepar sempre de les teues opinions, tot i que em sembla que hi coincidim, però és la teua manera de simplificar que tens.Estudiant ciències et vas passar i cerques simplificar la complexitat.Per tu aparentment tot és molt fàcil però al fons saps que no és tan Simple. Em sembla que dient les coses de manera senzilla intentes convence-te de que al fons tot podria ser més senzill.Però no funciona! Almenys a mi no em funciona.
Per cert lidlab, a mi també em molesta que la gent no s'espere a vore els crèdits.Ajuda a acabar de lligar caps.
Els crèdits són interesants. Et permeten saber on pots trobar la banda sonora de la peli, que en este cas és de Thomas Newman.
No vull simplificar res, els humans som massa complicats. Però ... si tots hi posessim una mica de ganes ...
No és fàcil simplificar, i la ciència no ajuda massa a eliminar obstacles. Fins ara només hem vist la punta de l'iceberg de l'univers, sense anar més lluny el problema més gran el tenim a la part de dalt del cos. Aquí dalt està l'enigma més gran. Si busquem a Deu, si tant els importa esbrinar-ho, haurem d'esperar a veure si al fons del cervell només hi ha neurones agrupades en forma més o meys complicada ... o qui sap si hi trobem al creador.
M'interesa més aquesta recerca, la de la nostra ment, saber si som el que semblem, animalets evolucionats, o hi ha alguna cosa més.
Però estareu d'acord que l'home de la barba que pintaven i pinten algunes sectes religioses és una forma molt pobra de parlar de Deu.
A mi em sembla la més sublim.Quan s'ha intentat arribar racionalment a la fe és quan s'han hagut de treure de la màniga dogmes com la infalibilitat del papa.Mentre Déu ha sigut el nostre pare que està en el cel, cap problema.És Sant Tomàs d'Aquino qui comença a embolicar la troca.
Ai Aloysius, tenim fe en la teva entrada. Vinga, ànims que ja ve la primavera: les alèrgies, la calor (txe quina calor!!!), els insectes ... però la poesia, la música ens ajuda.
Publica un comentari a l'entrada