Deixeu que la música soni.

Amb retard però aquí teniu un altra entrada. De vegades costa trobar alguna cosa de la que parlar, sembla que els temes s'escapen quan intentem concentrar-nos en algun tema. Però a la fi ...

Primer que res música. El Michael Bublé francés.




I com que entra dins del meu camp permeteu-me que parli d'una cosa que conec (una mica) i que ha sortit a ràdio, televisió i diaris: les descàrregues P2P, és a dir l'us d'emule, bittorrent, kazaa, etc

Els que hem comprat música, els que escoltem música com un altre se'n va a caçar un dissabte a la tarde, o com un cercador de bolets, i hem viscut l'època en que per a obtenir música podies fer dos coses: o gravar de la ràdio o comprar el disc. Dic que els que hem viscut aquesta època i ens hem deixat uns quants diners en música a les botigues tradicionals, on podies treure el disc de l'envoltori i escoltar-lo abans de comprar, sabem que durant molts anys les empreses discogràfiques ens han estat fotent el pel. M'explico: quantes vegades s'han aprofitat els cantants del top 40 per a llençar discs on hi havia dues cançons decentes i deu més que eren infumables?. Per què durant anys i anys han estat cobrant preus abusius pels discs i desprès i encara més pels CDs. No tenen vergonya.

Durant anys han estat publicant basura i dificultant la publcació de l'obra de músics excel·lents que no volien acceptar les condicions de treball de les "majors". I quan al començament de la revolució que Internet va portar al món audiovisual els van proposar entrar al negoci de les descàrregues s'hi van negar, és més ho van voler frenar. Tan poca vista tenien que pensaven que la gent continuaria comprant CDs. Un cd que costa 10 cèntims d'€ de fabricar i que ells venen a quant? 18 o 20 €. Que us sembla?

Hi ha molts músics que han optat per altres models de promoció, i on la venda del CD no representa la major part dels seus ingressos. De de la llicència Creative Commons o el copyleft. Podeu trobar exemples a Internet de música que podeu escoltar o descarregar lliurement sense haver de pagar drets, només heu de citar l'autor i la procedència. El Myspace o els mateixos blocs serveixen per a promocionar els músics, i si un és prou manyós pot gravar directament el que baixa per internet al propi ordinador.

Suposo que com se la veuen venir, fa temps que les entitats que recapten i gestionen aquest impost revolucionari anomenat CANON van menjant-li l'orella al govern per a que ens persegueixin a tots els que descarreguem música per la via P2P. I sembla que volen implantar el sistema dels tres avisos que ja han implantat a França el govern Sarkozy. Com ho sabran? Fàcil, ens vigilaran lo que enviem i rebem, és a dir ens suposen a tots delinqüents que han de ser vigilats. Me ve a la memòria dues paraules: "Big Brother".

No crec que sigui possible aturar facilment un fenòmen tant majoritari, i més ara que molts músics han trobat la forma de promocionar-se per internet i no els cal dependre de les estructures de les discogràfiques. Potser l'únic que podem lamentar és la desaparició de les botigues tradicionals de discs on hi havia un senyor o senyora que coneixia la música que venia. Sel's hagués pogut donar l'oportunitat de reciclar-se, el que no sé és en que. Han hagut notícies que fins i tot botigues tan de sempre com "Discos Castelló" tenen problemes, però és que el que tenim amb internet és una nova forma de comunicació, potser més democràtica, on tothom potser tant emisor com receptor. Cosa que havia de fer la TDT, però que el model que han adoptat no permetrà, és a dir, facilita la comunicació al emisor i el dificulta al receptor.

Per a complicar-ho més han aparegut webs com http://www.spotify.com que permeten escoltar música de forma gratuïta, i per una quota mensual permeten descarregar tota la música que vulgueu. I a més té el suport de les discogràfiques.
Que us sembla? A mi em sembla el model millor, una quota fixa per accedir als continguts.

En fi, no sé que n'opineu però a pesar de la crisi espero que puguem continuar disfrutant de internet sense trabes.