Merda de migranya

Com us ho explicaria: de vegades me trobo com si m'haguessin arrastrat agafat pel coll durant uns quants quilòmetres. Un dolor que surt de la base del crani puja seguint els tendons del coll i acaba a la regió frontal del cap, just on se m'acaba el cada dia més escàs cabell. I lo pitjor no és el fet del dolor, sinó que enlloc de ser continuat es produeix a ràfagues, que solen durar un o dos minuts, i l'episidi complet hores.

Sort en tenim del ibuprofé.

Ja tinc assumit que la migranya m'acompanyarà fins a la fi o fins que algú inventi alguna cura. Però lo que vull destacar, lo que trobo més important i el nucli d'aquesta entrada al nostre bloc és com canvien les percepcions quan comença un episodi migranyós.

D'entrada és com si algun "cabronet" hagués trobat l'interruptor de la llum solar i hagués decidit pujar el nivell ... amb la diferència que no hi ha més llum. Per a que m'entengueu, els colors molesten, el rojos molesten, els blancs de les parets molesten, el blaus, fins i tot els negres ofenen. Ah, i si això no és prou, els sorolls també. La veu humana, els sorolls del carrer, els de dins de casa ... tots. Us comenceu a fer una idea? Qualsevol pensament negatiu que tinguis, qualsevol problema queda amplificat, sembla més gran

Tot això acompanyat del dolor que he explicat abans. I quina solució queda?

Abans, fa uns 8 o 10 anys, no ens quedava més remei que tancar-nos a una habitació fosca i pregar per a que l'episodi passés lo més ràpid possible, hi havia pocs remeis efectius. Amb altres persones i jo mateix, hem arribat a tenir episodis de dotze hores. El cos arriba a un punt que desconnecta i t'obliga a dormir, tal és lo cansament.

Bé, però tornem a lo que comentava, i lo més interesant. Resulta que la malaltia, qualsevol alteració pot modificar les percepcions, alterar-les de tal forma que no veiem la realitat, sinó lo que el cervell diu que és la realitat. En resum una realitat fabricada per un cervell que ha estat preparant-se durant centenars de milions d'anys per a percebre el mon d'una forma determinada, per a una funció determinada.

La pregunta és, seria possible arribar a percebre el món d'una altra forma. Seria possible percebre el món real de veritat, no la percepció fabricada pel cervell amb l'ajuda dels sentits? I si fós possible, que veurïem?, se semblaria a lo que fabriquem ara?

Meditem-ho?