La reflexió no la puc evitar: és necessari tancar un animal, i fer-lo patir, per a disfrutar? I que no me diguin que no pateix, que és un mamífer i té sistema nerviòs. La diferència és que quan pateix no elabora complicades teories filosòfiques, ni s'inventa religions per a justificar el patiment: només brama i és queixa.
Us deixo un poema d'un autor sorprenent que no coneixia: Jesús Lizano.
MAMÍFEROS (Jesús Lizano 1931- )
Yo veo mamíferos.
Mamíferos con nombres extrañísimos.
Han olvidado que son mamíferos
y se creen obispos, fontaneros,
lecheros, diputados. ¿Diputados?
Yo veo mamíferos.
Policías, médicos, conserjes,
profesores, sastres, cantoautores.
¿Cantoautores?
Yo veo mamíferos…
Alcaldes, camareros, oficinistas, aparejadores
¡Aparejadores!
¡Cómo puede creerse aparejador un mamífero!
Miembros, sí, miembros, se creen miembros
del comité central, del colegio oficial de médicos…
académicos, reyes, coroneles.
Yo veo mamíferos.
Actrices, putas, asistentas, secretarias,
directoras, lesbianas, puericultoras…
La verdad, yo veo mamíferos.
Nadie ve mamíferos,
nadie, al parecer, recuerda que es mamífero.
¿Seré yo el último mamífero?
Demócratas, comunistas, ajedrecistas,
periodistas, soldados, campesinos.
Yo veo mamíferos.
Marqueses, ejecutivos, socios,
italianos, ingleses, catalanes.
¿Catalanes?
Yo veo mamíferos.
Cristianos, musulmanes, coptos,
inspectores, técnicos, benedictinos,
empresarios, cajeros, cosmonautas…
Yo veo mamíferos.
(Jesús Lizano 1931 - )
del libro Novios, Mamiferos y Caballitos
Fins la propera cita. Avore ALOYSIUS ...
9 comentaris:
Molt interessant aquest Lizano.La veritat és que no n'havia sentit parlar mai.De fet fullejant lo llibre que mos has enllaçat és una mica monotemàtic.És a dir, té una única idea i la desenvolupa constantment baix qualsevol pretexte.Això de que "me gustan las personas curvas" és molt bonic, lo que passa que me sembla que al fons ell deu ser molt recte.De tota manera un feliç descobriment gràcies als bous i les festes.Veus com d'alguna cosa servix lo patiment del bou?
Ara hauria de dir alguna cosa com: "Cap poesia val el patiment d'algú". Però ja hi serïem, ja hauriem caigut en el tremendisme. Només voldria que la gent se n'adonés de que no hauria de ser necessari el patiment per a disfrutar.
Per què posats a fer: camviem el bou per una persona, i podem convertir la plaça de bous en un inmens joc de "Tu pagues" i a més fem exercici. Com que ningú no hauria de témer cap cornada, tothom podria jugar. De fet, ara el que solen fer als bous, és que uns quants de més atrevits torejen, o alguna cosa semblant i la gran majoria traguen, beuen o parlen.
Absolutament d'acord en tu.I a més bonic retrobament en lo joc "tu pagues" que tantes tardes de la nostra infantesa va omplir.De tota manera me sembla que l'únic que llegira poesia esta tarde i no anirà als bous seràs tu.
Per cert lidlab, encara està en peu la gimnasiada?
Una atra cosa,això de que "cap poesia val el patiment d'algú?" queda molt bé però saps que no és cert.Si no recorda la pel·lícula que tant mos agrada "El tercer home" quan dalt de la nòria del Prater de Viena Harry Lime li diu a Holly Martins allò de "Suïssa tan civilitzada només ha sigut capaç d'inventar el rellotge de cucut però la Roma sanguinària dels Borja va fer nàixer el Renaixement i totes les grans obres d'art i del pensament que se'n deriven...."
aprofito en un moment, ara que no tinc tantes coses a fer.
avore...
punt 1. La gimnasiada continua en peu. Ahir de nit li vaig comentar a Núria, l'altra membre organitzadora i després del ball anirem en lo xandal al puesto. Tot i que no sé que tal anirà la cosa... perquè la mitat ja els han trencat!! un acte que montem i encar mo'l foten a banderes!
punt 2. Ahir de nit vaig anar als bous. no me critiquesseu, per favor. La qüestió és que això que proposeu se va dur a terme. Lo primer dels bous va ser una carretilla en forma de bou cerril en los cuervos ambolats. En teoria era un bou per als xiquets, i tothom va baixar a la plaça. La qüestió és que un home va baixar també i el de la orgtanització o no sé qui era que portava el bou va començar a perseguir-lo i entre quiebro i quiebro lo va cremar i l'home va agafar una rallada espectacular. Davant de tota la plaça va començar a espentejar al que duia la carretilla i li va dir de tot. A partir d'ara, quan faiguen bou per als xiquets li diré a juanmiguel que per megafonia avise: per favor, majors de 15 que no baixen a la plaça, és perillós.
Si nó passa lo que passa!! Va ser bonissim!
Per cert! aloysius, felicitats pel concert d'ahir. T'ho volia dir al final però ja te vaig predre de vista. Va ser molt animat i distès. Però, però, però lo millor va ser el cant de l'himne!!!
Bueno, les presentadores fabuloses, i molt guapes.
Per cert, segur que notenimremei ó kotassé o este ésser dual que apareix en formes múltiples pel blog no devia vindre;devia estar llegint poesia o jugant a "tu pagues" en la gosseta.Molt de demanar alternatives als bous, i quan hi ha actes que no són bous no aparéix.
En quant a LídLab, lo que haurien de dir per megafonia és algo com: "Tontos del cul que no saben jugar i gent que no sap que quan portes una carretilla amb banyes has de ser responsable que se queden a casa o directament que se'n vaiguen en Bin Laden a ordenyar cabres per esmorzar".
Però de fet, no és lo pispo, perquè lo de la carretilla se fa per a que los crios s'aficionen als bous, i així no ho acabarem mai.
Me sembla que o no m'explico o no m'enteneu: lo que jo demano és que la gent comence a canviar una mica de mentalitat. Som massa presoners de les tradicions. I si no fan mal a ningú (un concert de la banda o una obra de teatre, només poden fer mal a la vista si no estan ben fetes), però si impliquen fer mal potser que pensem a fer una altra cosa.
Respecte de la gimnasiada: sempre podeu readaptar l'acte i passar-lo als columpios dels xiquets. I lo de que trenquin les màquines, era d'esperar. Ja vorem quan tarden en carregar-se coses al pabelló nou. No entenc que els passa, enlloc de protegir les coses de tots sempre van (alguns piiiip!) a destrossar lo de tots.
Però ÀMIMO!!! que és un acte alternatiu. Haurieu de buscar espónsors.
Ala bado (o era ah lavado) sea el profeta.
En quant a
Als actes, companys i companyes s'ha de poder anar o no. Això no vol dir que no pugues estar d'acord amb el maltracte als animals.
Apanyero.
avui, aloysius!
haig de confesar en tota la tristesa del món que al final la gimnasiada va canviar de data per motius personals de l'organització.... vaia, que en les presses se'm va oblidar lo xandal a la rabal!
avui teatre! ahir de nit coll me va comentar que només queden 20 entrades pa vendre...
kotassé, encara que la música de l'anunci de la ràdio no era lo més animat que pots esperar d'un anunci (aquí lo maestro va fallar i molt! me dol haver de pronunciar estes paraules), al final les nostres veus han tingut repercussió arreu! segons jaume vindrà gent d'un munt de llocs (home, què ha de dir?)...
no res, aloysius no sé si anirà; kotassé, en lo que dieu pareix que no! de totes maneres ja faré un resumet de l'obra!
mos veiem pronte.
aloysius, esperem lo teu escrit. Un escrit eclèctic, únic, diferent... vaia, com l'hora de 3 a 4!!! =)
L
Publica un comentari a l'entrada