Bé, comencem.Les dos primeres entrades només les puc qualificar d'inquietants.Primer això de "m'omple d'orgull i satisfacció....." i després "pensaments de tres segons com els peixets...." o una altra perla com "no donem per a tant, no piquem tan fort..."
Benvolguts amics, von rieu de mi?
A vore Lídia,la invitació que t'han fet este parell de decadents morals i intel·lectuals no és res més que el cant del cigne de dos tristos personatges, espectres diria jo, reflexos tènues d'unes figures que ja de per sí brillen poc i que en tú han trobat lo repòs de les seues últimes falçades.No som res ni pretenem res que no sigue la adulació d'una persona jove i brillant.Però també esperem la llum dels teus escrits, la frescor de l'aigua jove acabada de sortir de la font, la mirada al món d'una persona que encara no ha estat contaminada per la mesquinesa humana.Els teus ulls nets segur que ens faran sortir, encara que només sigue per un moment, de la nostra vida dissoluta, impura, corrupta, falsa i menyspreable.
Notenimremei; esforça't, pensa una mica més de tres segons i no defallisques en l'empresa que ens ocupa.De ben segur que les nostres ànimes anoerrades s'alimentaran del manà que emanarà d'aquest blog, no desaprofitem una altra vegada una ocasió que la vida, potser ja no mo'n queden moltes, ens ha regalat per tal que amb l'ajuda de Lídia almenys per un moment intentem ser millors persones i potser una mica més savis.
I sí, el títol de notenimremei ja no serveix, però ens hem s'aguantar.A mi me n'agradaria potser un altre com ara "Cartes a Lídia" i així , com Séneca va fer en Lucili, donar uns consells a la nostra amiga i començar els nostres escrits en un "Benvolguda Lídia....".O també li podriem ficar "Memòries de dos sense remei" i imitar a l'emperador Adrià acomsellant al seu successor Marc". En fi, com que ni tu ets Séneca ni jo Yourcenar ens conformarem amb un títol tan pocapena com el que tenim.
Companys i amics som-hi.Comencem i fem camí. I sobretot xalem perquè si no la cosa no té gràcia.Disculpeu l'extensió del missatge però és què estava preocupa't pel que estava llegint.
I lo d'Aloysius dixem-ho per més endavant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
aloysius, me penso que mai havia vist tants d'adjectius al costat del meu nom!! interessant...
Espero no decepcionar el dimecres, aportar aigua brillant i fresca i no ser la veu "del patito feo" al costat de la veu dels "cisnes" =)
L
Bé, bé ... ja ha sortit l'Aloysius que jo volia, que com un trist Hyde s'amaga darrera del seu Jekyll ... el monstre dels adjectius, el devoradorde costumaris (ai no que és Julian Zaragozà), el que aspira a recanvi del "Maestro". Però heu de saber que de "Maestro" només n'hi haurà un, i que la seva llum seguirà lluint desprès de la fi.
Ostres, ja m'ha tornat a sortir la vena messiànica. Perdoneu
Ah, per cert. Voleu fundar una religió? Tinc unes quantes propostes. Espereu a la meua propera entrada.
Lamento que el meu escrit haja fet aflorar una mena de frivolitat encoberta en notenimremei.Res més lluny de la meua pretensió inicial.Però sé què tot és una màsquera la qual amaga un Apolo, un ésser exquisit, amb una fina ironia i una basta cultura que abarca nombrosíssims camps del saber.
notenimremei, si no s'ha d'anar a missa els domenges pots fer la proposta de la religió... però no sé, eh!
aloysius... me toca llegir cada entrada teua dos o tres vegades pa entendre les fraseeeeeeeeeeeessssssss!!
gggrrrrr
L
Avui ja és lo dia D.
Quina serà l'hora H?
Ànims Lídia i a vore que passa!
Publica un comentari a l'entrada