Excuses i transgènics

Estimats amics,

sento el retràs. Ja no tinc l’excusa d’internet, espero que encara siga vàlida la de que tinc molta faena. Com ja us vaig comentar, com que durant la setmana “no tinc molta cosa a fer”, ara m’he apuntat a fer el curs de monitora de lleure, un intensiu els caps de setmana (si, per a poder demanar més diners…) i no dono massa l’abast (en això no vull dir que s’acaba el blog, of course!). Pel que fa al curs no està mal. Està ple d’activitats en grup dedicades a perdre la vergonya, buscar tota mena d’activitat i objectius per transmetre una bona educació als xiquets. De moment encara no se pot explicar gran cosa, a banda que mos toca imitar el funcionament de les torradores de pa i que les dones aprofiten la mínima activitat en un cert “rosse” per tirar-se damunt el monitor! Després parlen que les xiques joves sempre van provocant… També ens volen ensenyar a saber ser líder. Avore si ho aconsegueixo, no sé, no va molt en mi. De moment les líders són les dones de 40-50 anys que s’han apuntat i que són les típiques mares que van de “xulilles gracioses” i que no fan gens de gràcia. Ja us aniré explicant… De moment penso que ja tinc a més de mig curs en contra per posicionar-me a favor de la llibertat atenuada de De Juana Chaos… (mira, m’agrada portar la contrària, sinó és massa aborrit. Vaig ser la líder de la oposició, una mena de Rajoy, però “sin la niña”).

Paro de parlar de tonteries, i passo a la qüestió d’avui (o abans d’ahir, ja he perdut la noció del temps). Estos dies, aprofitant la premsa gratuïta estudiantil que reparteixen per la UAB, he estat pensant en lo tema dels aliments transgènics. Allí defeineixen el que és i donen algunes dades al respecte.

Segurament, cada dia estem envoltats d’estos aliments, que a priori ens espanten. Però són realment tant dolents? Aquí hi ha un gran tema obert i que no s’acabaria mai de debatre. D’una banda, els transgènics són potser l’exemple més clar d’avenç tecnològic i poden millorar la producció o els productes. És un avenç que té repercussió econòmica, ètica, social i fins i tot jurídica. De l’altra, els ecologistes (majoritàriament) sostenen que la modificació genètica és del tot incontrolable, que no podem preveure les conseqüències d’unes tècniques que escapen al control total i que obeeixen més a motius econòmics que a motius socials, posant en perill tant la salut pública com la del planeta. També és cert, tal com diu el Nobel de la Pau, Borlaug, que el progrés científic aplicat a l’alimentació seria la clau per a la lluita de l’home contra la fam al món.

Realment, davant de totes estes postures, molts cops no saps quina decisió prendre. En el meu cas prefereixo les hortalisses i fruites naturals de l’hort. Els transgènics diuen que sovint poden ser inductors de tumors, etc. A més, apareix una oportunitat única per a les empreses, de monopolitzar el comerç d’estos aliments. I el que és pitjor, que quan tenen les patents, obliguen a gent indirectament (com ara ma mare) a comprar els seus insecticides per a cada espècie.

Potser és que els pagesos tradicionals no coneixen l’avenç de la ciencia i creen una alarma social que no és tant greu? Potser és que l’experiència fa el savi i realment els pagesos i ecologistes tenen raó?

A mi, dieu-me tradicional, però em manifesto en contra dels transgènics. Crec que al món actual hi ha prou excedent com per combatre la desnutrició (només fan falta una altres governs i noves polítiques de repartiment) i que, en molts casos, posar estes substàncies químiques al cos, no pot aportar res de bo.

Per sort, a nosaltres no els cal patir. Als rajolars, podem fer el nostre hort… el nostre hort ecològic.

Kotassé, Aloysius... fins la pròxima!