I tot el que vulgueu. Pos resulta que se m'ha passat l'arròs ......però no us heu de preocupar que l'entrada ja ha començat.
Estava mirant jo la meva dosi diària de documentals del C33 i en això que m'ensenyen una de pintura japonesa, de la que feien amb tinta xinesa, blau de prúsia, ocre, tot pigments naturals i he quedat parat. No només de la pintura en si que ja és impresionant sinó de la tècnica que utilitzaven els japonesos, i que encara la fan servir actualment per a fer gravats tradicional. Us ho conto breument. L' "Onada a alta mar a Kanagawa" forma part d'un llibre de 36 gravats de Katsushika Hokusai (1760-1849), porta el títol de "36 vistes del mont Fuji", que va composar els últims anys de la seua vida i que desprès va ser reproduida i avui dia és una peça de col·leccionista. Una vida llarga li va permetre de pintar de tot, incòs uns llibres anomenats "manga" (us sona la paraula?), que anaven destinats a la gent que volia aprendre a dibuixar i on retratava tota classe de coses: animals, persones, objectes, models en fi per a qui vulgués aprendre. El nom d'aquest tipus d'estampa en japonés és ukiyo-e, que vol dir "retrat de la bellesa", tota una declaració de principis.
A finals del segle XIX va arribar la seva fama, fins llavors es desconeixien, a Europa i van influenciar a pintors impresionistes i post-impresionistes com Van Gogh, que van intentar imitar les seves tècniques en alguns quadres.
A banda de la qualitat de les obres, una altra cosa sorprenent és la forma de gravar l'obra en plaques de fusta de cirerer. L'artista feia l'obra en paper d'arroç, un paper molt fi, on només anaven les línies, sense pintura. Llavors el gravador posava el paper damunt d'un plafó de cirerer, una fusta duríssima, i procedia amb un ganivet a marcar el dibuix, lo qual significava destruïr el dibuix. Es feia una placa per a cada color que havien decidit mostraria el dibuix, i cada una de les plaques contenia elements diferents, els que es volien marcar amb el color. Cada placa contenia marques per a que cada impressió quedés al lloc en posar el paper.
Arribats a aquest punt un impresor, amb tintes de pigments naturals, feia successivament les impressions de cada color, posant una paper humit sobre la superfície de la placa entintada i fent passar sobre el paper un disc de fusta recobert de fulles de bambú aconseguia marcar el paper. En el cas de l'onada, és van necessitar vuit passades, per tant vuit plaques. Tot el procés feia que moltes vegades no haguessin dos dibuixo exactament iguals.
Em sorprén i m'admira la parsimonia que tenen els japonesos, que els fa elevar quasi a la categoria d'art coses com la fabricació d'espases (les katanes), o de imprimir gravats. I me'n adono que ho apliquen a quasi tot el que fan. No són els més originals (com sí que en són a USA), però són molt perseverants: prenen alguna aparell inventat a un altre lloc i el porten a la seva màxima expressió: ja no parlo d'electrònica només. Han aconseguit reduïr els motors d'explosió de dos o quatre temps a mides molt petites, mantenint la fiabilitat i baixant el consum.
Espero que no hagi semblat una panegíric de l'imperi del sol naixent. Declaro la meva admiració, tot i les marrades que han fet.
Ala, aneu i anuncieu l'evangeli del Senyor. O algo paregut.
Your chance, Aloysius.
4 comentaris:
Esta vegada m'has deixat ourside!Dixa'm pensar perquè segur que al darrera d'esta interessant anècdota sobre l'art del gravat japonès s'hi amaga tot una filosofia vital.Hi penso i escric.
Jo, com us ho diria ... Volia expresar la meva admiració per un tipus de pintura, i em sorprén com un lloc del món tan diferent i una escriptura ha donar un art tan diferent en les formes, no en els temes, que no son tan diferents de les pintures occidentals.
A més, així ho ensenyo i us culturitzo.
La propera entrada serà sobre Watchtower, més coneguda com l'editorial dels testimonis de Jehová. Hi ha per sucar-hi pa.
De tota manera, que voleu que us digue, i ho dic en plural tot i sabent que lidlab està desapareguda fins que li toque la seua entrada.Potser molt interessant Katsushika Hokusai, pintant la montanya fuji a diferents hores del dia, però en la nostra cultura occidental tenim a Monet en la seua catedral de Rouen pintada a diferents hores del dia que és una autèntica delícia.per no parlar de la pròpia catedral, suposo que gòtica.Vull dir en això que està molt bé la nostra admiració per les cultures llunyanes però que no mos ha de portar al provincianisme de pensar que l'art oriental és superior. Simplement és diferent i molt enginyós però mi dóna'm a Monet i les catedrals franceses. Sóc així i què hi farem.
“Pequeño samurai…” quin repàs a la cultura japonesa en uns minuts, eh!
Quan estava llegint la tècnica que usaven per fer estos cuadres m’ha recordat a la asignatura de disseny que ens explicaven el huecogravado i totes estes maneres antigues d’imprimir i reproduir i m’ha fet molta gràcia les similituds que hi ha…
La veritat és que a primera vista la pintura del japonés recorda al del quadre de la Sturry Night de Van gogh, així que si que és possible que haiguen pres model d’este artista. Suposo que entre els pintors els uns deuen ser una mica referents dels altres, però aportant cadascú el seu estil personal.
I pel que fa als nous finals optatius de la missa… M’han fet enfadar! 8 anys sent escolaneta, 8 anys sentina el mateix “Germans, aneu-vos-en en pau!” i ara que ja no me toca anar, ara van i afegeixen els tres finals alternatius…
Jo me quedo en lo “Ir en paz glorificando al Señor con vuestra vida”… encara que reconec, tal com vam dir l’altre dia, que l’altra alternativa és millor, se pot adaptar més.
(Véase el siguiente ejemplo):Pròxima entrada, aloysius, Aleluya, Aleluya… jejejejeje!!!!
Així que hasta pronte i me’n vaig a fer el dinar, que m’estic morint de gana. Aleluya…
Records!
Publica un comentari a l'entrada