Hola als dos. Aloysius, Kotassé... me passen los dies volant, una mica més i se m’oblida fer l’entrada d’avui, però... ja estic al puesto (com se sol dir).
La veritat és que fa dos minuts no sabia que havia d’escriure i ja se m’estan acabant les idees... (serà que no hi ha temes al món pa parlar!)... però no us decebré (o si...).
Mireu! acabo de recordar que l’altre dia mos van ensenyar un vídeo, The Last Laugh. Un trosset d’un programa d’una TV nortamericana, on John Bird i John Fortune tracten el tema de la crisi financera en clau d’humor. He llegit comentaris de que si és un vídeo dedicat al poble nortamericà de classe mitjana, que no té un nivell cultural molt alt (acabant-ho d’exemplificar amb els dibuixos d’en Homer Simpson) i no seria capaç d’entendre segons quines coses, etc. Estic totalment en desacord en esta opinió classista i retrògrada. Penso que avui dia l’humor és una manera molt eficaç de comunicar i que tothom té eines a l’abast per informar-se i entendre el què passa al món. Però avui en dia és molt freqüent tractar la política, economia i qüestions d’altres àmbits en clau d’humor i tenen èxit, per això el fet que existeixin programes com aquest. Crec que són molt atractius al públic i que acosten la realitat a la societat adaptant els temes especialitzats a l’àmbit qüotidià, a allò que tenim a l’abast en el dia a dia. Diguem que són una forma d’apartar estos “aires elisites” (no sé si són molts o pocs, depèn com se mire), que mos trobem molts cops.
El vídeo. Al primer tall un agent d’inversions parla de la volatilitat del mercat que és causada pel fet (diu ell) que el mercat està composat per gent aguda i sofisticada i que són ells mateixos els que un dia diuen que tot va bé i un altre que ho perdem tot. Vaia, que el mercat va dirigit pels sentiments i que es precisament això, l’entusiasme de la gent, el que un dia fa que tot puge i que un altre tot baixe. Però lo més graciós és lo segon tall. Expliquen que hi ha un negre a l’atur assentat a un portal d’una casa i un venedor d’hipoteques li diu: Vols comprar aixè abans que caigue? Un banc agafa este deute i l’empaqueta amb altres. Este paquet va a Wall-street i se compra i ven entre varies persones sense saber que hi ha. Lo final diu que si no se comprés per l’afany de guanyar molt i essent conscient del què se fa no se col·lapsaria el mercat i no mos voríem rodejats d’estos problemes econòmics...
Vale, acabo de fer una descripció molt per damunt i evident, però la gràcia és vore lo conjunt del vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=tDUiVLKZT80) i com en paraules molt senzilles i directes se transmet un tema complex.
No res, acabo que he de buscar informació de les eleccions nord-americanes per emprendre un altre blog que haig de fer per a una nova assignatura. No entenc massa els Estats Units, l’únic que estic veient (una vegada més) és que la premsa espanyola és molt superficial pel que fa al tema de les eleccions nord-americanes, que només tracten les icones (en Obama, per exemple, que és negre...) i venen molta imatge. S’entén que passe això en un món visual com el que vivim, però, les imatges no poden aprofundir en los 50 estats, en la complexitat del sistema electoral... i això és lo que necessito saber io!
Ja ho veig, suspendré per culpa dels diaris... arggg! ja estic pensant en l’examen final... (nooo, no ho he de fer... el que compta és el camí)!!!
Bona nit als dos, estimats companys.
Saludeu al maestro de part meua, si el veieu, que no me constesta els mails!
La veritat és que fa dos minuts no sabia que havia d’escriure i ja se m’estan acabant les idees... (serà que no hi ha temes al món pa parlar!)... però no us decebré (o si...).
Mireu! acabo de recordar que l’altre dia mos van ensenyar un vídeo, The Last Laugh. Un trosset d’un programa d’una TV nortamericana, on John Bird i John Fortune tracten el tema de la crisi financera en clau d’humor. He llegit comentaris de que si és un vídeo dedicat al poble nortamericà de classe mitjana, que no té un nivell cultural molt alt (acabant-ho d’exemplificar amb els dibuixos d’en Homer Simpson) i no seria capaç d’entendre segons quines coses, etc. Estic totalment en desacord en esta opinió classista i retrògrada. Penso que avui dia l’humor és una manera molt eficaç de comunicar i que tothom té eines a l’abast per informar-se i entendre el què passa al món. Però avui en dia és molt freqüent tractar la política, economia i qüestions d’altres àmbits en clau d’humor i tenen èxit, per això el fet que existeixin programes com aquest. Crec que són molt atractius al públic i que acosten la realitat a la societat adaptant els temes especialitzats a l’àmbit qüotidià, a allò que tenim a l’abast en el dia a dia. Diguem que són una forma d’apartar estos “aires elisites” (no sé si són molts o pocs, depèn com se mire), que mos trobem molts cops.
El vídeo. Al primer tall un agent d’inversions parla de la volatilitat del mercat que és causada pel fet (diu ell) que el mercat està composat per gent aguda i sofisticada i que són ells mateixos els que un dia diuen que tot va bé i un altre que ho perdem tot. Vaia, que el mercat va dirigit pels sentiments i que es precisament això, l’entusiasme de la gent, el que un dia fa que tot puge i que un altre tot baixe. Però lo més graciós és lo segon tall. Expliquen que hi ha un negre a l’atur assentat a un portal d’una casa i un venedor d’hipoteques li diu: Vols comprar aixè abans que caigue? Un banc agafa este deute i l’empaqueta amb altres. Este paquet va a Wall-street i se compra i ven entre varies persones sense saber que hi ha. Lo final diu que si no se comprés per l’afany de guanyar molt i essent conscient del què se fa no se col·lapsaria el mercat i no mos voríem rodejats d’estos problemes econòmics...
Vale, acabo de fer una descripció molt per damunt i evident, però la gràcia és vore lo conjunt del vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=tDUiVLKZT80) i com en paraules molt senzilles i directes se transmet un tema complex.
No res, acabo que he de buscar informació de les eleccions nord-americanes per emprendre un altre blog que haig de fer per a una nova assignatura. No entenc massa els Estats Units, l’únic que estic veient (una vegada més) és que la premsa espanyola és molt superficial pel que fa al tema de les eleccions nord-americanes, que només tracten les icones (en Obama, per exemple, que és negre...) i venen molta imatge. S’entén que passe això en un món visual com el que vivim, però, les imatges no poden aprofundir en los 50 estats, en la complexitat del sistema electoral... i això és lo que necessito saber io!
Ja ho veig, suspendré per culpa dels diaris... arggg! ja estic pensant en l’examen final... (nooo, no ho he de fer... el que compta és el camí)!!!
Bona nit als dos, estimats companys.
Saludeu al maestro de part meua, si el veieu, que no me constesta els mails!
8 comentaris:
Lo vídeo és molt bo, però lo trobo d'un humor molt anglés i no massa nordamericà. És genial, programes així si que dóna gust de mirar, no com Polònia, que no se vatros, però jo trobo que enguany està molt descafeïnat.
Pel que fa a la percepció que tenim dels EEUU és quasi tan llunyana com la que ells tenen de natros, en l'única diferència que aquí sabem situar al mapa els EEUU cosa que a la inversa és més improbable.
Vull ja l'adreça del nou blog que comences, però no t'oblides del notenimremei....com estàs fent en l'incultcat.
I veus, quan no es pensa és quan surten les entrades més fresques.
Salut als dos ,amics....o no?
la veritat és que últimament no he vist polònia, però lo és crackòvia m'aborreix molt!!
tens raó en això dels EEUU, és una mica lo que comentaves de la pel·lícula de Woody Allen... és veritat.
la nova adreça... no sé si donar-te-la, perquè les entrades seran mediocres... però bueno, sempre me podreu comentar i així milloro... jejejje!
encara no he posat res, però és
http://parlemdusa.bogspot.com
i tranquils que el notenimremei, sempre a última hora (com en tot) però continuarà... és la única manera q tinc de seguir en contacte en vatros... kotassé i aloysius!!
i finalment... com que amics...??? havíem deixat de ser-ho???
No, si ja me sentia io trista i plena d'enyorança... jjjjejejje
Amics, clarament!!!
Records als dos, estimats companys!!
P.S: kotassé, ja te diré algo del F. Pedrell!!! (ho tinc present...)
Fefectivament lo video és molt bo. I explica molt rapidamenten que ha consistit la cosa de les subprimes, però el que toca més els .... bé, els d'allonces, és que una série de super yuppies s'han embutxacat els diners.
Per cert ... ai del que me parle malament dels Simpson o de "Padre de família". Són dos séries que tenen uns guions boníssims. Ja sé que els dibuixos no són còmic-art, però ensenyen d'una forma brutal com és una part de la societat americana.
Que no coneixem els EUA? Claaaaaaaaaaaro que no. No trobeu una mica extrany la insistència de la prensa sobre Obama. Ens hem hagut d'empassar sis mesos de "Obama és el successor de Luther King", "Obama és bo", "Obama la té més llarga (la carrera)" i McCain és el dimoni. Ens estan ensenyan la classe mitjana americana però no massa els "estats del sud", o els del centre o els suburbis amb pocs mitjans econòmics que són els que proveixen de soldats l'exèrcit americà. És tan gran Estats Units. Millor dit, un païs com Espanya té tantes diferències, imagineu els USA. A part que viuen al mateix païs, un senyor de Los Angeles té poc a vore amb un que viu a Alaska o un que cultiva cereals a les praderies del centre, o un de Nova York, o per acabar-ho d'arreglar un de Utah ... mormó o no.
Espero, com sempre, haver aportat llum a la vostra ment. Seguirem alimentant la làmpada (o era làmpara) de la saviesa, que tant costa de mantenir encesa.
Espero rèpliques.
Si lo dia de Sant lluc vas a missa, com suposo que ja tens previst amic kotassé, si no recordo malament l'evangeli que es llegeix és la paràbola de les esposes nècies i les sensates. les sensates s'estan tota la nit en la làmpara encesa esperant a l'espós i les nècies se'n van a dormir.
Això m'ha fet pensar lo que dius tu de la làmpara....finalment la "moraleja" de la paràbola diu que si l'amo de la casa sapigués quan ha d'entrar el lladre s'estaria sempre en guàrdia.
Això és lo que fem natros, mantindre encesa la flama perquè la ignorància i la maldat sempre estan a la vora!
A vore si ho supereu això! quina erudicció, déu meu....
Oh pou de sabiduria. Les teues paraules són com l'aigua en temps de sequera, com el bàlsam per al malalt. Tú estàs destinat a grans coses (ara no me'n ve al cap). Tú guiaràs els meus exercits ... ai perdó que me surt la cosa judeo-cristiana !!!!
No has pogut resistir, tú també Bruto, de replicar-me.
Espero que el bloc de Lídia ens il·lumine sobre la "indiosincràsia" dels polítics i la gent dels EUA.
Una cosa només: el clip de Bird & Fortune és de la ITV anglesa. Són dos actors que fan monòlegs sobre temes d'actualitat. N'haurien d'apendre Buenafuente i altres. I molt.
vale... ja veig que abans de fiar-me de lo que me diuen a classe he de contrastar les fonts...!!
ja deia aloysius que l'humor era més anglès que nord-americà...
Aquí ha espanya mos arriba una informació molt general dels EStats UNits i com diu lo nostre "povet de sabiduria" hi ha tantes minories i tants grups de gent que se passen per alt: que si els descendents dels francesos hugonotes, els dels alemanys pietistes.. per cert! estic veient que EUA va estar fundada principalment per diferents grups religiosos que anaven arribant (clarament en abundància de protestants)però que l'església, a diferència d'aquí, no va ocupar massa el poder, no? potser el fet que no els entenguessem comença una mica per aquí, no??
per cert!! avui tot són casualitats! me veig esta entrada religiosa d'aloysius (una cosa, com pots saber tot això??) i fa mitja hora que han vingut a casa (a la vila, tiooo!) els testimonis de jeovà a dixar-mos un llibres sobre ¿qué proposito tiene la vida?, ¿Cómo descrubrir-la?...
mira, potser m'ho llegeixo i serà una possible entrada!!
ja us diré...
i per últim... tant de parlar d'il·luminacions... jo de làmpara només ne coneixo una i és humana!!! jajajajjajajja!!
bessets
Que si, que Aloysius té una vena pseudoreligiosa que si no fos per que el conec no m'extranyaria que fundés algun tipus de culte ... musical.
Respecte a la fundació dels EUA, un dels principals alicients que tenien la gent que el va colonitzar era la promesa de llibertat de culte, que no tenien a Europa. Ai!! tan enrrollats que semblem ara, mira tú. Si recordem el Mayflower, que és allò del dia d'Acció de Gràcies. I van anar arribant tot un munt de grups de protestants, com has dit. I no ens deixem els jueus. El mateix sistema, de garantir la llibertat de culte, van fer servir els anglesos al Canadà.
Per cert, si has de menester una làmpada, que sigue de baix consum.
See you later, aligator.
Publica un comentari a l'entrada