Vicky Cristina Barcelona

Benvolguts companys, aquest passat cap de setmana vaig cometre el crim;vaig anar a vore la peli subvencionada, comprada i pagada pels governs progressistes, cosmopolites i d'esquerres que governen Barcelona i Catalunya i sabeu què?..........me va agradar.

Si mireu les crítiques que ha rebut el film, és per arrencar a córrer. Que si Woody ja no és lo que era, que quina imatge dóna de BCN, que la història no és creible,que la música de fons;una omnipresent guitarra espanyola a vore que pinta,..........pos resulta que jo me ho vaig passar la mar de bé.

És evident que Vicky Cristina no és Annie Hall, Misteriós assassinat a Manhattan,Interiors.....però és que aquestes pel·lícules que he esmentat que són veritables obres mestres avui no funcionarien! Lo que anem dient estos dies al blog, la mediocritat i la falta de gust s'està imposant a marxes forçades.Totes estes meravelles avui no tenen el públic que van tindre en lo seu dia, però és que natros, com tota la societat, hem canviat. I el senyor Allen ho ha entés a la perfecció, i què voleu que us digue, per a tot lo que es fa avui en dia déu ni do.

Passa una cosa, que la pel·lícula s'ha rodat a Barcelona i la majoria de coses no funcionen.Potser que probablement a BCN no hi ha les mansions i els personatges que apareixen al film, que les situacions que allí es donen no són creïbles aquí, però i què?

Jo, la veritat, trobo que Allen ens retrata un món que és fantàstic. Dos americanes venen a Barcelona i lo primer que es troben és una megamansió per a viure, un pintor de prestigi, que al mateix temps és un Latinlover, que els proposa directament sexe i que a sobre pilota avionetes, una exnòvia del pintor que tota ella és passió, una Carmen de Bizet implantada a la Catalunya del XXI i a més que toca Scriabin al piano a la perfecció...i que també pinta....uns amis que es passen les tardes al golf o navegant.....És Fantàstic!

És una mica allò de que, com també apareix a Retorn a Brideshead, que diu :"Tan me fa que sigue veritat o mentida, mentres sigue encantador!"

I aquí és on enllaço en l'entrada anterior del benvolgut kotassé.....la funció de l'art! Que volem realisme?, que la història sigue creïble? .....o que sigue encantadora?

Pos tot és possible i tot està permés....la veritat, jo en tinc prou en les vistes de Barcelona, unes imatges molt boniques i que no semblen reals....però és que tant les imatges com la història són d'un creador que viu a milers de Kilòmetres de Barcelona, que ni sap lo què som ni punyeteres ganes que té de saber-ho.....i a lo millor si al senyor Allen li diem que els catalans no som com ens retrata....pos igual el decebem!