Pos això. Que m’aproximo unes hores a la ràdio i me trobo en l’hora del cafè, a Itarte aprofitant-se de mi i fent-me portar-lo a la vacuna de la grip i a Kotassé proposant-me tema.
Per què els animals que podem acariciar i els posem un nom no van a l'olla i els que no podem acariciar i no tenen nom van a l'olla? Suposo que com tot deu ser una construcció cultural, no? Per tradició. No sé... creieu que els gats xinos no tenen nom? Arran d’això els vaig posar nom a les gallines, kotassé... me van fer pena.
Vale prou. Avui torno a estar contenta!
Estimats amics i tots els lectors del món que freqüenteu el blog,
AVUI he acabat el curs de monitora de lleure. Realment he acabat les classes teòriques, però encara me falta el treball teòric, el diari de les vivències de les pràctiques, 100 hores de pràctiques i un monogràfic de 10 hores... Bueno, que de moment estic a la meitat de la meitat, però algo és algo!!
El final de les classes teòriques m’ha obligat a fer una avaluació del curs per entregar-lo al moment. Ha estat molt bé, la veritat. Inclús el recomanaria perquè t’ensenyen coses molt bàsiques per a la vida (seguir bona alimentació, jocs, danses, primers auxilis, etc. i se tracten molts temes actuals sobre tracte amb els immigrants, integració, multuculturalitat en els grups, estereotips i un munt de coses). Prou publicitat.
A la vegada he après com podem arribar a ser de perverses les persones. Avore, ja sé que no sóc jo la més adequada per parlar (ni jo ni ningú, vaja). Tots, absolutament tots, critiquem, som poc respectuosos, som mínimament racistes, etc. Però a banda de la maldat que pugue arribar a tindre i que me’n fotigue de certes coses, normalment intento actuar en respecte, en coherència.
La última pràctica va ser definir-mos en un valor. No sé si realment me defineix o no, però me vaig definir en RESPECTUOSA. Vaig dir que solc escoltar molt, parlar lo just i actuar tenint en compte les opinions de tots, respectant-les i sense imposar res. Els altres van definir-se en altres, però vaig vore com la gent podem parlar molt bé i tenir molts conceptes interioritzats, però actuar completament al revés.
Se suposa que serem futurs monitors, que educarem els vostres fills de la millor manera (o nostres, com vulgueu). Sabem que hem de respectar, que hem de tractar a tots per igual, que no se pot jutjar abans d’hora... però atenció al cas que vos conto. L’altre dia parlàvem de què no s’ha de fer bulling, que tots som iguals, etc. Doncs resulta que hi ha una xica al nostre curs i tothom se’n riu d’ella. És joveneta, crec que ha tingut problemes i reconec que és una mica rara i fantasmilla, però és una persona, i lo mínim que s’ha de fer és tractar-la com a tu t’agradaria que te tractessen (és un fàcil exercici d’empatia). Durant tot el curs i, en especial el dia de l’excursió, tothom se n’ha estat rient d’ella, criticant com vesteix, com parla, com actua, TOT. Realment això me va fer plantejar lo que comentava al principi. Això som els futurs monitors?
No vull anar ara de Maria Teresa de Calcuta, però me va sapiguer tan de mal que la deixessen la última i sola a l’excursió, que me vaig quedar detràs de tot parlant en ella. I des de davant, els altres companys me deies: “Lídia, vine! No te quedes tan atràs que no pot ser bo...!” (o algo així).
Sort que en la definició final de tots, los valors eren: comunicació, comprensió, cohesió, unió, etc. Com integrarem, com tractarem els nens, com serem un grup de monitors cohesionats... si en uns dies de compartir curs això ho passem per alt? Si som els primers a des-unir i criticar...
La veritat és que això m’indigna bastant. Al llarg de la vida te trobaràs en mil persones que no te cauran bé, que pensen diferent que tu, que no suportaràs... però com a mínim rescpete, no?
Pos bueno, intentaré seguir vivint en estos valors per davant, encara que de vegades és molt difícil. Perquè abans de definir-te tu, hi haurà deu mil més que ho hauran fet abans que tu i seguiras sent aquell estereotip... Aquella xiqueta que no ha entrat al clan, que els companys critiquen sense que se n’adone...
Good night my close friends!
Pos això. Que m’aproximo unes hores a la ràdio i me trobo en l’hora del cafè, a Itarte aprofitant-se de mi i fent-me portar-lo a la vacuna de la grip i a Kotassé proposant-me tema. 
16 comentaris:
Tu sais bien ... sempre disposat a ajudar ... a caure.
moltes gràcies....
moltes de res.
Bé, posem llum on després de la meua escapadeta només hi ha ombres.
lidlab, trobo que cada vegada estàs més encantada d'haver-te conegut....Ja començo a vore't lo rotllet, aquí i a l'incultcat, que si moltes gràcies, moltes de res, com mos estimem....sóc respectuosa en majúscules pffffff.Què t'estàs fent perdonar algun pecat que no coneixem? Què t'estàs reconciliant en "lo món mundial on dius que hi tindràs casa"?
Què com ja veus lo final de la carrera ja comencem a fer maletes?
Cerques una nova vida? I los que restem al rajolar com a exemples antropològics de l'homo ulldeconensis també som mundials?
Què se n'ha fet de la xica tímida que s'amagava de no sé ben bé de què quan sortia a prendre la fresca a les convivències de la pobla?
ja t'estàs fabricant valors a mida? Faràs com grouxo que dia aquests són los meus principis però si no us agraden en tinc uns altres?.
Ja mos encaselles a la humanitat en estereotips.?...realment ni Gregor Samsa va fer un canvi tant radical!
Lidlab TORNA A SER TU!
Jo anava a dir "quelque chose" de la multiculturalitat i totes estes paraules que ara fan servir tant esta nova esquerra, però desprès de llegir la crítica de Alo-y-sius m'ho estic pensant ...
... ja m'ho he pensat.
Per cert Aloysius, no cal que mos vulgues fer entendre que estàs llegint a Kafka. Ai, estos homos literatensis ...
És broma.
Sobre la multicollonalitat esta, no és més que un mot que els encanta a les esquerres tipus bonsai que tenim ara, vull dir per la talla intelectual. Fa vint anys que no saben on van, i no és que les dretes estiguin millor. Sembla que els nanets que fabriquen paraules noves, buides de contingut els faci por la paraula màgica: RESPECTE, de respectar, com la cançó d'Aretha Franklin ("RESPECT"). És l'obligació de respectar la dignitat de qualsevol persona, simplement. No cal alçar banderes ni pregonar la pau mundial, simplement respecte. Per que si no poden passar dues coses:
Possibilitat a: comencem a parlar de multiculturalitat i de drets humans i animals i vegetals i minerals, però no ho duem a la pràctica. Bad choice my friends.
Possibilitat b: deixem de inventar paraules o de no copiar-les dels tipus estos que mos governen, tant l'Estat com la ment i comencem a posar-la en pràctica. Very good choice, oh yeah!!!
O us penseu que quan el nostre maestro diu que sua de lo que treballa no me costa respectar-lo?
Si, llegeixo Kafka. I per cert estic llegint "Dietario Voluble" de Vila-Matas i a part de parlar molt de Kafka trobo que és d'un progre que fa ...Potser llegint Kafka m'estic tornant bonsai? Però Kafka és grandiòs?
Respecte....jo no trobo que s'ha de respectar tothom. lo respecte dels altres te l'has de guanyar cada dia.Jo no respecto per obligació moral, jo respecto aquelles persones que m'inspiren respecte i a la resta no!
Això no vol dir que els vulga cap mal, però tampoc li vull cap mal a la farola de la plaça i no m'inspira respecte.
vale, Aloysius! com me pots dir això?
lo comentari de les gràcies és la tonteria meua i de Kotassé, l'entrada una reflexió perquè hi ha coses que trobo molt mal que passen i la dedicatoria del incultat, lo resum de lo que pots arrribar a sentir després de compartir-ho tot en una persona!
I ara me diras que no me justifique! no me justifico, només explico.
Creus que estic fent-me perdonar algun tipo de pecat?
continuo sent la xica tímida, que comet errors i que s'amaga de no sé què als llocs perquè me fa vergonya estar davant...
I io no encasello a la humanitat en estereotips, és la humanitat qui encasella en esteretips a tothom.
Lo que io intento, és que a mi m'influeixen lo menos possible, dins del complicat que és valorar o jutjar totes les coses del món.
Aloysius baixa de la parra que no va per aquí la cosa.
Mira, podria ser la lletra d'una sarsuela.
No parlo de respecte professional, ni del respecte que tenim a la gent que apreciem (us incloc als dos). Hi ha un respecte bàsic, només pel fet de ser persona, igual que fa dies parlavem de respecte a la vida, que no és aplicable a les faroles, per que a dia d'avui no tenen vida que sapiguem.
Ara m'acaba de venir el flash de les faroles de la plaça parlant entre elles de com los va el dia, o queixant-se de la merda de bombetes que els han posat.
Intentaré explicar-me millor. Posem per cas: a mi no m'agrada el fútbol però respecto el dret dels demés a que els agradi i amb l'excepció d'algun dia que m'agafen entrevessat em sembla perfecte que mirin, vagin, i caguen futbol. El que no he aconseguit encara és que els mateixos senyors respecten el meu dret a que m'agradi llegir determinats llibres o que enlloc de contemplar els "maravillosos" programes que mos ofereix la televisió, em posi "Tierras de penumbra" i plore un ratet.
És un respecte molt bàsic, no té res a veure amb amistat o que et guanyis cap cosa.
Si poguéssim arribar a este nivell bàsic de respecte, només a este, no caldria tanta multiculturalitat, ni tanta parauleta ... està implícit.
Això no vol dir que haguem d'acceptar qualsevol costum.
jo no sento que la humanitat m'encaselle en estereotips.
Al menys comença a tranquilitzar-me este rampell d'ira i d'indignació real i palpable de l'últim comentari de lidlab. Aquí si que noto que hi ha una cosa que t'indigna i ataques,sense pietat, cosa que a l'entrada inicial hi havia massa flors i violes.Realment no et mullaves. Ara m'agrades. Treu el ganivet i esbudella'm, però ara no retrocedixques en una entrada neutra; remata i escup a sobre del meu careto d'imbècil.Ho pots fer, i ho has de fer, si no res haurà servit de res.
tu concretament com a individu potser no t'hi sents, però segurament que a tu com a membre d'un grup social determinat si que t'hi han encasellat, encara que no t'ho vinguen a dir a la cara... encara que no pares de dur-me la contrària...
i res més, perquè no tinc gavinet mà... q si nó...
Ho sento Aloysius però li concedeixo la flor natural a la dama. Hi ha una tendència, que no sé si és natural o no, a encasellar a les persones, i si els encaselladors pertanyen a algun grupúscul polític solen classificar a la gent en dues categories: afectes o no afectes.
És que no sé si enteneu els meus comentaris. Per si acàs encendré la pipa i parlaré ...
... n'estic fins als coll...s de que l'esquerra i la dreta s'apropien de paraules com valors, multiculturalitat (redeu, el que la va inventar se va queda descansat). Durant els últims doscents anys els líders de dreta i esquerra han estat tensionant les societats en nom d'unes idees que en els dos casos són errònies, per que són un intent estúpid de encaixonar a les persones dins d'un catecisme. I això no ...
Per a que fem les coses, per a que treballa la gent, o té fills ... per a poder millorar, i no parlo només de diners.
Mira, ja tinc tema per a l'entrada.
To be continued ...
Ja t'has apagat, snif.
Llàstima, la cosa pintava bé.Ho intentaré en una atra ocasió.
I lo d'encasillar-te...si ets hàbil pots aprofitar la mania que té tothom d'agrupar i fer que t'encasillen on més t'interesse, i pot ser molt lluny d'on realment te toca estar.ara, això vol paciència i molta constància.
Per cert kotassé, veig que tu has venido a hablar de tu libro i no hi ha qui t'hi trague.
I need an explanation over your commnet, please.
On m'he agafat?
No trobo haver dit cap tonteria. Millorar no vol dir més diners, no vol dir més coses materials, tot i que ajuden. Però ajuden per que no sabem fer les coses d'una forma millor.
No crec pensar cap disbarat si dic que si el futur ha de continuar sent com el present, i no diguem com el passat, tanquem i tornem als arbres. Serà lo mateix. Sentim parlar tot el dia de innovació tècnica, però no hi ha innovació a les idees principals que regeixen els caps de la gent. La innovació més béstia si ha d'arribar hauria de ser per este costat. Encara no sabem enfrontar-nos a les pors més bàsiques, simplement les entomem quan venen. Tenim un cervell encara adaptat per a la depredació, no per a la meravella, amb alguna excepció, però poques.
Les idees originals no sorgeixen com els bolets, però amb els ideòlegs de pa sucat amb oli que hi ha ara , no anirem enlloc. Parlen de valors perque no saben de que parlar i li donen noms rimbonbants com multiculturalitat.
Ho sento, m'he allargar però encara em queden coses per dir.
Kotassé, cap dels tres diu tonteries, això d'entrada, si no no juguem.T'entenc per on vas però és que les societats han de fluir, i aquesta fluidesa aportarà idees i lo que fassa falta,o no.
L'atre dia un amic me feia la següent reflexió. No mos agraden los governants que tenim, però sabem que tenim lo que mos mereixem.Però sabent que són en general mediocres, perquè anem a votar?.
Vivim una època de mediocritat.Potser una de les coses que mos aportarà la crisi serà gent amb idees noves, però una idea nova no dixa de ser una reformulació d'una de vella.
I torno a la meua, per reformular la societat fa falta mala llet i no unes lamentacions que no s'acaben mai.Tu kotassé ets massa bona persona per emprenyar-te però lidlab ha de treure mala baba d'on sigue.Ha de donar el crit de Munch i a partir del renec canviar les coses. I parar de donar les gràcies per cada cosa que rep.
Lidlab tens una bona amiga perquè segur que tu li has donat tan com ella t'ha donat a tu.I prou.I si puguesses segur que en donaries més...però atenció! No t¡has de fer perdonar cada vegada i demostrar lo evident.La teua foto parla per ella mateixa....bona xica, amiga dels seus amics....i tot està molt bé però vull creure que al darrera hi ha la persona que donarà una punyada damunt la taula quan les coses no vaiguen bé.
Au, què més!
És veritat. Tots els que anem de bona gent hauriem de treure la mala llet en un moment, però massa vegades m'he trobat, us haureu trobat segur, que he tret la mala llet i he rebut indiferència. Per tant, i com diria algun filòsof, davant del silenci els envies a pastar, i no precisament fang.
Només voldria plantar una llavoreta de dubte al cap de tota esta gent que té tant clar com ha de ser la societat, i que quan van maldades com ara, treuen un argument del gorret per a refermar-s'hi encara més: "Però no penses, desagradable, que potser lo que proposes no és lo millor"
Tinc la certesa que la gent adopta idees com el que no sap anar a cavall: l'adopten sense pensar i desprès no saben baixar-hi. I això és molt palpable en la gent ficada en política i en partits. Feu la prova: si pregunteu sobre qualsevol qüestió candent o decissió del seu partit i voreu que no saben que dir. Me refereixo a militants de base, no tan adoctrinats, no als dirigents que no són mai sincers.
Publica un comentari a l'entrada