Recomanacions per acabar l'any. I una mica de traca final

Aloysius m'ha recordat que havia de fer una entrada. Sembla que estos dies ens hem relaxat una mica massa, no trobeu? Per tant, últim dia de l'any i entrada meua. Deixaré els balanços de l'any per a Aloysius i/o Lídia.

Primer una recomanació: Clara Montes. No dic res més, l'escolteu, com jo faig ara, i ja me direu que us sembla.

I ara el cos, el moll de l'entrada. Puc triar tema: deixarem de banda les festes d'ara, me cansa haver de parlar contra algo que està present cada any. A més he aconseguit arribar a una mena d'entesa: que cadascú les agafi com li sembli: els que vulguen patxanga, pos patxanga, i els que, no pos no. Fi de la qüestió.

Anem a coses interesants: les excursions en busca de les tradicions perdudes d'Aloysius and Co. M'ha fet recordar que l'única forma de recuperar coses antigues per a després poder-les fer servir, moltes vegades passa per consultar a la gent vella, als que encara tenen memòria del que van veure a la joventut. Una bona manera de construïr coses noves és fer servir les antigues, i potser així les "sagrades" tradicions no resten com una qüestió congelada, inamovible, que del tema a Alldakanough en sabem molt. Vull dir de la qüestió de la congelació de coses, fins al punt que caduquen de tant de temps que estan al congelador.

Tireu-ho endavant, que és interesant. Encara que surtin algunes veus que us diguen que això de fer músiques noves no és de la tradició. Que sabran ells/elles pobres ignorants. Se vesteixen un dia per a ballar i ja són els guardians de la tradició.

Mira ja li he tret punta a la qüestió. Avore si recuperem el to irònic, deconstructiu, que ens caracteritza. No vull destruïr, però la deconstrucció és interesant.