En estos moments no saps mai que dir, sembla que les paraules no arriben a poder expresar tot el que una persona perd en perdre un avi. La persona que t'ha portat amunt i avall, que t'ha ensenyat moltes coses, que sempre te posava bona cara quan et veia se n'ha anat, i res ho canvia.Et queden, ens queden tots els moments viscuts, tot el que ens ensenyen, les històries de quan eren joves, i els nets ens convertim en depòsits on guarden coses "dels temps d'antes", que solen dir moltes vegades.
Però per molt que t'hagin ensenyat, per molt que ens hagin explicat, el buit no arriba a omplir-se del tot. Amb el temps el dolor es torna més soportable, falta la persona i això sempre queda...
... i potser és bo que quedi. El dolor ens avisa que estem vius.
3 comentaris:
Exacte.I a la llarga la memòria se'ns torna borrosa, però em sembla que aquest tel que ho empanya tot ho converteix en un color precís. I el color et donarà la mesura exacta de tot lo que esta persona a representat per a tu, lliure ja del record de la quotidianitat, que no deixa de ser prosaica.
De vegades, algunes vegades ... aconseguim complementar-nos.
La veritat és que mai havia passat per un moment tant trist a la vida, és el primer...
Fa pena, molta pena, perdre a la persona, però encara més veure el sofriment i la buidor de la persona que se queda, dels que se queden. Però és la llei de la vida. Una vida tant injusta que te porta los pitjors moments i una vida tant perfecta que te brinda lo millor del món. Suposo que en tot cal un equilibri. La vida, en este sentit, és la primera balança i la persona un ésser que està preparat per aforntar tot el que vingue.
En los dies vas matant la pena, i la tristesa del moment se converteix en alegria quan recordes los bons moments i tot lo que comparteixes en vida.
apreciava i aprecio molt a tots los iaios, però, quan perds algú és quan realment te n'adones de tot lo que significava. Lo valor que els podies donar, ara se multipica per 100 o més... i l'amistat de les persones també, perquè és lo recolzament d'ells (i la família, clarament) lo que t'anima en els pitjors moments.
Mos veiem estos dies.
I sento haver trencat la cadena d'entrades.
Demà ho reemprenc, que me tocava!
L
Publica un comentari a l'entrada