dimarts, 6 de gener del 2009

Plaer desenfrenat


Benvolguts amics, no sé si avui em toca o no em toca escriure al nostre de vegades oblidat espai de llibertat que ens hem regalat a nosaltres mateixos.Si és que em toca, aquí estic, si és que no, permeteu-me sense ofendre-us de robar-vos uns minuts del vostre temps.
Perquè avui, amb tota la ressaca de les festes feliçment finalitzant, us vull parlar de les coses que ens fan sentir bé.
La nostra lidlab (per cert, lamento no haver-te vist pràcticament en totes les festes i aprofito per desitjar-te un 2009 ple de......lo que tu vulgues) ,repeteixo, la nostra lidlab ens diria que l'amistat la fa feliç. I estic segur que ella ho pot dir perquè deu tenir bons amics.
El nostre kotassé (hola company de barbes) suposo que entraria en les seues teories, tantes vegades compartides per mi, que com el plaer de la soletat pocs s'hi poden comparar.
A mi avui m'ha fet feliç aquesta música. Estimats, cliqueu al següent enllaç i per sis minuts oblideu tot allò que us engoixa i lliureu-vos amb desenfrè al plaer; http://es.youtube.com/watch?v=cxnRviCp0ZA&eurl=http://hablemosdvictorias.blogspot.com/.

8 comentaris:

notenimremei ha dit...

Uffff ... gràcies que ja s'han acabat les festes-pont. Està molt bé la festa però este continu engegar i parar me fa posar de mala lluna.

Lidlab deu estar amb els palestins o "je ne sais quois", en resum, aun lloc on no hi ha ADSL. O té millors coses a fer.

La soledat, tio barbut, és bonica, sabiament administrada. Hi ha gent que la converteixen en una mena de fetitx, igual que la nostàlgia i no es això. Suposo que ens referim a un cert espai de llibertat per a pensar, crear, llegir, escriure (sí amics, escriure). Tot i que de vegades quan més la desitjes és en dates com aquestes, desprès d'un bany de masses familiar. És una vàlvula d'escapament intel·lectual, no ho sé explicar millor.

Per cert, Rameau excel·lent, ja em va deixar impresionat Dardanus, i aquesta peça és per a recordar-la.

Ai, quanta música i només una vida per a trobar-la i escoltar-la. En fi, adaptem-nos o ... mos fem fotre.

lidlab ha dit...

Hola amics!

per començar, bon any nou!
no valen les excuses de per què no he escrit molt (per no dir gens), així que no von posaré cap. Això, però, no vol dir que no pense en vatros i que no me sente malament per haver-vos abandonat tant de temps…

io esperava trobar-vos al ball del pavelló de fi d’any, allí fent pasdobles a ritme del dúo, i dir-vos bon any i tot lo que se sol dir esta nit… però veig que a n’estes coses només anem la meua colla i jo! (i martínez, claro).

aloysius, per cert, que ahir mos vam creuar en lo cotxe, jo baixava de la rabal i tu pujaves… t’estas deixant barba en serio? m’esteu fent patir, tant tu com kotassé! ja sabia io que tantes hores a prop del maestro no podien ser bones…

què, amics… Any nou vida nova?
io trobo que no. M’alegro de tornar a la normalitat, a la rutina de sempre, a la soledat de casa meua (encara que me face feliç l’amistat). Ja trobava a faltar la Barcelona que només té un ull, lo monotema de les convers, l’exèrcit de persones que no se trauen los pantalons de dins les botes ni pa…totes estes coses que te trobes cada dia a la mateixa hora i al mateix lloc.

i io també vos dixo en lo que estic escoltant… potser la descobreixo una mica tard, però no l’havia sentit mai i m’agrada molt.
How to dream, de Sam Philips.
http://www.youtube.com/
watch?v=1F-LZJJlY60&feature=related

Si és que realment pa somiar no cal tancar los ulls…

notenimremei ha dit...

Mira tú per on, una altra cantant interesant. Abans coneguda com Lesllie Ann Phillips, té uns tretze discs editats.

L'escoltaré i la posaré el dissabte.

lidlab ha dit...

la música o la mossa?

aloysius ha dit...

Soledat, brevetat de la vida,rutina, descobriments....trobo que l'any donarà per fer moltes entrades.De moment apunten maneres....lo barbut i la mossa.

notenimremei ha dit...

la mossa ta bé, la música també.

Esperem que l'any vigue bé, d'entrades i de tot lo demés.

notenimremei ha dit...

I si me poso una boina, Aloysius també?

Podrïem provar.

notenimremei ha dit...

Ara que Lídia amb boina, semblaria una noia de la resistència francesa.

Interesant.

Au, vaig a dormir que començo a al·lucinar.

Mira ja venen los elefants rosa a que els tregui a passejar.