L'altre dia, vaig veure que a la porta de la parròquia hi havia un cartell en que convidava a la conversió. Més o menys venia a dir que la que s'havia d'aprofitar la quaresma per a canviar.Jo no entenc bé del tot a qui va adreçada aquesta campanya de captació. Per una banda sembla que podria anar dirigida a les persones no convertides, perquè per tal de poder convertir-te has d'estar prèviament desconvertit.
També pot anar dirigit per a tots els que es pensen que ja estan convertits per tal que revisen els seus pressupòsits i els adapten, ja que un pot pensar que està convertit però que realment si ho pensa bé no ho està. Per tant aquesta campanya, evidentment dirigida a captar nous fidels pot esdevenir un arma de destrucció massiva i faça reflexionar als propis fidels i replantejar-se la seua fe. Però bé, anem a lo que interessa.
El terme conversió si anem al diccionari significa transformar-se en quelcom de diferent. No ho trobeu bonic, apreciats amics i possibles lectors no identificats...o sí! I és que l'església amb aquest cartell convida tothom a replantejar-se, a fer un tomb, a canviar.I penso que hauriem de ser capaços d'intentar convertir-mos regularment. Aquesta capacitat de voler canviar pot esdevenir tot un repte.Per tal de convertir-mos em de ser capaços de poder mirar-mos a l'espill i començar a analitzar bé que hi veiem; si allò de "hay un hombre en el espejo que me mira con cara de conejo" o si realment hi veiem coses que no volem canviar i simplement ja ens agrada tal com estan. O siga, que l'Església ens proposa valentia i jo us esperono a que aquesta valentia siga sincera,perquè per tal de mirar-mos a l'espill s'ha de ser valent i honest. I segur que del canvi en treurem alguna cosa, o com a mínim en sortirem més savis, ja que ens aproparem encara que només siga una miqueta a la màxima filosòfica de "conèixe't a tú mateix"
13 comentaris:
Seré malvat per a començar: acoviden a la conversió els que mai canvien. Humm, interesants.
Efectivament, convertir-se en quelcom diferent, esdevenir alguna cosa, millor? Per què el canvi pot ser a pitjor. I si me miro "en el espejo" i al vore "al hombre con cara de conejo" decideixo esdevenir alguna cosa dolenta. De vegades els canvis poden ser perillosos. I si no que els hi pregunten als senyors que conviden a la conversió.
Enfoquem-ho d'un punt de vist no religiós. Tots canviem, tots mutem continuament, ens convertim en persones diferents. I això no és ni bo ni dolent, és simplement.
"Mutatis mutandi", és a dir el canvi provoca canvis, conversions. Però probablement els senyors de la parròquia se refereixen a la conversió com a il·luminació, de trobar la via correcta, la seva via. Per desgràcia és com aquella publicitat enganyosa que promet grans descomptes i quan vas a l'establiment no trobes el que buscaves.
O potser és que esperem alguna cosa que no trobarem. Si preguntem al senyor rector ens parlarà de Déu, del camí correcte, etc.
Com que ningú replica el meu comentari, continuaré explaiant-me.
Conversió d'acord, però a que? És que no ho acabo d'entendre, potser l'esglèsia, els que disenyen els cartells pensen, que els altres com ells no canvien. Gran error, molts hem passat de ser creients, de ser "bons" a la manera que ells proposen, a no creure en Déu, però no per això hem deixat de voler ser millors. Però sense necessitat de conversió.
Ja me disculpareu però a mi les conversions tipus "caiguda de cavall" (exemples il·lustres com Sant Pau) no me convencen. Per tant transformació sí, canvi sí, conversió no.
Que voleu que us digui, tot canvia i se transforma i esdevé alguna cosa diferent, però a poc a poc no de sobte. Sembla que la conversió parli de sopa instantània, de algo sobtat.
Amic kotassé...ja t'has esplaiat prou? Vinga.
A vore. Qui ha dit que l'església no canvia mai? No te n'has assabentat de la rehabilitació de Galileu? I a més ha sigut com tu dius...lentament anar canviant. Del cavall no es cau. La caiguda del cavall és com l'amor a primera vista, té poques probabilitats de fructificar.Els canvis, com les idees, han de madurar lentament com el bon vi.
Aniré al gra; te veig desorientat. Busques desesperadament justificar com a bona l'opció de l'ateisme a la qual et vas adherir suposo que cap allà l'any 1984. Res, rèmores infantils que no t'han aportat més que dubtes.Els dubtes són bons? Potser si però el dubte permanent cansa i tapona les artèries.
Oxigena el cervell. S'organitzen maratons de pregària que serveixen per a això. Sigues valent i admet que no pots seguir dubtant, que si ho fas és per pur vici, per arrogància de no voler admetre que cap als anys 80 del segle passat vas prendre unes decisions, esperonades per lectures convenientment recomanades per mediocres professors instal·lats en el marxisme i que et van transportar a les foscors de l'anomenat mètode científic del qual encara n'ets una víctima. Així que Llàtzer, aixecat i camina!
Oooh!!! Hola de nou als dos!
Recolzo lo que diu Kotassé a la seua entrada… mira qui invita a canviar… els qui diuen que el preservatiu no és la solució a la sida, etc. Estos si que s’han de convertir… només en que convertissen la seua mentalitat 200 anys més endavant en la línia del temps –considerant que la tenen al 1800 dC- ja seria suficient. Però no, qui ha de canviar som la resta de mortals… no siga el cas que diguem alguna cosa en seny!
Bueno, la veritat és que odio estes campanyes oportunistes que aprofitant qualsevol data introdueixen lo missatget per convèncer els altres… però suposo que forma part de l’estratègia de marketing de l’empresa. De totes maneres, buscant coses per Internet arran de l’entrada d’Aloysius, he trobat una posible justificació de per què este cartell en estes èpoques. He llegit en una pàgina que les persones som dèbils i que de seguida ens cansem de lluitar contra el pecat. De manera que l’Esperit Sant ens ha de venir a ajudar… perquè clar, natos sols no podem. I que millor que la Setmana Santa perquè vingue l’ES i ens convenci de què hem de canviar.
Uiii!
no havia actulitzat la pàgina i no havia vist el comentari d'A invitant K a les hores de pregària... jejeje!! m'imagino el quadre...
i per cert! acabo de rellegir el meu primer paràgraf... deixeu-me aclarir una cosa. No sóc ningú per dir a la gent qui ha de canviar i què ha de fer... però no mos enganyessem, la paraula canvi té moltes accepcions i no tothom li veu el mateix significat...
Pfffffff.Tòpics,reiteracions.A més mai he vist una manipulació més flagrant dels mitjans de comunicació com en el cas de les paraules del Sant Pare.Però això és un altre problema que arrosseguem des del segle XV amb l'adveniment del protestantisme.
perdó, el protestantisme és dels imicis del segle XVI
Disculpes pel comentari fora de to.Suprimit i desaparegut.
és que en la dialèctica m'encenc.
Ho sento Aloysius, però no soc ateu, ja no. Des de la meva humil condició humana no puc saber si Déu existeix o no, i tampoc crec que hagi d'importar l'existència de Déu per a la nostra existència. Reconec la capacitat de les religions per a escampar un missatge de concòrdia, de pau ... però no ens enganyem també han servit per a fer mal.
Moolt de mal. Totalment d'acord
Les idees no fan mal però sembla que no han trobat altra forma d'expandir-se que la violència, I les religions no són una excepció, de idees excepcionals de concòrdia han passat a banderes de guerra. Si alguna cosa hem aprés és que podem tenir idees diferents.
I ara les maratons de pregària que em recomanaves. Per desgràcia, la pregària solia usar-se per a evitar pensar, m'explicaré: la pregària consistent en la repetició constant d'oracions fa entrar la ment en un estat alterat, on no hi ha discussió, és un mecanisme molt antic, més antic que el cristianisme. És a dir, idiotitza al pregant.
Publica un comentari a l'entrada