Benvolguts. Estos dies hem estat sentint notícies contradictòries sobre diferents diaris. Bàsicament i pel que sembla la crisi econòmica està accelerant el que serà un canvi de paradigma pel que fa sobretot als mitjans de comunicació escrits. Avui llegia que Juan Luís Cebrián, conseller delegat del grup Prisa assenyalava els blogs com a part important del problema. Segons ell els blogs són inmediats (cert) i que qualsevol pot escriure el que vulga, la qual cosa ve a insinuar que hi ha falta de rigor en la informació que aquests donen.Això és donar puntapeus a l'aire. Evidentment que hi ha blogs més creïbles que d'altres, però també de diaris. Tot això ho volia enllaçar en la película que estos dies està en cartellera "La sombra del poder". El film dóna per a una entrada més exhaustiva però durant les dos hores que dura la història la dicotomia blogs/premsa escrita hi plana. Per mi la película és massa apologètica dels mitjans escrits però realment el problema hi és....problema sobretot per als editors de diaris però també per als periodistes. De tota manera no ens enganyem: al segle XXI pagar per la informació i a sobre que t'hi posen publicitat no sé si és molt normal. I a més sense comptar en la manipulació política de la qual no se'n salva ni l'apuntador.... No sé lidlab que troba.
15 comentaris:
Cada vegada que a la història s’han anat introduint nous mitjans de comunicació o d’expressió de les idees, sempre hi ha hagut debat de com afecta això als altres i de la possiblitat de que uns eliminen els altres, etc.
Jo crec que el tema dels blogs és un invent més i que és molt interessant. Cadascú pot dir la seua i parlar del tema que vulgui, etc. I segurament ho passaras bé i t’informaras de moltes coses que altres mitjans no t’informen. Però no considero que siga res més que una eina complementària, com tantes altres n’hi ha.
Crec que no té perquè ser un problema. La gent, la societat, té els coneixements suficients –i més avui dia-, per saber qui et dirà què i on la informació és més objectiva o més subjectiva. Coneix l’ampli ventall de mitjans, ideologies que combreguen, etc.
Potser als “grans periodistes” els beneficia ben poc, però també s’ha de dir que n’hi ha molts d’altres que tenen un gran nivell i qualitat i no tenen via oficial per on transmetre-la. Cebrian potser parla de falta de rigor, però de vegades hi ha blogs i molts escrits on la documentació que hi ha darrera és important. Com dius, Aloysius, segurament hi ha mitjans que no recullen ni la meitat de documentació ni diversos punts de vista.
Pel que fa a la publicitat, Aloysius, saps molt bé que encara que no mos agrade, és bàsic per a pagar els treballadors. Qui ha de pagar, si nó? L’estat? Un govern concret que anirà variant i anirà canviant el contingut del mitjà?
I si no… què hem de fer? Com viu un periodista?
És complicat, però no trobo que siguin un gran problema. A més, ara no sé si és la Vanguardia o és El País o un d’aquests mitjans, que és primer que dóna la oportunitat que persones no professionals escriguen notícies a la pàgina web oficial del mitjà. Per exemple, si hi ha una persona que viu a l’orient mitjà, pot escriure sobre la situació allí.
El conflicte llavors, més que la competència entre diari-blog (per exemple) seria la competència entre periodista amb carrera-escriptor d’experiències (més o menys contrastades).
Mira qui és lo que me fa entrar en los temes…
No sé… què trobeu vatros…?
Lo de la publicitat, és com al canal+, que a part de pagar per veure el programa et col·loquen algun anunci. Trobo que si ja paques 1 euro i 10 cèntims per una informació, a més trobar publicitat és abusiu.
També et dic que jo procuro llegir el diari cada dia però cada cop més em sento com una relíquia. Per a bé o per a mal això s'acaba i qui no ho vulgue acceptar pitjor per ell.
Però és que a més han sigut els mitjans els que s'han tirat terra a sobre. On son les entrevistes en profunditat de 7 o 8 pàgines que fins fa quaranta anys et trobaves en els setmanaris més prestigiosos? S'ha entrat en el món de la banalitat i la síntesi i ara resulta que el internet pot transmetre superficialitat més ràpidament que els mitjans tradicionals. Perquè de coses en substància a internet poca cosa, ara, idees sense el·laborar totes les que vulgues....com als diaris!
si, també tens raó...
però io també me pregunto qui té la culpa (per dir-ho d'alguna manera) qui té la culpa d'això?
són les empreses a les que no els interessen estos continguts més profunds, és la gent que no li interessa o no té temps per saber sobre estos temes ( i parlem en general, eh, de la societat en general...)
És com la telebasura... és un peix que se mossega la coa. I què es pot fer? És la gent que ho mira i dóna audiència el que permet que se faiguen estos programes o és la cadena o què és?
i també estic d'acord que 1'10 per un diari és car. Però només en això se pot fer fornt a totes les despeses que suposa una redacció?
Potser el diari no té sentit si pretén donar una informació que ja has sentit al matí a la ràdio mentre et dutxes. Potser menys informació però més reflexió.
Si escoltes qualsevol dels meus profes, tant teòrics ells i tant poc relacionats en la realitat del món laboral, te diuen que si, que la premsa ara viu en aquest sentit, en plan d'apronfudir, reflexionar els temes del dia anterior... Mira, jo no estic massa d'acord, però què hi farem??
És veritat que no té massa sentit... però la ràdio i la tv són mitjans més fugaços, que no poden detinar molt temps a la informació, en el sentit que han de ser notícies breus, etc... així que, mirant-ho per esta banda, els diaris si que van més enllà, si més no, tracten més diversitat temàtica.
Ara me diràs que això mateix se pot fer a partir dels mitjans digitals i que la premsa tradicional està obsoleta... pos sí, en este sentit si.
podreta premsa... sort que a mi m'agrada la ràdio!!=)))
eisss! que se'n sap de kotassé!!! estos dies jo m'estic implicant molt i ell està desaparegut!!!
per cert! mos veiem la setmana que ve... m'ha dit la vostra presi que hi ha concert...
mos veiem!
L
kotassé jo no mos estima. I tu no cal que t'impliques dona, total només parlem de premsa i informació...
Jo passava per aquí i he vist llum, i ja que hi som, posem-hi cullerada.
El senyor Cebrian s'està preparant per la garrotada que li ve. Si no recordo malament, el dia 31 d'abril van presentar els resultats comptables de PRISA, i te un forat només comparable al de Media Pro (la sexta). Suposo que és moment de fer canvis, i els canvis no agraden.
La qüestió és que fins a l'aparició de Internet només podien informar o desinformar els que tenien un mitjà de comunicació prou gran o de prou abast per arribar a la gent. Determinats diaris o emissores de ràdio eren professió de fe per a gent de dretes o esquerres i algunes per a tothom. Però el canal era de una sola direcció: jo llenço un diari i la gent se'l compra, a més li poso publicitat i guanyo per les dues bandes, pago als periodistes i totes les despeses. Perfecte, no?
Però arriba un mitjà de transmissió viu, que la gent pot anar a buscar quan vol, que es pot modificar i actualitzar infinitat de vegades.
La feina del periodista és la mateixa, no crec que el problema vingui per aquí. Potser les estructures de venta no estan adaptades a mitjà més dinàmic, com és internet.
La fiabilitat tampoc ha de ser problema. La gent tria de quina capçalera fiar-se, independenment de si és electrònica o de paper. I vull recordar que s'han fet servir els diaris i les ràdios per a manipular a la població, per a crear la necessitat d'una guerra, o per a fer creure les tonteries que els han convingut als poderosos de torn. Internet, els blogs o lo que vindrà demà són fills de la mateixa societat que va crear i va donar importància als diaris, les ràdios i les televisions. Amb una diferència: per primera vegada hi ha canal d'anada i de tornada. Només fa falta que els que han d'escoltar parin les orelles. Però no estan per la feina, han sentit parlar dels blogs però només els fan servir per recollir opinió, només per a escampar la seva. Doneu-vos una volta pels blocs dels polítics i m'ho conteu.
I per últim, i molt important, estem en moment de transició d'una tecnologia que ha durat 500 anys, des de que el senyor Gutenberg de Magúncia, descendent d'una família d'orfebres va tenir la feliç idea d'inventar els tipos mòbils, entintar-los i posar-los sota una premsa. Per a que tingueu una idea, van passar al menys cinquanta anys, fins que els primers deixebles de Gutenberg van arribar a Espanya, a ciutats com València o Barcelona. La penetració de Internet, malgrat els esforços de Telefònica per donar mal servei, va ser rapidíssima, l'any 90 sentim parlar d'una cosa anomenada internet, l'any 94-95 ja tenim internet operativa a Espanya.
Un canvi molt ràpid.
Ha valgut la pena l'espera. Lliçó magistral de Vicenç Vives kotassé. trobo que si, realment és així i poca cosa més a dir sobre el tema.Comentari definitiu, si senyor.
No, gràcies. No volia fer cap comentari definitiu, només aportar més informació. Me va sorprendre molt saber el dia 2 de maig que el grupo PRISA havia presentat uns comptes de resultats amb un descens brutal de ingressos, culpa en part del problema del canal plus.
Però tornant al tema: no crec que els diaris s'acabin, ni les ràdios, ni la televisió, però potser haurà de canviar la forma i adaptar els continguts. Els ebooks no eliminaran els diaris,només estalvien paper. Per exemple, la costum que han adquirit els polítics de sortir cada cinc minuts a fer declaracions. La veritat és que cansen.
Una última cosa: fa uns dies, vaig sentir queixar-se a un periodista (ho buscaré) sobre la preparació que reben els futurs periodistes a la facultad, més basada en el titular que en l'anàlisi de la notícia.
No m'allargo més que sinó em faig pesat
si me deixeu faré l'entrada jo demà. dieu-me algo.
serà un honor
Oh, l'honor és meu
i com has dit este matí "y no hace falta decir nada más"
Publica un comentari a l'entrada