Hi ha dies en que un es troba una mica escèptic. No veu el nord ni intueix el sud. Veus que les coses només poden anar a pitjor. Ni una minsa llavor d'esperança. No és que esdevinga una patologia crònica però mira, se't queda el cos una mica estrany. Avui era un dia d'aquells i això que les bones temperatures que estem gaudint conviden a l'optimisme encara que malauradament sabem que només són un miratge...l'hivern arribarà i les orelles indefectiblement acabaren gelades.Doncs això, em trobava en mig d'aquestes cavilacions quan he passat per la plaça i he vist una imatge reconfortant....xiquets esperant-se per entrar a classes de catecisme. És fantàstic, penso de seguida que la nostra civilització encara no està perduda del tot. Mentre hi haguen pares que porten els seus fills a la catequesi la civilització occidental,tal com l'entem i que tots estarem d'acord que és la més perfecta de les possibles estarà salvada. Mentre hi haigue xiquets que aprenen que hi bondat i hi ha maldat, que la bondat té recompensa i la maldat tard o d'hora serà castigada el nostre sistema de valors està salvaguardat. Kotassé, educació per a la ciutadania saps molt bé que és una comèdia buida de valors i continguts. L'ètica cristiana es remunta a Plató, és fonamental i connatural a la nostra manera de pensar i de fer....encara que ens proclamem ateus, esceptics, alliberats i tot el que vulgues...
9 comentaris:
D'acord, l'educació per a la ciutadania és un mal substitut. Però és semblant a quan li preguntes al metge si pot canviar-te els supositoris que te sap mal posar-tels i ell te recepta una lavativa. Cap del dos són bons.
Tinc un problema: encara no sé si t'ho creus i has entrat en una era mística (coneixent-te és possible) o és una fina ironia.
De veritat creus que l'única forma d'ensenyar als xiquets els hem d'explicar imbecil·litats com l'infern i el cel o els dimonis, coses que deriven directament de religions molt més antigues que Plató, o la tonteria dels angelets, o que si no els batejen i moren no poden anar al cel, o que si els seus pares se divorcien no estan dins de l'església.
Per cert que als xiquets no els expliquen la part metafísica precisament, que no entendrien. Els expliquen coses bàsiques, si et portes malament al infern, i si et portes bé al cel.
No, i mil vegades no. Si ens hem de portar bé ha de ser per respecte mutu entre persones, que facilita la convivència i evita que ens matem per qualsevol tonteria.
Que confundit que vas, no se tracta d'alliberament, no m'he sentit empresonat mai. Però hi ha coses que no calen. De fet, cada persona ha de poder triar quines idees professa.
No se tracta de no creure, se tracta de l'adhesió a una organització. I jo no hi vull ser.
Cap cosa a vore en creure en Déu.
Ets dogmàtic. Imbcilitats? En base a que? Per tant els qui s'ho creuen són imbècils. Interessant
No, el que diu imbecilitats no és imbècil, sobretot si com fas tú te limites a repetir certes coses que t'han ensenyat en un determinat moment.
Els que són realment imbècils (pot ser són massa llestos i ens tenen entretinguts als tios com tú, o jo o d'altres mentre ells dirigeixen el cotarro).
Respecte al dogmatisme: no, ho sento els dels dogmes els tens davant de casa. Jo no t'obligaré a acceptar cap creència ni cap DOGMA decidit en una reunió a Roma, només he exposat el que em semblava.
Per cert al dir-me dogmàtic t'has posat a la meva alçada. Interesant, no?
Una cosa més: si això és el que entens per entrades de nivell alt, me sembla que estem a la par.
Segur que ho pots fer millor home, ets prou intel·ligent.
Viejo truco
I no t'excites home que jo no tenim edat
Mare meua, quin nivell.
No és pas excitació, és que has de ser contestat, home. Que sembles un catequista ... o un hippy d'aquells de "les floretes, el món que bonic, tralarà, tot és de color de rosa".
Publica un comentari a l'entrada