dijous, 29 d’octubre del 2009
Potser el que passa és que tot és més simple ...
... del que ens pensem. He vist el video de la cançó de Jorge Drexler, "Milinga del moro judio" i m'ha semblat adequada per a una entrada del blog. Explica prou bé com haurien d'anar les coses: xiquets a catequesi? sí, qui hi vulgui anar. Xiquets que no van a catequesi i ningú protesta? També. Musulmans orant a la mesquita, jueus a la sinagoga, etc. etc. etc., però tots sota una màxima: "Viu i deixa viure".
Això si que seria fàcil i civilitzat.
I si ho és, i em consta que ho sabem tots, perque costa tant que visquem en pau i no intentem imposar als que no pensen com natros,la nostra forma de pensar, tan imperfecta com la dels altres.
No acabo de veure civilització en la gent que considera que les seues creences haurien de ser les de tothom, veig el mateix proselitisme, allò de "pobre, ajudem-lo a arribar a la llum".
El sol surt per a tothom que i el que vol saber només ha de sortir al carrer i deixar que el toqui el sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bé, esperava que el video m'aportés alguna novetat del teu pensament però malauradament no es pot vore. A l'espera de que es solucione veig que seguim en més de lo mateix
Home, m'extranyaria molt que en la teva posició mental actual te pugués aportar cosa.
Clarifica la teva ment.
Em corregeixo el títol de l'entrada, hauria de ser, "potser la qüestió que ens preocupa és més simple ..."
deia aloysius que la nostra civiltzació no està perduda del tot… estava content de vore que els xiquets segueixen anat al “catetisme” (vull pensar que són una minoria els que hi van perquè volen fer la comunió “pels regals que tendré i pel vestit blanc…”) i veia en tot això com un raig de sol brillant… xiquets que aprendran la diferència entre la bondad i la maldat… potser, segurament sí que aprendran alguna cosa anant una hora a la setmana durant dos o tres anys a la catequesi… però este ambient “civilitzat” hauria d’estar en tots els àmbits de la persona… llàstima que quan molts arriben a casa, a l’escola, etc. veuen que la diferència no és entre els termes bondat i maldat únicament, sinó que hi ha diferents tipos de bondats i maldats i que no són per a tots el mateix.
partint d’esta mínima idea, quina és la més imperfecta perquè no s’impose? qui és el millor per indicar el camí?
no sé, io crec que cada vegada estem més per civilitzar… només cal mirar una mica la tele: notícies plenes de polítics corruptes que s’embutxaquen lo que poden i més, diarios de patricia en les històries més frikis que te poden passar per davant i que la gent se creu, grans hermanos que porten aborígens per a què “les persones intel•lectuals, intel•ligents…” que participen al concurs els “civilitzen”… no sé com ho arreglarem. Mira, ara que hi penso… potser l’escola obligada fins als 18 anys és una manera? Buf, no sé en què deuria pensar el senyor ministre el dia que va fe restes delcaracions…
bona nit.
Bé, toca contestar. Potser resulta que tot el que dius forma part de la civilització, encara que ens pesi. És una societat amb moltes coses perfectibles, però podem arreglar-ho.
Una manera: refusar determinades coses, ja siguin programes de tv o actituds. I li reitero la meva pregunta a Aloysius, quin concepte de maldad i bondad els vol ensenyar als xiquets? El que em van explicar a mi a catequesi no em va valer per a res a la vida terrenal, vaig haver-ho d'aprendre de gent de carn i ossos, cap catedràtic, cap moralista carregat de raons, només gent que t'intenta fer entendre que no has de tirar pedres a un altre, o que no has de insultar a la gent, o que no has de matar ni robar o que si trobes algú amb problemes l'has d'intentar ajudar. Però per a tot això hi ha eines millors que la religió, i en tenim a totes les cases, de fet en tenim un dins del crani: es diu cervell.
Publica un comentari a l'entrada