Benvolguts amics, quasi germans kotassé i lidlab. Voleu dir que no n'hi ha prou de religió? Tots ens em ensenyat les cartes i ja ens repetim com l'allioli. El blog ha de servir per conéixer-nos millor. En religió ja ho hem aconseguit. Ara canviem de tema.Us voldria parlar d'una joia literària que m'ha estat ocupant durant tot l'estiu i part de la tardor. Es tracta de "Els Buddenbrook" de Thomas Mann (el de la foto). 526 pàgines de pur gaudi, autèntica delícia per als sentits i l'intel·lecte. Absolutament recomanable. Si volem entendre la societat europea del segle XIX , XX i XXI llegiu-lo.
Tot i ser una obra menor dintre del corpus de Mann, no deixa de ser obra de juventut, hi trobem una maduresa intel·lectual i personal excepcional. Tot això em porta a pensar que, efectivament, Mann era un fora de sèrie, entenia d'art, de teologia, de música, de literatura ...i tot això en el llibre hi aparèix...però és que dubto que la societat actual puga aportar cap Thomas Mann o cap Zweig per posar dos exemples.
No trobeu que en general tots plegats som bastant mediocres? Sense el google el senyor Mann podia ser una enciclopèdia ambulant i a més tenir quatre fills.
Res, no me'n vull anar per les rames. Un llibre rodó, genial i sobretot gens farregós.
Us atrviu a dir-hi la vostra?
7 comentaris:
Vinga, agafem el bou per les banyes, parlem-ne. Tot i que he hagut de documentar-me una mica. Una petita nota al marge: si vaig parlar de religió, va ser per que volia destacar la notícia que havia escoltat el mateix dia i que vaig trobar interesant.
Evidentment no he llegit el llibre. Confessaré que vaig intentar, empés per Aloysius i el seu entusiasme per Thomas Mann, llegir "La montanya màgica" però la vaig deixar, de moment. No és que no m'agradés, quan vaig empendre la lectura em vaig buscar un diumenge a la tarde tranquil, em va interesar però no hi vaig tornar. Ho tinc pendent.
Corregiu-me si m'equivoco però "Els Buddenbrook" (del qual se n'han fet una série de televisió i una película rodada estrenada l'any 2008) explica la història d'una família de comerciants de Lúbeck durant quatre generacions, la pujada i la decadència de la burgesia, i segons llegeixo molt ben narrada per Mann, tot i que és un llibre de jovenessa (tenia 25 anys) però es considera un gran llibre, no una obra menor.
Que Thomas Mann era un fora de série? Potser, no ho dubto. Que no n'hi han avui dia? No estic d'acord. Potser senzillament les prioritats en quant als coneixements no són les mateixes. D'homes amb coneixements enciclopèdics i capacitat d'explicar-los n'hi ha.
Amb google o sense, el saber de qualsevol persona no es construeix enmagatzemant un concepte, com un ordinador, es tracta de saber el significat del concepte i del lloc que el concepte ocupa dins la cultura. El google t'estalvia enmagatzemar el concepte però saber quin lloc ocupa o com es relaciona amb tota la cultura encara ho hem de fer natros.
Respecte de la mediocritat. N'hi ha més ara que a l'època de Mann? No ho sé. Probablement el Sr. Mann va tenir més sort o interés per aprendre, per adquirir saber de tot tipus i retornar-lo en forma de magnífiques novel-les. T'ho pregunto directament, per continuar la discussió, quan parles de mediocritat a que et refereixes? Explica't millor. És com parlar intolerància, es fa servir tant la paraula que acabo no sabent que vol dir.
Estic d'acord que els dos, Mann i Zweig són grans escriptors. A Zweig per sort l'he llegit.
Per començar no és una obra menor comparant-la posem per cas en llibres que t'enganxen a tú més enllà d'un diumenge a la tarda. però si ho comparem amb ell mateix és menor que la Montanya Màgica, Doktor Faustus o Mort a Venècia.
prioritats de coneixement, facilitats d'en Mann..... llegint la biografia del Thomaa Mann veuràs que de facilitats res de res...però el que passa actualment és que una persona que porte un llibre com Doktor Faustus a un editor, en cas d'haver-hi predisposició per publicar-ho d'entrada li'n faran treure uns centenars de pàgines...què vol dir això....tu mateix....en canvi fa vuitanta o noranta anys les persones que llegien no tenien problema en entumar un volum d'aquest gruix.
I pel que fa al crucifix no crec que siga un tema per fer-hi escarafalls ningú. Es treuen i prou. Lo lamentable és que en la figura del crucificat avui en dia només en sabem veure una marca religiosa i no l'exemple d'abnegació per la seua causa com ell ho va ser i l'exemple que les grans coses sempre topen per dalt i no per baix....
Completament d'acord amb el primer comentari. Les publicacions de llibres actualment passen per trenta filtres per a adaptar-los a un gust mitjà.
M'explicaré respecte a les facilitats i l'interés: sembla que no era fill d'una família pobra i va poder estudiar i que va tenir interés en estudiar i aprendre. Que era un home culte no ho dubto, les seves obres estan plenes de referències molt cultes.
Només diré en defensa meua que aprofito els diumenges a la tarde per començar els llibres. Aquell moment de la tarde que hi ha certa tranquilitat i pots gaudir-lo com es mereix. No me tractes de superficial home.
Respecte al tema de Jesucrist, dels símbols (o dels mites), el problema no és el simbol en sí.
Refusem el símbol quan se'l apropien determinades persones, com refusem les banderes quan determinats personatges s'hi emboliquen cada cop que els convé. Però s'han d'explicar bé, i ho han de fer persones capacitades per a fer-ho que entenguen que es vol representar amb un mite determinat. Per exemple, el senyor Mann seria molt bo per a fer-ho.
No pretenc tractar-te de superficial, al contrari...i no me faces dentetes de lo que pot arribar a ser una tarde de diumenge idíl·lica
Corregeix-me si vaig errat però em sembla que les obres de T. Mann, les novel·les concretament parlaven d'ell mateix. He anat llegint alguna biografia d'ell i quasi tots coincideixen en la qüestió.
Almenys aquesta sembla que si, que es basa en la decadència de la seua família i de Lubeck, tot i que en cap moment esmenta el nom de la ciutat. De tota manera els Buddenbrook s'extingeixen totalment morint el darrer hereu quan té quinze anys.
Publica un comentari a l'entrada