dimarts, 3 de novembre del 2009

Simbols religiosos a les escoles


Em permeto escriure una entrada, en relació a una decisió de l'UE: recomanar que no hi hagin símbols religiosos a les escoles. Com ja heu pogut endevinar hi estic d'acord, no ha d'haver cap símbol religiós, i si fora per mi, cap símbol ni bandera, ni fotografies del president de torn.

En primer lloc són formes de procedir arcaiques, que fan recordar èpoques en que el cap de l'estat és el "pare", de fet de vegades (cada cop menys) als diputats els anomenen "pares de la pàtria". Dic per sort perque avui dia són com a molt "gestors de la pàtria" i a hores d'ara no massa bons.

En segon lloc i tornant a la qüestió que ens ha ocupat dies enrera, podem d'una vegada deixar la religió fora de les escoles. Que s'expliqui que és el fet religiós, igual que s'explica la sexualitat humana, o d'altres qüestions, però no calen assignatures de religió que no tenen sentit. Sempre m'he preguntat que dimonis (o àngels) evaluaven els capellans que ens feien les classes de religió: la capacitat de recordar el "Credo catòlic", les tres virtuts teologals. I els treballs? Aquelles redaccions que ningú feia sobre algun tema que havies de redactar en termes catòlics tenint en compte les normes del catecisme. Tot i això van aconseguir omplir-nos el cap de les historietes per a pastors del desert de la Bíblia.

I si també fem classes de religió per a mahometans? Que farem? Convertirem les escoles en madrasses? Us imagineu una classe plena de nois i una altra de noies recitants els sutres de l'Alcorà en una salmòdia contínua? O els budistes recitant mantres durant hores? O els testimonis de Jehovà ensenyant com fer proselitisme i enviant els xiquets a les altres aules a convéncer a la gent que es faci de l'altre club de fans? Tindriem una escola realment multi, sí multi alguna cosa que ara no sé com qualificar.

Lliurem l'escola de la càrrega de la religió, però això sí de totes. I garantim que els funcionaris vetllin per que estigui fora de l'estat, que l'estat sigui laic i aconfessional. De moment, més teoria que pràctica.

Esperem notícies.