Podria parlar d'Aloysius....i ho faré.
Hi ha un llibre , publicat després de la IIª GuerraMundial, podria consultar l'any però no en tinc ganes,que parla d'això....de DECADÈNCIA. Es tracta de "Retorn a Brideshead" de l'Evelyn Waugh, que als anys 80 es va dur a la petita pantalla en sèrie de 12 capítols amb l'actuació estelar de Jeremy Irons. Una de les conclusions a les que s'arriba al final del llibre, tal com posa a la solapa de l'exemplar que jo tinc és "No hi ha res que faci tant de mal com el record dels temps feliços en la Infelicitat"....us sona aquest estat d'ànim.
Doncs bé, al llibre es parla d'una família decadent anglesa, un fill de la qual,en Sebastian (a la sèrie Anthony Andrews) reflecteix el súmum de la degradació....un desesperat ésser que cerca la felicitat, primer en el record de la seua infantesa feliç, com totes les infanteses, i després en els plaers edonistes i concupiscents (és homosexual).
Acaba víctima d'això, de l'alcohol i de l'esclavatge amb que el sotmet el seu nòvio Kurt en una petita casa al Marroc. I tot això ho contempla en Charles Ryder, amic i amant d'en Sebastian de l'època de la universitat.
Finalment ell també és inmensament infeliç, però una infelicitat nostàlgica, va ser massa feliç els anys en que va ser amic d'en Sebastian.
En fi, un llibre que no s'acaba mai, amb reflexions trascendents i amb un amor a la vida i un culte a la bellesa sense precedents, escrita per un escriptor si més no controvertit i autor de novel·les d'humor que en aquest cas la tragèdia és la protagonista...tragèdia pel temps perdut i que ja no tornarà, per la bellesa que les guerres destrueixen, per l'educació i les formes socials en un clar declivi, per les creences religioses que ja no omplen l'home actual......però en definitiva una exhaltació de l'estètica....perquè la vida o serà estètica o no serà, perque la religió després del Concili Vaticà II ha perdut l'estètica, perquè la gent hem perdut l'estètica, perquè en les nostres relacions interpersonals han perdut l'estètica, perquè la televisió és la que més ha col·laborat en la pèrdua de l'estètica.....i sense estètica com algú va dir no hi ha ÈTICA.
Per cert l'Aloysius en aquesta història és l'osset de pelús d'en Sebastian, record o despulla de la seua infantesa que sempre l'acompanya. Aloysius és el record inesborrable del que no tornarà i no aporta cap esperança, només enyorament i tristor.
5 comentaris:
Per cert després de concupiscent hi poso entre cometes que és homosexual.No és que trobe la homosexualitat per ella mateixa concupiscent, però ell s'hi entrega amb desenfr´´, com també seria concupiscent si s'entregués sense mesura a una dona o al que fos...
O potser no, estic passat de voltes i això de la concupiscència només és una rèmora del passat judeo-cristià que tinc i al fi i al cap....cadascú que fassa lo que li semble...o no!
Hombreeeee ... finalment una entrada per a sucar-hi pa. N'hi ha per a fer un llibre. Ja n'hem parlat molt de "Retorn a Brideshead", una gran série. No he llegit el llibre, però la série de Granada Televisió era una producció anglesa excel·lent, com només els anglesos saben fer. En recordo d'altres, com ara una adaptació de Sherlock Holmes de Conan Doyle, on el detectiu sortia acabat de drogar i no amagava el seu fastigueig quan no tenia un cas per a resoldre.
De tot el que has dit de la estètica en la vida ... uf, que vols que et digui, me sembla que la pèrdua no és tan gran com sembla. Les relacions que mostren a la série estan molt viciades, potser ens agrada per que diu però no diu, i rememora el passat i tots perdem coses a mida que creixem ... però també en trobem de noves.
No tinc nostàlgia del passat, no al menys la nostàlgia que alguna vegada ens ensenyen que qualsevol temps passat va ser millor. Diria que reelaborem els successos passats i ens sembla que eren millors.
Per cert, no puc deixar de preguntar-te-ho: Que t'ha passat, que vas tan embalat?
Tens raó, tal com deia José luís de Vilallonga; "la nostalgia es un error".
No sé si els temps passats van ser millor o no però lo que està clar és que és perillós recrear-s'hi.
Per cert; estàs d'acord en lo de "nulla etica sine estetica"?
Aloysius, tant tu com io ja hem hagut de recorrer als nostres temes clau: descripció del nom, rajolars… mal assumpte! S’acaben els temes!
La veritat és que detràs del teu nom hi ha tota una història, per cert, molt interessant i molt tendra. No n’havia sentit a parlar mai. Però a mí la versió de kotassé de Van Gaal, me va fer moltíssima gràcia, també!
Perdre l’estètica… segur que sí que l’hem perdut o potser hem adoptat i adaptat un altre tipus d’estètica, més mediocre, clarament (fent referència al tema que va omplir de comentaris una etapa del nostre blog i a la realitat que ens envolta…)
Això de la infelicitat o mals moments a la vida… són tants! que crec que recordar la més mínima alegria és capaç de combatre els pitjors moments.
Estimats Amics, bona nit.
Intentaré ser més puntual, ho prometo.
Però de moment he fet les recuperacions, eh!
He comentat tot i he fet l’entrada pertinent...
Xè, us trobo a faltar!!!
Hasta pronte,
Lidlab
Publica un comentari a l'entrada