... tot i que l'audiència va ser reduïda, a l'auditori hi havien dos persones, ahir servidor va interpretar la peça d'origen valencià "Fideuà" del mestre Joan Batiste Pascual originari de Gandia, i que tants moments gloriosos han donat al paladar. Acompanyat de quatre músics més la interpretació va estar animada, encara que la ceba, una mica dura, es va resistir. Els fideus Gallo del número 2, de qualitat contrastada no van representar un problema per a un intérpret experimentat. L'aigua va bullir sense problemes i la quantitat de sal va ser l'adequada, com sempre. Una interpretació digna, i una peça digna per a un dinar de diumenge, mentre sentia a una gent que deia no se qué d'uns contenidors soterrats, l'últim invent per a gastar-mos los diners públics (vorem que passa). Lo de sempre, los que ja estem avesats a usar-los ja ho sabem, los asquerosos que els maltracten no se n'enteraran. És que de NOTENIMREMEI n'hi han més fora del bloc que dins.
Bromes apart. Ahir a la tarde vaig aconseguir acabar un llibre de Jesús Tusón, un catedràtic de lingüística català, de la UB, que ha escrit més d'una decena de llibres de divulgació sobre lingüística, entre ells "Mal de llengües", l'any 1988 de 150 pàgines. Val la pena llegir-lo per a quedar vacunat contra els prejudicis lingüístics, potser fora bona idea incloure aquest llibre a les lectures dels institus. Una de les discusions que planteja és: "Voleu escriure la Divina Comèdia en swahili?". Resposta de Tusón: la pregunta no té sentit, com no té sentit comparar llengües entre elles. Cada llengua sorgeix en un context i pot expresar tot el que li faci falta expresar a la comunitat de parlants. Tot el llibre parla de deixar de banda els prejudicis estúpids sobre la llengua pròpia i la dels altres, a acceptar la diversitat de llengües igual que acceptem (ho haurïem) la diversitat dels individus. Un autor molt recomanable.
I ja que estic de recomanacions. Si en un comentari us parlava de música de fusió, avui us recomano grups de pop japonesos, la majoria del que diré ja tenen uns quants anys, però tenen una frescura i les produccions estan molt ben fetes. En concretaré tres: "Cibo Matto", "Pizzicato Five" i un tal Towa Tei que és un productor japonés. Avore si puc aconseguir en la propera entrada penjar els fitxers d'audio. No busqueu grans novetats en estos grups, no són renovadors, però fan una música interesant.
またね (fins la propera vegada)
te toca Aloysius
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
A vore a vore, explica't una mica més sobre el llibre de Tusón, que no sé perquè me sona un pelet hispanòfil enmascarat...tot dit amb la ignorància d'un que no ha llegit mai res d'ell.
Rectifico, he llegit una mica, navegant, sobre Tusón i potser si que ne salvarem una mica de carn per a l'olla.
Home, desprès de llegir-lo no el puc qualificar d'hispanòfil. De fet, no li he llegit cap menció en contra del català, més bé en "defensa de" però lo interesant que li trobo és que dona una perspectiva des de diferents llengües. Per exemple, és curiós el cas dels indis del riu Columbia, que condensen tota una frase en una sola paraula, a diferència de la majoria de llengües que utilitzen moltes partícules.
De tota manera, jo he sigut una víctima de les meues nèures.Si és hispanòfil (que no és el cas) i diu coses interessants, que passa?És que si no combrega en la "veritat" políticament correcta per a les ments benpensants "raonablement" formades ja no és vàlid lo seu discurs?
Hispanòfil, d'acord ... mentre respecti les diferències, les catalanes, les basques i les swahilis. No és un problema de si t'agrada o simpatitzes amb tal o qual corrent, és un problema de respecte ... em sembla.
Però el respecte de vegades,amb l'excusa del respecte als pobles, es passa per sobre del respecte individual com a ciutadà...a vore, en lo tema de l'aigua per exemple.Si amb l'excusa d'acontentar als catalans el govern aprova un transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona,és més vo per a les persones de la ribera que si esta aigua se'n va a Almeria?
Això del respecte de vegades no funciona.
Perdoneu, no és més vo, és més bo.
Hoooooooooome ... quan les coses venen barrejades, és a dir lo respecte més la política i la llengua i lo territori, tothom acaba jugant brut. Especialment la gent ficada en política.
si, senyor!
gran composició d’una obra mestra com la que deuria ser esta fideuà. Avore si un dia trobem un “orfeó Montsià” en bones condicions i ne fem una entre tots!!! Seria com una trobada als 4 Gats de la època, un dia per parlar de mediocritats, decadència… com los erudits i intel•lectuals: posar lo tema en comú i anar argumentant… Fins i tot podríem treure noves teories!
Amics meus, perdoneu per la meua poca presència i participació. Ja me vaig disculpar i justificar, però me sap mal.
Sempre vais una mica en retras, però no m’agrada deixar entrades sense un comentari de lidlab al respecte. Així que… “tarde, pero siempre”.
Respecte a Tusón, me va costar recordar-ho, però el nom em sonava i al final me va vindre al pensament. Fa dos anys, a una assignatura de català, ens van fer llegir el llibre d’este senyor que se titula “Una imatge no val més que mil paraules”. El títol és una mica relatiu. Està clar que mil paraules poden descriure una cosa a la perfecció, però en la nostra societat visual actual, qualsevol gràfic és més explicatiu que no pas una mega-parrafada que només de vore costa de tragar.
D’este llibre, recordo un dels capítols, perquè sempre el comento en mun pare. Un capítol que parla que la llengua materna és la més fácil de totes. Ara a mun pare li ha pegat per fer anglès (cosa de la qual n’estic molt orgullosa) i ell sempre diu que com lo català no hi ha res, que és lo més fácil. Primerament, si la considerem més fácil és perquè és la que hem sentit tota la vida, la que ens ha rodejat sempre. Però realment no ho podem afirmar perquè no coneixem moltes de les altres llengües i no podem acusar les altres de ser més difícils.
Un altre capítol que me va marcar va ser “Les llengües en més parlants són les més útils”. Les llengües més útils són, com el seu nom indica, la que uses cada dia. La que te permet comunicar en los amics de sempre, en los companys de faena, en la familia, en tots els qui et rodegen.
Clarament Tusón s’encarrega de borrar tòpics que tenen relació en la llengua i els intenta rebatre amb les seues explicacions. Per a mí està molt bé, és un bon escriptor, però de vegades crec que li falten arguments més sòlids per defensar alguns punts.
Publica un comentari a l'entrada