El nostre rajolar
Què passa aquí? Estem acabats… Per favor, torneu! Per favor, TORNEM! Potser no sóc la més indicada per exigir-ho, però em trenca el cor veure que un projecte com el nostre, EL NOSTRE RAJOLAR estigue entrant en la més fosca etapa de l’edat mitjana… Vale, prou d’exageracions.
Avui, fent comptes enrera, etc. he calculat que em toca escriure a mi. Em pregunto quin sant deu ser.
L’altre dia es parlava de “El silenci de Lidlab”. Es veritat, el silenci ha estat llarg. Però us he de dir que estava en vaga. No per res personal en vatros, que quede clar. He après que hi ha vegades que val més un silenci, que dos ratlles fora de context (o mal contextualitzades o mal enteses, dieu-ho com vulgue). Per cert, que ara la vaga veig que l’ha reprès Aloysius… I hi ha silencis que fan molt mal… uns més que d’altres.
Pel que fa a la meua vaga. Sabeu què passa? No cal que us ho explique, ho sabeu millor que ningú. Al nostre poble no es pot parlar i qualsevol acte serveix per esclafar l’altre. Jo que he nascut en la democràcia em veuré obligada a passar la més estricta censura i a mesurar cada paraula... Si opines algo, millor reservar-ho, no dir-ho, no siga el cas que que tot se sàpiga i acabes emmerdant-ho tot. Pretens actuar i no cal que valorem lo positiu d’aquella intenció, millor maxacar-ho, infravalorar-ho i tirar-ho pel terra, buscar la part més perniciosa, el que pot fer més mal. Per què passa això? Quina mena de poble i de gent som? Donem………… Com podem ser tant…? Vaia, això.
Acabo la reflexió personal (Kotassé, espero haver-te fet una bona introdució) i passo a parlar dels Estats Units, que estan més lluny i no parlen català. Parlant d’USA recolzo a Kotassé i així aprofito el text per a un altre dels 1000 blogs que tinc. Aquí s’ha de recilar tot.
Com deia Aloysius, amb el nou candidat no canviarà cap arbre, ni muntanyes… ni res de res. Però Obama hereda un país bastant fracturat pel que fa a les classes socials, etnies, partits polítics (per cert, n’hi ha més? perquè la realitat del dia a dia fa pensar que no. És greu, però potser ho és més a Espanya, que tenint un altre sistema passa el mateix) i és l’home que s’ha d’encarregar de canviar “una mica” el món. Creieu que ho puc afirmar? Penso que acaba d’acceptar un dels càrrecs més importants i que decepcionarà mig món si no ho aconsegueix.
Entrant en el terreny de les especulacions (oh! quina frase més tòpica al món del periodisme… m’agrada i tot!) crec que és un bon candidat però que ha arribat al poder submergit en forma de mite. De moment ja se’l compara a M.L King. Que si els lemes són semblants, etc. El seu “Yes We Can” està carregat d’energia, ha connectat amb la gent, s’ha transformat en un líder de masses. En este sentit, el seu mite anirà creixent…
Els artistes, actors… s’han posat de la seua banda. Pensem en la cançoneta del “Yes We Can” mescada amb un dels seus mítings. La pronúncia de VOTE i OBAMA incitava a votar i a elegir-lo. S’ha mogut tantes persones, tants diners… Imagineu que la meitat de la meitat de la meitat d’invertís per solucionar les carències mundials… Suposo que el senyor lluitarà i s’entregarà a l’economia. Porta amb la seua campanya promeses de rebaixes d’impostos a la gent més desafavorida. Encara que suposo que quan entres a la Casa Blanca tot este afecte canviarà una mica.
Abandono el pro-Obamisme, per una estona, almenys.
Espero que Aloysius estiga bé de salut (no és una al·lusíó personal per obligar-te a respondre, és interès real).
Espero no haver molestat massa a Kotassé el divendres… però mira, gràcies a tu se va acabar la vaga, ja saps.
Bessets pals dos.
El nostre rajolar
16 comentaris:
Que la foto mostre un rajolar abandonat no va en segones intencions... la veritat és que no tenia més fotos publicables a mà.
Personalment, m'encanta...
L
Hola lídia. La veritat és que este cap de setmana m'he sentit una mica cansat.Tenia ganes d'engegar a rodar moltes coses, i una d'elles era el blog. No li trobava sentit i creia que precisament a tu se t'estava fent farragós.
Avui comentant això en kotassé, ell, en la prudència que el caracteritza, m'ha posat una miqueta en antecedents de lo que ha passat. I això m'ha fet reconsiderar la meua decisió.Això juntament a la teua entrada ja en tinc prou......a continuar.
Respecte a la teua reflexió inicial, a vore,ja ho veia vindre...és una mena de poble agònic, petrificat i en estalactites i tot penjant.
Crec que et vas equivocar.I és així, però només en la forma. El fons estava perfectament entés, i com totes les coses era respectable.I lo lamentable és que això t'ature i et fasse reconsiderar-ho tot. Realment ningú t'ha d'esclafar. Lo patètic d'este poble és que no tolerem que es posen en dubte les essències. I aquestes essències són les que mos maten, mos ofeguen.
Que no et guanyen. Has aprés dos coses; que has de mirar per les persones del teu entorn i que aquí segons de què no se'n pot parlar.
I la verdadera llàstima és que intentaran si no ho han fet ja, infravalorar-te, perquè fins que no entres al solc seràs la pobreta xica que estudia periodisme i fa pràctiques.
Però no és veritat.Ets ja una persona magnífica en unes qualitats inmillorables. Qui et desprestigia per comentar segons què estic segur que no ha llegit les dos fantàstiques entrevistes que publiques al teu uncultcat. Són molt i molt bones. Ets una persona d'aquelles que fan molta falta a n'este poble. Persones intel·ligents i lúcides que realment poden en la seua opinió i en la seua acció canviar les coses.
Ells, i quan dic ells me referixo en general a la caverna, que n'hi ha de tots los colors, edats i ideologies, et menysprearan i aprofitaran la teua ficada de pota per tal de fer-te tornar al camí "veritable". Aquestes persones són les que han capitalitzat la videta cultural i política del nostre poble els darrers 20 anys....i que n'ha quedat?
Han fet coses,moltes i molt bones, però els falta saber encaixar certes crítiques i una altra cosa més important, saber quan el teu temps de fer certes cose s'ha esgotat i que han d'entrar les persones joves a substituïr-los.Però als joves els has d'engrescar i fins i tot deixar que et critiquen. Sincerament, jo me trobo a una persona com tu criticant-me, lo primer que faré és contactar en tu i engrescar-te per a que col·labores i que totes estes crítiques teues entre tots les intentem canalitzar per tal de millorar l'entitat i entusiasmar més joves a lo que sigue....fins i tot a criticar-me.
Jo penso així i en l'àrea de responsabilitat que he adquirit que busco és gent jove, amb criteri i que el dia que veiguen que jo no estic a l'alçada del meu càrrec que em treguin. però que em treguin ells, no una junta en persones que ja han estat a més juntes i que la majoria d'elles bàsicament el que els molesta és la crítica.
I no t'equivoques, vivim en un gran poble, en persones molt vàlides i molt capaces però que necessiten l'esperó que persones joves com tu poden donar. Ells no se n'adonen de moment però el futur del nostre poble, de les nostres entitats i de la gent que hi vivim passa per acceptar-mos TOTS, los joves i els vells, los que tenen càrrecs de respondsabilitats i els que critiquen.....perquè al fons on hi ha crítica hi ha vida.
No tires la tovallola...sigues més prudent però a mi m'interessa moltíssim més les teues opinions sobre natros, encara que te'n fotigues, que no de'l que penses d'Obama.Entén a les persones que et matxaquen,és normal que ho fassen perquè treballen molt i bé per la seua entitat,però també els falta prudència perquè el que aconsegueixen és crear indiferència, ràbia i frustració i això és lo pitjor que pot passar.
una mica més i me cauen les llàgrimes al mig de la biblioteca de comunicació...
fa falta prendre's les coses en humor i acceptar crítiques, claro que si!
gràcies.
Per cert avui és Sant Lleó Magne, Papa.
sabia que avui era un gran dia
per cert, acabo de remirar-ho tot i trobo que he resumit tot lo que has escrit en dos línies molt cutres. Suposo q s'entén que no tinc massa temps... però que en realitat és molt més i molt més elaborat!
Quan he vist que havieu fet de nou comentaris, m'ha vingut al cap un poema:
!A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar!
de Rafael Alberti. A bon entenedor ...
Jo diria que totes les construccions humanes, les que valen la pena i que duren se fan en capes , unes damunt les altres: una generació ho fa d'una manera i la següent ho fa tot al contrari o completament diferent. La crítica no només és necessària, desembussa les canonades. Sino encara cremariem gent a la foguera o empalariem als que robessin. Ui, quin mal!!!
Per desgràcia hi ha una série de gent "jugant" a jocs de grans, però amb l'estil dels petits. M'explicaré: recordeu quan érem petits i formavem "bandos" per a jugar a "vaqueros" i "indios". Sempre hi havia els de davant, entre els que no estava mai, que decidien qui anava amb qui, o bé te deia si podies jugar o no. Crec que això és semblant.
Visca la dissensió (quasi poso la dissenteria, je).
Per cert, que m'ho oblidava. Estic preparant nous capítols de la nostra série favorita: "Alldakanough, la petita vall del riu sec"
ja veus kotassé!!
aquí tot se desaccelera, però natros estem en estat de reacceleració blogcòmica.
i estic deleitant vore els nous capítols d'este gran poble, de la vila del riu sec que tu dius i que Aloysius descriu com a poble ric (no me'n ric, realment és veritat; ric culturalment parlant).
Que allò que ha fabricat l'home i la tradició no ho destrosse l'home actual i l'ànsia de voler fer els equips del joc...
bona nit.
per cert Kotassé, no cal que busques lo de les entrevistes ni res (allò de les eleccions, ok?). He parlat en lo tinentalcalde de la vila i m'ha dit que m'ho passarà per escrit!
Mira, io dos anys després busco les propostes dels programes electorals de la gent del poble... Si, si... no me van quedar molt clares. Ja us comentaré els resultats de l'anàlisi. Encara que no cal ser molt listo per saber lo que s'ha fet i lo que no (estes reunions de barris, estes...).
ara sí,
good night and good luck
Kotassé! gràcies de totes maneres pel temps que te faig fer perdre!!!gràcies una vegada més per l'ajuda...
Si es que sempre vinc a manar-te fanea...
;)
Jo no he dit que el poble sigue ric culturalment. jo d'això sí que me'n ric.
És ric en persones, en historia, en potencialitats ( econòmiques, CULTURALS,socials) però són això, potencialitats.
Per a que tot això es puga canalitzar en fets tangibles fa falta una entesa entre tots los actors d'aquest petit drama, d'este petit però potencialment gran poble.
Perquè culturalment no som gran cosa, només cal haver viatjat una miqueta,econòmicament només cal vore la pena de quatre botiguetes que queden i socialment, només cal vore el video de "sois unos desagradables" que hem vist kotassé i jo.
Vull dir que mos falta de tot però que ho tenim tot per assolir-ho tot. Només falta voluntat en cada un dels àmbits en que mos movem.Voluntat d'obrir les nostres entitats a totes les persones, voluntat d'ajudar-les si necessiten actuar i jo tinc una rampa col·locada a l'escenari 4 mesos i com que fa 15 anys que la col·loco ja tinc tot el dret sobre este escenari...Tots mos necessitem a tots. No pot ser que des de fa molts anys a l'ajuntament hi ha 7 regidors que es carreguen totes les responsabilitats (hi ja ho han segut de tots los colors) i 6 que l'única faena que tenen és anar als plens i escoltar lo que els atres diuen que faran...no pot ser, tenir 6 persones inactives és un luxe que no mos podem permetre.
Totes estes misèries, que les venim arrossegant des de la nit dels temps, son lo que mos ha portat on som; a la pétrea realitat, una realitat on als joves els "organitzem" unes festes los que en sabem d'organitzar, on la majoria d'actes que s'organitzen a les festes no son participatius, si no prpveu d'anar a que vos dixen jugar a bitlles a l'hora que fan campionats a les festes, on l'acte més lluït és un ball típic en que la majoria no es preocupa per ballar-lo bé i en canvi critica la introducció de noves jotes perquè "VA CONTRA LA TRADICIÖ", en canvi ballar malament es veu que ja és "TRADICIONAL".
Estos són los problemes
La paraula potser hauria de ser "frozen": estem congelats. Hi ha coses que semblen estancades, suposo que alguns dels que les porten ja els va bé que estiguin així; no els cal treballar tant "Muntem un any si i un altre també la mateixa paradeta" i ja ho tenim tot.
Però recordeu, al "Rajolar" està prohibit el desànim.
Jo no crec que la gent que hi ha als llocs no vulguen treballar.Tothom treballa, cadascú a la seua manera, però on hi manca l'al·lé juvenil no hi ha entusiasme i les coses esdevenen rutinàries.
però la gent treballa i generalment sense cobrar, que té molt de mèrit!
jo vull saber què és lo video de sois unos desagradables!! no me deixesseu en la intriga...!!!
Lo del video és una nova edició de "Anem al fútbol a passar la tarde i avore si així mos desfoguem, per que a casa mos aborrim i no sabem que fer."
No sé si m'explico, ja te ho ensenyarem.
Publica un comentari a l'entrada