Sento no haver escrit ahir, però vaig anar a un concert, al de Katy Perry per ser més concrets, i no vaig tenir temps.
De la cola del gran concert (la veritat és que va estar bastant bé) surt l’anècdota del dia, que mos permet vore la innocència de certs adolescents i lo listos que són alguns mitjans de comunicació. Lo concert era gratis, clarament… sinó allí hagués estat jo… i les xiques de davant mos diuen: “Hola, que les vostres entrades com són? És que a nosaltres ens han tocat aquestes dos en un concurs de la ràdio i no sabem si mos deixaran entrar…” Mos quedem mirant Joss i io i diem : “Com poden haver guanyat dos entrades en un concurs per a un concert que és gratis???? Que no calia entrada… que només calia fer cola!!!”. Vaia que la ràdio en qüestió se va deixar lo jornal en entrades!!! Vaia estragègia comercial... I les xiques tant felices... Si és que no hi ha res millor que tindre il·lusió i no trencar-la!
Vale, després de l’anècdota, lo tema del dia. Avui a les 8 del matí, a la classe d’anglès hem hagut de comentar un article (nivell examen final). La notícia parlava d’esta xiqueta de 13 anys que refusa el transplantament de cor i que diu que prefereix morir en dignitat. Lo nostre profe estava indignat de veure que, en general, la classe considerava que estava bé que se complís la voluntat de la xiqueta. És cert que la ciència avança, que en pocs anys se pot millorar en qüestions de salut i no sigue tant difícil la seua curació, que és jove i deixar prendre esta decisió a n’esta xiqueta no s’hauria de consentir… Però deu estar tant cansada! Vuit anys de metge en metge… suportant sessions duríssimes…
Jo havia començat pensat lo que pensava la majoria, però és un tema tant complicat, que al final ja no sé que pensar. Estem parlant de la vida, que és lo més important del món. N’hi ha qui lluita per donar-ne, n’hi ha qui lluita per acabar en ella. Si és que viure és complicat, però tant difícil deu ser suportar-la per prendre estes decisions?
Aquí deixo la qüestió penjada.
Res més. Vaig a continuar en la vaga d’avui, en la vaga contra Bolonia. Lo pla este que mos vol igualar a Europa i que tothom refusa. Dieu-me indecisa avui, però no sé fins a quin punt hem d’estar en contra. Hi ha tant punts a tractar... Pel que fa al tema d’acabar en les classes magistrals i fer avaluacions continuades... jo porto quatre anys sense estar dintre el pla bolonia i no paro de fer avaluació contínua... El que és veritat és que se privatitza l’educació, en certa manera. Qui necessita treballar per estudiar, en este pla és impossible compaginar-ho i els passos a grau seran caríssims. Va, me consolido en la causa!
21 comentaris:
estic mirant els informatius d'antena3 i... a quin punt estem arribant? què vol dir que una discoteca sorteja operacions per a les xiques joves...? per què a les declaracions d'un dels porters de la discoteca on van matar a aquell noi li posen sota el nom "sin papeles"? No és res més a la vida este senyor? Perquè esta etiqueta?
No sé per què no li han posat "romanès" o "equatorià" o... lo que sigue! No me puc creure que avui dia encara continuessem en estes idees. Si hagués fos d'aquí li haguessen posat "en papers" o "espanyol"...? Per què som així?
Quina societat tenim per favor?
Discotetques que sortegen operacions, sèries que fomenten el prototip de bellesa que "tots hem de seguir", estereotips i etiquetes socials per marcar de prop les persones...
És més de lo de sempre. La frase del dia és: "Hi ha massa capellans", és a dir gent que vol fer-nos pensar d'uan forma determinada,o bé que no els importa que pensem, volen imposar una manera de pensar de les que anomenarem majoritàries.
Respecte a la xiqueta anglesa: no podem decidir per ella o els seus pares. La vida és, o ha de ser de cada persona, sempre que estigui en els seus cabals, i la pots acceptar, refusar o destruir-la, encara que als que mos quedem ens semble incorrecta l'opció triada. El neuròleg Nolasc Acarin ho va expresar molt bé fa pocs dies: "Tots estem aquí de rebot. No hem triat estar", i simplement deia que hem de buscar coses que ens facin ser feliços. Vull dir no estar sempre feliç, això ha de ser una malaltia ...
... o el resultat de proves amb estupefaents.
Tornem a donar voltes a lo humà i lo diví, la vida i la mort. Semblem una cantant de jazz de les que sempre interpreten standards.
Lidlab, tens un problema! No t'acabes de posicionar.Comences parlant que vas a un concert però després dius que si no fos gràtis no hi haguesses anat. T'agrada o no katy perry.
En lo tema de la xiqueta anglesa, estàs a favor o en contra? "Al principi si però després no se que penasar..."
En lo del pla Bolonya, si però no i finalment com qui no vol la cosa "Va, me consolido en la causa".
Opina d'una vegada i posiciona't!
I per que ha de pendre una posició. En lo tema de la xiqueta, no hem de dir res natros, és una qüestió d'ella i els pares i la justícia. Si és que som (vull dir les lleis, l'estat, la societat) tan moderns i aconfessionals com volem que pensen ...
Sobre Katy Perry, és una senyoreta de música tipus "Los 40", i un èxit d'estos que passarà prompte.
I sobre Bologna, la salsa està molt bona. Ideal per a pasta. El pla Bologna no sap ni Deu en que consisteix. L'altre dia a RAC1 un professor universitari comentava que li van passar un qüestionari de quatre fulls per a omplir i el folleto explicatiu tenia entre seixanta i vuitanta pàgines. Alguna cosa semblant passa amb la nova llei d'ensenyament, és molt ambígua (i en això coincideixen vàries persones no lligades a sindicats que he consultat) i tan pot servir per a cosa bona com dolenta.
Perdó, me deixava la traca final:
"Estan bojos estos romans (de Roma)."
Home, si ho mires bé, res és qüestió nostra.Que digues que és cosa d'ella dels pares i de la justícia.
Llavors és evident que qualsevol debat és estèril perquè mirat així lo 99'9999999% de temes que tractem són cosa d'atres. Per tant, tan que et queixes, parlem de xim xim, bous, cultura popular i tradicions....
Per cert, millor la nova imatge de lidlab.Tot i que et vaig dir que les ulleres et feien interessant, aquest somriure amb cel de fons, com rient-te'n del destí està millor.
Em sembla que aquesta foto em dóna per a fer una entrada sencera!
Aloysius com sempre amb una mà me dona a mi un castanyot i a lidlab amb l'altra una carícia.
Ai, Eros i Tanatos ...
Sento dissentir, és una posició a adoptar i al final hauran de ser les persones afectades les que decidiran com acaba la cosa. Però l'intercanvi d'opinions és vàlid. Fixeu-vos que dic que a mi me sembla que és una decissió que han de pendre els afectats. Quasi res, perque t'estic dient:
a. L'estat ha de proveïr les lleis per assegurar la llibertat dels individus a prendre aquest tipus d'abortament.
b. S'han de fixar les condicions sota les quals serà vàlid adoptar aquestes decisions.
c. La vida ha de ser propietat de cada individu, no de la societat.
Te sembla poc debatible això, noi?
Ah, que bonica l'esgrima dialèctica. Estic fent el gest de la pedanteria suprema (encesa de pipa).
Sembla un diàleg tret de la república de Plató
i tu, intervencionista com sempre;l'estat ha de.... s'han de donar les condicions.......i una vegada tot això ........la llibertat.....no m'acaba de quadrar.
Oh, home que quadricula el mon. Al contrari de lo que dius, la qüestió és fer lleis per a garantir que la ingerència estatal o de grups religiosos carregats de bones intencions (l'infern n'està ple, je) no destorbi la decissió de les persones i llavors els sofrits governats haurïem d'aprendre a emprar les lleis amb precaució.
Vaja, que ingerència la mínima. I de República res. Les persones han de poder decidir, de manera informada.
Áixò podria passar en una societat que no tinguéssim por de l'eutanàsia (alguns). Suposo que encara pesen massa els prejudicis cristians. Suposo.
Pos mira, l'home que quadricula el món troba que els pares tenen la obligació, ja que la filla és menor, d'intentar fins al final que la seua filla visca.això és com segons quina religió que no permeten les transfusions de sang i permeten que els fills morin.
La noia a patit molt però a lo millor en un esforcet més aconseguix salvar-se, i al cap dels anys tots riurien de les pors a aquesta operació que ara no volen fer.
La vida, amic kotassé educat i criat en la opulència, com jo, no deixa de ser un do, de déu, de la naturalesa o de tot plegat i és lo millor que tenim.Tu, com jo de vegades, pots arribar a pensar que la vida no val la pena, o que a una persona gran no li val la pena segons quina operació.......falàcies.
la vida és única, irrepetible i en la mesura de lo possible,MERAVELLOSA! i l'hem de conservar, en tenim l'obligació i prou nihilismes infantils
Els discursets moralisant sobraba, només faltava la cançoneta de "Al mundo entero quiero dar un mensaje de paz ...". Tens raó, amic Aloysius que la vida val la pena viure-la, no he dit en cap moment el contrari. Tot això de "Ai, la vida és una merda", sol ser conseqüència de les hormones alterades per la pubertad o sentiments romanticons decimonònics".
Però no me siguis fariseu i reconeixeràs que potser i només potser els pares de la nena ja han fet tot el que podien. I a més suposo que no deixaran morir la seua filla tan facilment.
La comparació del cas amb los testimonis de Jehovà, ja que tu no vols donar noms, sobra. Estos pares han fet tot el que han pogut i més i només han parat quan els metges els proposen una solució que té un tant per cent alt de no arreglar res, o empitjorar la salut de la noia.
És que no és legítim tenir dubtes?
S'ha de lluitar per la vida, però des de la llibertat que puguin donar unes lleis que em garanteixen lo dret a decidir, una decissió informada. Ho recalco INFORMADA.
En que està en joc una VIDA d'una menor!a pesar de tot.I no ho han fet TOT, encara queda una última cosa. I mentre hi hagi un 1% de probabilitats, jo m'hi enganxo com si això fos TOT.
I lo de fariseu sobra,ja que no sé perquè tanta mania a n'esta secta judàica....o potser que tu també tens prejudicis religiosos i consideres als fariseus els culpables de la caiguda en desgràcia de J.C.
Perquè no me dius zelot,o saduceu, o eseni....mmmmmmm
Bé, d'acord ... cienciòleg!!! A estos si que els hi tinc mania. O Testimoni de Jehovà.
Però la paraula fariseu, apart d'una secta judaica, té més significats.
Ai!!!, estem fets una colla de filòsofs i filòlegs de ...
... anava a dir de saló, però no servim ni per al quartet de la planxa.
Per cert, te'n recordes que ja portes retard en la teua entrada?
Vinga, que lidlab i jo la necessitem com si fos lo "manà del cel"
així arribo als 20...
viejo truco.........21
Publica un comentari a l'entrada