Ja ha passat l'hora foscant, ja és negra nit. El vent xiula a les finestres i a mi em resta poc temps per a escriure l'entrada, sinó me condemnaré per a tota l'eternitat a vagar per la terra escrivint entrades de blog. Abans que l'hora de les bruixes i dels esperits, i de tots aquells que apareixen quan el rellotge marca les dotze hauré d'haver fet l'entrada, ...
(Un toquet de novel·la gòtica per a començar)
... i no vull deixar passar el moment. Invocaré als esperits dels records per a que m'ajudin a recordar el infaustes successos que vaig viure a Alldakanough, que van portar la perdició dels seus habitants, de l'extrany ésser que va aparéixer al castell i de com va condemnar al poble per a l'eternitat.
Au va, que ja n'hi ha prou per avui, que sino serà massa pesat. A cada entrada en tindreu un trocet del meu conte de terror. Com que hi ha gent que escolta, aka hi ha roba estesa, anirem escrivint les "Cròniques d'Alldakanough", el poble del riu sec. Com que sembla que existeixen ents físics (persona, animal o cosa) que pensen de natros que som uns pobrets retardadets que no tenen res millor a fer, los demostraré que puc escriure (los meus companys ja ho han demostrat).
Diuen que és bo tenir amics, però que els enemics et donen la mida de la teua vàlua. Bé, llavors serà cosa de començar a fer petits comentaris amicals, de fet proposo que a cada entrada elaborem cada un de natros una petita frase lapidària, de les que ja hem fet gala alguna vegada.
D'altra banda, sempre ens queda el nostre rajolar, el lloc on els "desagradables" (o deu meu quin insult més savi!!!) no poden entrar, on la ignorància malintencionada no té lloc, on pots opinar sense que et censurin o no te deixin jugar amb els altres xiquets. Tots portem un rajolar al cor (ara m'he passat de cursi).
Moment que m'he deixat una cosa al foc ...
En conclusió i com ja va dir un senyor fa un trescents anys:
"Cuando un verdadero genio aparece en el mundo, lo reconoceréis por este signo: todos los necios se conjuran contra él"
(Jonathan Swift, 1667-1745)
Que més poden demanar els nostres lectors: novel·la gòtica, reflexions i cites dels clàssics, política. Hem evolucionat, tot cap al bloc de notenimremei.
I recordeu, sempre hi ha una llum encesa al rajolar. És la llum de la saviesa, sempre la pot vore qui sap mirar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Amic kotassé, un caritatiu comentari és el que es mereix la teua entrada, ja que sense aportar cap idea novedosa aprofundix en lo que anem dient estos dies.
Magnífica la cita de Swift, tot i que si fos certa jo seria geni d'entre els genis.
Me sumo en tu a la salutació als nostres ja segurs i fidels lectors i només desitjar-los que intenten oblidar molts prejudicis perquè de lo que es tracta és de trencar-ne.
Com suposo que la nostra mega-formigueta atòmica no escriurà res com sol ser normal en ella quan l'entrada no és seua, t'encoratjo a continuar sense defallir en la nostra lluita sense fi contra l'estupidesa institucionalitzada benpensant.
Haurem d'aparcar lo tema nostre de cada dia, mentre no tornin a succeïr atacs.
Trencar esteriotips i prejudicis? no sé com anirà després d'observar l'entorn immediat... de totes maneres no perdré l'esperança! Estan massa arrelats, però podem acabar en este anquilosament que perviu dia a dia...
Per cert! no havia vist mai cap foto de la formiga atòmica, i dp del comentari d'A l'he buscat al google imatges. La veritat és que guardem una semblança que m'ha fet hasta temor i tot! El meu pijama actual té una A enorme a la part de davant del jersei!!!! Avore si agafo este caràcter motivat de la formiga i poc a poc vaig recollint l'aliment per sobreviure a l'hivern, a l'estiu...
COm ha anat el concert?
M'ha sabut molt mal no po´der vindre a vore'l i presentar-lo i perdre'm la primera actuació de josep!
Però lo curset és lo curset....(Que s'acabe jaaaaa!)
Bona nit!
L
Potser en lloc de trencar-los haurem de doblegar-los, de provar de fer-los més flexibles ... i seria suficient.
Mira ho explicaré amb una paràbola, tal com ho fa Aloysius Noël.
Va que començo ...
"No coneixeiu la fàbula del bosc que tenia uns arbres tan grans que no deixaven créixer cap planta més, ni tan sols els petits arbres que sortien dels fruits del arbres grans. Tan ufanosos estaves, tan poderosos es pensaven que no es preocupaven del que pasava allà baix a la soca. Però un dia el llenyataire va decidir aclarir el bosc i va fer caure uns quants arbres dels més grans per a que la llum del sol arribés a terra. Així van acabar el orgullosos arbres.
I és que de vegades s'ha d'aclarir el bosc per a deixar passar la llum, i permetre que els petits i nous brots puguin viure."
Fi de la paràbola
Ni s'ha de trencar ni s'ha de doblegar ni s'ha de tallar res. S'ha de pactar en la mesura de lo possible......i si no la REVOLUCIÓ!
Per cert Josep ha tingut un bon debut, en los nervis controlats....crec que mos depararà agradables sorpreses.
I lo de mega formigueta atòmica mos ho ha suggerit Pablo.lo que passa que kotassé i jo ho hem millorat.
ec, mecagon pablo!! sempre retraïent les taques negres del passat de la gent... ara que m'havia guanyat una mínima reputació ara surt recordant al personal la meua gran funció com a formiga que anava a jerusalem!!
L
m'alegro per josep, és un crack! crec que la "quick-class" que li vam fer divendres li va servir per calmar els nervis!! jajajaja!!No res, van ser quatre pinzellades de com usar la batuta, saludar, fer aixecar els solistes i recollir rams de flors... crec que se'n va anar a dormir amargat!!!
i tu aloysius... segur que tb vas estar "outstanding". Li vaig preguntar al meu nebodet: "Com ha dirigit Joan?" i va moure els bracets en una gràcia... jjejeje!
el cap de setmana ja miraré el resum a TVU... feia temps que no me perdia un concert...
L
Publica un comentari a l'entrada