divendres, 26 de desembre del 2008

El noi de la mare


Qui era el noi de la mare? Sense cap mena de dubte en Ramon Mercader Del Río Hernández , nascut a Barcelona 7 dies abans que nasqués a La Pobla de Benifassà la meua iaia Carolina, és a dir el 7 de febrer de 1914.
Ramon era fill d'una família de la burgesia barcelonina per par dels Mercader però molt influenciat per la seua mare Caridad. La mare havia nascut a Santiago de Cuba, filla de terratinents espanyols, però arran de la pèrdua de Cuba van instal·lar-se a Barcelona. Allà, després d'haver ingressat com a novícia a les Carmelites i haver fracassart en l'intent es casa amb el bo i millor de Barcelona, un Mercader.
Ella és molt inquieta, té cinc fills, passa temporades en un psiquiàtric, es separa del seu marit i s'emporta amb ella els fills.
Quan esclata la Guerra Civil serà una militant anarquista del PSUC molt activa.L'acabaran anomenant la "Pasionaria" catalana. Planifica missions terroristes enviant-hi com a agents els seus propis fills. Algun acabarà perdent-hi la vida davant la pública indiferència de la seua mare.
L'any 1937 Caridad envia el seu fill Ramon a l'URSS per a que rebi ensinistrament.El final de la Guerra Civil farà que en Jaume Ramon (com així s'anomenava) no tornés mai més a Catalunya.
Caridad i Ramon formen part del nucli dur de l'Stalinisme i el noi és destinat a dur a terme una missió molt important, assassinar a Trotsky, polític Leninista exiliat a Mèxic i que havia conspirat contra la política sinistra de Stalin.
Ramon es trasllada a Mèxic i amb el nom de Franck Jackson s'introduïrà en el cercle íntim de Trotsky. Un dia d'agost de 1940 aconsegueix assassinar-lo amb una piolet, una espècie de pic que fan servir els escaladors.
És detingut i jutjat i el 1943 condemnat a vint anys de presó.Però ningú no en sap la seua identitat real. No és fins al cap de deu o dotze anys d'estar empresonat que el carceller dóna la veu d'alarma..Ja sap on a nascut l'assassí de Trotsky, és Català.
El carceller,català o descendent de catalans ha sentit que el reu a tararejat una melodia, una cançó que només una persona que ha viscut la infantesa a Catalunya pot conéixer i saber; aquesta cancó és ni més ni menys que El noi de la mare.
Així van aconseguir una confessió d'en Ramon, i és que el Nadal les cançons, les tradicions...les portem al moll de l'òs.
Què devia pensar en Mercader, aquest monstre ensinistrat per la seua pròpia mare per a matar i odiar, en aquells solitaris moments a la presó, quins records tendres d'infantesa li van venir que ni els millors sistemes de la KGB no van aconseguir esborrar.Potser li va venir un moment les estones a la vora del foc o a la falda de l'àvia aprenent les cançons tradicionals, potser un record d'un dia a l'escola...qui ho sap.
Ramon va morir a Cuba on va fer-hi cap per passar els seus darrers anys amb la seua mare.

5 comentaris:

lidlab ha dit...

vaia història aloysius... és molt interessant...
quantes coses poden sortir d'un poblet tant menut!

Ai, ai, Kotassé... que això és la contra a l'explicació de la poca implicació del Nadal en els teus orígens!!


A, te felicito pel concert! però després d'haver-te vist en trenetes i barba...bueno, va, seré bona i continuaré creient-me les coses que xpliques al blog!! jejeje!

felicitats! ha sigut un concert molt molt molt xulo... dins les meues possibilitats auditives!
per cert! he marxat pitant pq tinc bastanta febra...

ai, ai... la força d'una pulsera!

aloysius ha dit...

Tots tenim un preu, amiga lidlab.Jo també, sinó mira'm les trenetes.
Gràcies per lo que dius del concert, i per lo de la teua capacitat auditiva, no en tinc cap dubte que és òptima, lo que a lo millor la febra te fa delirar..

Lo de la història de Ramon Mercader, no se sap del cert si és veritat però com dia aquell...mentre siga encantadora dixa estar si és veritat o no.

I kotassé, ja veig que les obligacions familiars tan allunyat dels teus ciberamics, és lògic, al fons ets un sentimental i has fet allò de que "per nadal cada ovella al seu corral.

notenimremei ha dit...

En estas fechas tan assenyaladas ... bé, perdoneu, m'he desconnectat una mica de internet, per a una persona que se passa vuit hores al dia davant d'una maquinota d'estes, a vegades fa falta. He estat fent manteniment als meus animalets electrònics, Ja se sap: "A casa del ferrer ..."

Coneixia la història del senyor mercader i la relació amb Trotsky, no els seus origens. Vaja element!!!!

Exaltats d'aquest tipus en van existir uns quants al segle XX. Podrïem recordar el segle passat com el dels terroristes, la llista és llarga.

aloysius ha dit...

És curiós com el segle XX ha estat tan contradictori. El segle del benestar generalitzat i al mateix temps que ha engendrat monstres més sinistres que el mateix Robespierre!Paradoxes...o no?

notenimremei ha dit...

Mmmm ... generalitzat segons on, no?