Hola de nou als dos, estimats amics!
Suposo que com diu Aloysius mos feia falta un temps per respirar i tornar a empendre el nostre projecte comú en més força, la veritat és que aquests dies he tingut moltes coses, poques hores per dormir i molt cansament…
Ahir a la nit vam fer sopar de Nadal al pis, era inevitable i, la nostra companya polonesa ens va explicar com era el Nadal a Polònia, com celebren el Nadal al seu poblet. Quina diferència entre la seua celebració i la nostra!
Pel que fa a les dates, més o menys són el mateix. El dia de Nadal és el més important i el que es passa amb la familia i fi d’any amb els amics.
El que més em va cridar l’atenció és com pot ser de diferent la preparació d’una simple taula. Segons ens explicà, a sota del mantel hi posen palla, que simbolitza el lloc on va nèixer el nen Jesús, a taula sempre hi ha 12 plats, que fan referència als 12 apòstols i, a banda de tots els qui és reunieixen, sempre deixen un plat buit a taula, per un “convidat inesperat”. Crec que no ho va voler dir, perquè la nostra cara quan ens parlava de què van tots a l’església i la missa del gall i no sortien de festa pels bars, era de… “Però què estan dient?” (mira que originals que som natros), però suposo jo que és un lloc que guarden per al seu Déu, per simbolitzar que sempre està present.
Allí, per les cases passa el Pare Noel, però després dels Reis, el capellà va casa per casa cada dia a unes guantes de diferents- i fa oració amb la familia i beneeix la casa.
És curiós com hi ha països i moltes famílies que encara mantenen viva la tradició cristiana i celebren aquests dies en un motiu concret. Natros, trobo jo, que ho emprenem d’una manera més festiva, de relax, de sortir i de retrobament en la familia.
Hem perdut l’escència del Nadal?
6 comentaris:
Potser hem deixat el cerimonial religiós i l'hem substituit per un cerimonial laic. La gent se reuneix amb la família (la més propera), o amb la colla d'amics.
A mi ja me va bé que el capellà no passi per casa meva. Només faltaria el mossén ...
D'altra banda, lo millor és que tothom pugui celebrar-les com vulgui, Polònia és un païs ultracatòlic, ara encara més, com a reacció al comunisme, suposo.
Per a molta gent no té sentit la missa del Gall i la celebració del Nadal com es feia abans. La festa com la societat s'ha transformat.
Me converteixo en Aloysius uns segons: "Volia més agressivitat per part teua... Kotassé!"
suposo que abans que qualsevol essència de nadal, lo principal és poder celebrar les coses com tu vols i com les sents, encara que l'orígen sigue concret i no es comparteixi.
Torno al poble, amics... me'n vaig ràpid.
L
Què és la festa de Nadal per a tu, kotassé? Una festa tipus la castanyada?
Jo ja vaig començar la ronda de tradicions diumenge anant als pastorets i després passant pel concert de nadal de l'orfeó!
La veritat, jo no sé quina és l'essència del Nadal però que cada vegada em diu menys lo tema entranyable també és veritat. I no crec que la culpa siga del consumisme, al contrari, el consum, les llumetes dels carrers i la decoració nadalenca encara és la única cosa que manté viu el nadal.Perquè de concerts en xiquets vestits de pastorets (o no tan xiquets), sopars d'empresa, de família i tot plegat cada vegada ho veig més poc real.
Carpe diem i poca cosa més amics bloggers!
Veieu, el blog m'interessa més que moltes coses del Nadal.
Potser per que vaig criar-me a un poblet molt petit, fins als quinze o setze anys no vaig fer matines ni castanyada i sempre he associat el Nadal, l'1 de novembre i altres festes a celebracions senzilles, sense tantes pretensions. Tot i que anys desprès, amb els amics ho vaig provar de cel·lebrar, la veritat és que no m'hi he adaptat mai.
Posem un exemple: el betlem. Creieu que lo bonic d'un betlem és tenir-lo muntat? No, lo bonic és fer-lo, sinó comprariem una fusta amb les figures apegades. He vist betlems on hi havia figures tradicionals amb els clics de famòbil, o altres ninots. I lo bo dels cas és que han disfrutat fent-lo.
Hi haurà gent que disfruta més amb els concerts, el soroll, però a alguns ens agrada un altre tipus de Nadal.
Com deia el poeta: "Tot està per fer (i lo millor de tot), tot és possible"
Bueeeeeeeno, després de la teua entranyable reflexió en que tornes a la teua infantesa "en un poble molt petit" on tot era senzill i autèntic...no, no va per aquí. Però veus, caus al parany del nadal i les pseudonostàlgies. I el pessebre...evidentment que lo millor és fer-lo però també és bonic anar avançant la posició dels tres reis que es van apropant al portal, guiats per l'estel...quanta filosofia, una estrella que ens porta a l'objectiu, però que este objectiu després esdevindrà camí per ell mateix.És la vida, un camí ens porta a un altre camí, un objectiu a un atre objectiu, un vida a una altra vida, una desgràcia a més desgràcies...potser també l'esperit nadalenc s'està apoderant de mi.
Publica un comentari a l'entrada