Ara si, va ... mecànica quàntica

Una setmana molt accidentada, però ara escriurem el que voliem dir sobre el tema de Lidlab.

Estimats companys de bloc, la qüestió és que no hi ha cosa més horripilant que les frases fora de context. Posaré un exemple: fa uns anys algun "progre" feia servir la frase "Tot és relatiu, va dir Einstein" per a justificar el relativisme de tot tipus, cultural o polític. Realment quan Einstein va dir això no pensava més que en la seua teoria de la relativitat, i se referia a que no podem aplicar les mateixes equacions per a càlculs terrestres, on mana la gravetat, que a la proximitat d'un estel, que al moment de la creació de l'univers, per què les condicions són diferents.

Així mateix, la teoria dual de l'electró: que l'electró se comporta com a ona i com a partícula, no és massa convenient utilitzar-la sense saber que:

a. La mecànica quàntica només és un aparell matemàtic que serveix per a crear un model que ens aproxime a la realitat. No sabem encara exactament que és ni com és un electró, sabem com se comporta. Sí que sabem que es troba en un estat constant de vibració que el fa comportar-se com a ona i com a partícula, però això és una conseqüència de que el sistema a estudiar (l'electró) és tan petit que els nostres instruments d'obervació l'afecten de tal forma que no podem conéixer al mateix temps la seva posició i la seva velocitat, aquest principi és el principi de indeterminació de Heisenberg.

b. Les conseqüències d'això no serveixen per a justificar cap cosa de la vida real.

c. Tot això que he exposat encara està en discussió. Hi ha científics com Stephen Hawking que pensen que no podem mesurar velocitat ni posició per que els electrons no existeixen com a tals, que només són ones d'energia. Aquest punt de vista obriria moltes portes: imagineu pensar que la matèria que sempre hem donat per fet que és la constituent principal de l'univers no existeix, que tot són ones d'energia.

Bé, ja m'he fet prou pesat. Fins la propera entrada. Aloysius, te toca.