diumenge, 14 de setembre del 2008

Som nació o porció?... Visca la Verge de la Pietat

Avui he hagut d'aguditzar l'enginy per fer lligar algun comentari sobre la nació/noció de kotassé i la festivitat del dia, la Verge de la Pietat (ja veus lidlab, a mi també em toca escriure en dies importants).
Total, que passejavem este matí a les 9 del matí Tadzio(lo meu gos/amic) i jo pel carrer major pensant sobre nació, estatut, finançament ( la nostra actual santíssima trinitat inseparable) quan de la porta de l'església de les monges agustines se sentia que cantaven los Gojos de la Marededéu.Lo cor m'ha fet un bot i he pensat....ja ho tinc!
A partir de l'anterior escrit m'ha quedat clar que que:
1)En principi no necessitem ni país ni estatut....som catalans perquè parlem català i pensem en català
2) A partir de que tenim unes mancances en infrastructures i d'altres comencem a pensar que perquè no s'inverteixen tots els calers que paguem d'impostos a la nostra terreta....
I llavors naix la necessitat de tenir un estat propi, se posa en dubte la solidaritat amb els pobles d'Espanya, etc....
Me sembla que la idea era esta....però què passa...que serem independents i llavors trobarem quel govern de l'estat català no inverteix prou a les Terres de l'Ebre i llavors trobarem que.....

La identitat catalana, o més ben dit, el sentiment de pàtria catalana surt quan des de la capital del regne d'Espanya no satisfan les nostres aspiracions econòmiques......(segle XIX) i sorgeix la voluntat d'unir-mos perquè parlem una mateixa llengua. Però mos oblidem dels Valencians, perquè en un principi los corrents catalanistes surten del centre del Principat i València queda molt lluny....de Barcelona...però no pas d'Ulldecona i d'aquí surten les Històries de sempre...la desafeció popular que fins fa pocs anys hi havia entre la gent de les nostres terres cap al catalanisme que ja té arrels en les guerres carlistes.Perquè aquí a la gent no la podies enganyar, no podies dir que erem catalans perquè històricament bla, bla, bla...i posar la frontera a un Kilòmetre escàs d'Ulldecona....resulta que tenim més que vore en un vigatà que en un vinarossenc....mentida! I per això la diòcesi de Tortosa és reticent al català,etc,etc perquè s'ha utilitzat la llengua en un principi com a element vertebrador d'un país però que aquest país té unes fronteres que no son les de la llengua...Total, que si alguna cosa té la gent d'estes terres és que no és tonta i no pots fer combregar en rodes de molí....
Si que després a tot això s'ha volgut posar remei creant la idea dels Països Catalans....però no acaba de funcionar.
Després hem pensat (prou acertadament) això ho arreglarem mancomunat-mos...i surt la Taula del Sénia i ..Oh, què bé..jo ho trobo perfecte i penso, aquesta pot ser la terra amb la que em sento proper, en que es troba tota la gent que parla la variant del Català que jo parlo, que pensa com jo ,que sent com jo....però clar, estic caient en los mateixos defectes en que van caure los ideòlegs del catalanisme del XIX....tinc una visió centralista de les Terres del Sénia perquè visc al centre i clar.... a mi hem satisfà plenament auquest concepte però un veí de Vall-de-roures té un veí més cap a l'oest que l'allunya del Sénia i l'apropa a Alcanyís....i què fem....
Pos lo que feia la gent del nostre poble i de tots los pobles abans de tenir conceptes polítics....dir que la Mare de Déu és la nostra pàtria ..si no d'on ve lo de "que en ti sola se halla el puerto Virgen de la Piedad pura"?...la verge era el Port, la pàtria de sortida on tots tornaven i en lloc d'anar a pidolar com fem ara a les administracions li demanaven a la Marededéu....i estic per dir que seguríssim que era més eficaç que els nostres polítics, per això li dien "estrella del mar segura".

Ara li toca a lidlab....

9 comentaris:

notenimremei ha dit...

Efectivament, benvolgut Aloysius la solució al problema del centralisme madrileny o barceloní o valencià, és ni més no menys que ... tornar a la religió.
N'hem parlat moltes vegades i no és una qüestió de tornar de aixecar més idols ni més banderes. La cosa aniria per dos camins:

a. Mos permeten d'encaixar a Espanya tal com som: amb la nostra llengua i les nostres costums i un gran (i vull dir gran) marge de llibertat, sense quotes d'espanyol ni cap d'estes tonteries, és a dir: com el Quebec per exemple. Haurien de convertir aquest pastís inventat que es diu Espanya en una federació.

b. Si no ens permeten ser catalans dins Espanya, haurem de ser catalans fora d'Espanya.

Però que consti que aquí hi juguen moltes més coses: com ara la fastigosa barreja que sempre fan de banderes, himnes i diners. La majoria dels polítics que invoquen el nom Catalunya (inclosos els que en teoria haurien de ser independents) acaben pactant a Madrid per que és l'única forma d'aconseguir les virolles, que és el que realment necessitem.

Tot això tenint en compte que un cas o un altre són processos de negociació llargs. A no ser que goberni algun il·luminat que declari la independència una nit boja.

Però la pregunta que me faig moltes vegades és: voleu dir que a la majoria de la gent que va a treballar cada dia li importa un rabe la independència, jo crec que estan en una altra onda. Que us sembla?

aloysius ha dit...

Jo crec kotassé que hi ha dos camins per a aconseguir l'objectiu:

1)Allò que diuen de que Cayalunya declare la guerra a Andorra i dixar-mos pedre.Llavors mos haurien d'anexionar.

2)Dir-los als Espanyols que volem ser Espanyols però fora d'Espanya....a lo millor mosseguen l'ham.

Per cert lidlab;atrevix-te a parlar dona...que només és política!

Joan ha dit...

Hi ha un precedent historic on la religió va ser motor d'un proces "d'alliberament nacional".

A Polonia (quina casualitat oi?) la religió va jugar un paper importantisim a l'hora d'alliberar-se del regim comunista i de la influencia de l'antiga Unio Sovietica. Els moviment de lluita estaven amparats i protegits per l'esglesia.

Es van poder alliberar dels comunistes, pero ara tenen...

...Als bessons Kaczynski!!!!!

lidlab ha dit...

vos prometo que demà parlo, avui estic de mala llet (per no dir hòstia).

aloysius ha dit...

Hi ha una mica de confusió. Jo no trobo que la religió mos ha de portar a solucionar els problemes amb Espanya o amb Barcelona.Lo que dic és que lo de les pàtries és molt relatiu, que si no fos que de tant en tant volem perretes i veiem que els atres mo les prenen, ni pensariem en Espanya, ni pensariem en Catalunya.Hi que per a mi ser català "me pone" fins a cert punt, però quedant-se fora los amics castellonencs i la franja no sé fins a quin punt ser català me satisfà totalment.Potser m'emociona més sentir la música del Ball pla de Sant Mateu que el Cant de la Senyera. I això que si no han canviat, lo ball pla se cantava i en castellà.
Que és molt difícil i les nacions són complicades de delimitar.

notenimremei ha dit...

Certament, benvolgut Aloysius, les coses se compliquen quan hem de fixar límits: "Esta ratlla la posem més cap a quí o més cap allà?". Per tant, potser, i dic potser, els que en saben del tema haurien de buscar la manera de portar realitats de l'any 2008 amb idees del mateix any, i no intentar "cremar" a la gent amb idees que en el millor dels casos tenen doscents anys, i que van sorgir en un moment determinat en una realitat molt més violenta.

aloysius ha dit...

Potser la solució està, apreciat kotassé, en no posar ratlles enlloc.
Modernitzem-nos,suprimim els conceptes "Estat" "nació" "país" perquè mai respondran a una realitat "real" i valga la redundància. Creem administracions competents apolítiques dividint el territori en x kilometres quadrats i que mos resolguen los problemes i mos faciliten serveis.
Lo dels sentiments patriòtics son coartades inventades per polítics per tenir-nos entretinguts mentre ells segueixen en les seues bobades.

notenimremei ha dit...

Totalment d'acord, però ailàs, per a aconseguir això hauries de deixar a uns quants senyors fora del joc per que no podrien jugar al joc que més els agrada: "Marejar la perdiueta". I el cervell humà, que durant mil·lenis ha treballat amb el sentiment de pertanyença a una facció o grup hauria de canviar. De fet, crec que ja està canviant.

aloysius ha dit...

kotassé, estem entran en una etapa perillosa.
1)mos estem posant d'acord en temes importants
2)Estem en un estadi apàtrida preocupant.Dixes de creure en pàtries i acabes sent molt cínic.
No sé on anirem a parar.Ànims!