Parlant de cultura… Algunes reflexions.

Estos dies hem estat parlant de civilització, cultura, lectura, trivial… Jo avui parlaré encara no sé de què, exactament. Deixem-ho com a “algunes reflexions”.

Un dia m'explicaven que fa anys, molts anys... a la Cort Heian, les persones triomfaven segons el seu orígen social. Per distingir-se, ho feien a través de la caligrafia. Per a ells escriure era un art, per tant si algú era incapaç de fer bona lletra o acabar un vers, podia ser expulsat. Estaven sotmesos a una pressió cultural i intel·lectual considerable, així que, intentaven no decepcionar. A més, eren els encarregats de decidir els inicis dels actes religiosos, els colors dels vestits, etc. Eren una cort d’elit i els demés (entengueu masses) tenien poc dret a parlar, per no dir que no tenien dret a dir res.

Gairebé podríem afirmar, per tant, que la Cort Heian era una màfia de la cultura elitista.
Actualment també existeix esta elit cultural, entesa com un grup ben situat que pretén distingir-se de la resta pel seu nivell intel·lectual, però també penso que cada cop més la gent s’interessa per la cultura, sinó no s’entendria el fet que cada vegada els museus estan més plens, que la gent es preocupa per opinar (ja siga en blogs, en mitjans interactius, etc).

Tot i que, les masses, igual que amb la Cort Heian, estan “dis-li enganyats, dis-li condicionats” per les màfies culturals que existeixen avui dia. Per exemple, en les pàgines dels suplements culturals. Només cal veure com cada any Planeta treu (de la màniga?) un premi que porta per nom el seu nom i que assegura un munt de ventes i guanys.

Són estes masses les que han de ser crítiques en estos mecanismes empresarials que pretenen aconseguir uns objectius concrets sense tenir en compte que la gent té opinió. Jo crec que la gent si que pensa. Pensar no passa de moda. Hi ha molta gent, molts autors... que saben que el que fan grans empreses (com la citada anteriorment) no és activitat cultural, sinó activitat comercial i són crítics en esta realitat. I igual que en la cultura, la gran majoria es preocupa pel que passa al món.
I tot això ve afavorit per les noves tecnologies. És veritat que internet provoca una gran infoxicació i que la informació que es troba cada cop és més d’agència (poc contrastada, poc treballada), però també permet una comunicació més fluïda entre aquelles persones interessades en temes específics. Seria una espècie de circuit: cada cop hi ha ciències més complexes, més informació, saturació informativa. Augmenta la demanda d’una informació de qualitat i també la segmentació de temes, degut a la complexitat. Amb les tecnologies hi ha una major difusió i una societat cada cop més selectiva, que aconsegueix allò que vol per culturalitzar-se. Si tampoc és tant difícil... només falta voluntat, voluntat d’aprendre i ser crític.

I això és tot per avui. Espero les vostres crítiques.
Per cert, jo volia parlar sobre els rajolars i una nova descoberta que m‘han fet arribar... però ja que estàvem en este tema l’he intentat seguir. La pròxima entrada serà sobre el meu tema d’especialitat: “El rajolar d’ahir, un dels motors econòmics al barri de Sant Joan del Pas”.