Apreciadíssims companys;ja sóc aquí.Avui us volia explicar el perquè d'això d'Aloysius, però ho deixarem per més endavant.
Resulta que avui m'ha donat per pensar en la Globalització. I què és la globalització? Res. Una gran mentida.
Fixeu-vos;Avui mirava al youtube el vídeo aquell de la banda tocant amb les gralles i tota la pesca, on tu lidlab has posat el teu granet d'arena, i resulta que hi havia una entrada nova. Una persona, que en la mateixa línea que lidlab, opinava sobre el primer comentari. Us doneu conte quin us fem d'internet?
Lo fem servir per a les nostres petites i entranyables misèries. Jo he anat a un vehicle que em podria portar a l'altra banda de món si vulgués, podria veure videos de persones i llocs llunyans i diferents i en canvi me dedico a lo que ha fet la gent tota la vida, a fer safareig. Però no un safareig global, un safareig domèstic.
Realment necessitem un mitjà de transmissió de dades tan ràpid i potent? Per xafardejar de coses del poble? Fa trenta anys no feia falta internet per a això.
I si no, anem al messenger.....tres quarts del mateix. Sí que hi ha la possibilitat de connectar-te en gent que en estos moments físicament està allunyada de tu....però per parlar de coses quotidianes. No voldria simplificar massa, ni generalitzar, i ja sé que ho estic fent...de fet gràcies al notenimremei lidlab podrà estar en natros constantment....però, que voleu que us digue. Al final l'únic que cerquem és comunicar-mos les persones que mos coneixem, o en tot cas conèixer persones de tot lo món però al fons, volem xafarderia casolana. Ho portem al gens.
Hi ha una anècdota que diu que Salvador Dalí als anys seixanta va ser objecte d'homenatges als Estats Units ( a l'ONU o coses semblants) i la seua preocupació era; d'això a Figueres se n'assabentaran? I estava a la capital del món mundial!
Som així, localistes globalitzats. L'únic dubte que em queda és que deu pensar un alemany, posem per cas, que entenga el català i cerque pel youtube xavier el coixo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
En primer lloc, l'us que en fem depén de cadascú. Per molt que inventem tecnologies noves sempre acaben fent-se servir en el 90% dels casos per a coses com el messenger o els típics videos xorres que penjen al Youtube. Però ...
...si deixem de banda tot el soroll i ens quedem amb el 10% interesant. El youtube ha servit per a que aprendre coses se pugue fer en video i per internet. Que una persona a Catalunya pugui parlar a un preu realment barat amb una persona que està a Helsinki, i que qualsevol (com ara natros) pugui convrtir-se en editor i en escriptor. El que encara no han entés els grans grups i l'estat, és que internet serveix per a la comunicació bidireccional, i de moment encara estan intentant fer lo de sempre: monopolitzar internet per a colar la seua publicitat i els seus mensatges.
Potser, i només potser, amb temps i unes conexions adsl millors, i si la societat canvia d'orientació, podria ser que internet fos el que hauria de ser: una via de comunicació com mai n'ha hagut cap. La informació circulant lliurement, i que cadascú posi el que li semble.
De fet, això és la llibertat.
Per cert, l'hipotètic alemany que entén el català i cerca xavier el coixo ha de tenir també un ampli domini de la llengua de cervantes per entendre certes imbecilitats que allí es diuen!
A lo que tu fas referència, tot lo que vulgues, però de lo meu que se n'assabenten a Figueres....lamentablement o a lo millor és la gràcia i la essència humana...no ho sé.
Però és que Internet ha de valer per a que se n'assabenten a Figueres de lo meu i per a fer coses grans. Per a les dos coses. Per molt que evolucionem l'apartat de "Que hay de lo mio?" sempre estarà present.
Però que paaaaaaaaassa? Que parat està lo bloc. Que mos hem adormit desprès de festes. Deixem de mirar-nos lo melic i comencem a pensar en coses noves: lo rajolar conceptual està molt bé però hem de animar la cosa.
Tot sigui dir amb molt respecte i de bon talant. Avore si la propera entrada remeno una mica los sediments.
Aquí la que mos falla és lidlab.Jo estic esperant que done senyals de vida.la veritat és que deles nostres entrades ja fa temps que passa.Me penso amic kotassé que mos estem quedant sols, orfes diria fins i tot.Lidlab TORNAAAAAAAAAAAAAA!
Bones als dos!!
Perdoneu, perdoneu, perdoneu la meua absència… però a la Vila, on visc ara, internet va fatal des de fa dos anys i encara no ho han arreglat. Les nostres cassolades i tants de mànecs de paella trencats no han servit de res.
No ha sigut fins ara, que li he agafat prestat el cable a la meua companya de pis, que m’he pogut conectar a internet!! el wireless… va fatal!
Veieu per a què serveix internet… per a què no funcione quan més se necesita! per aïllar-me de vatros dos i no dixar-me comunicar en ningú!
Parlant d’internet i tot això que estàveu comentant, trobo que los dos teniu raó. D’una banda, ens permet a tots tornar-nos creatius, tots podem parlar, tots podem ser protagonistes d’alguna cosa, podem escriure lo que vulguem, opinar… però la xarxa és tant gran i hi ha tant poc control que és molt difícil saber destil•lar lo que podem considerar vàlid i lo que no, lo que podem usar com a cert, lo que no… De l’altra és un descobriment genial. Pots comunicar-te en gent arreu del món, pots saber i arribar a qualsevol cosa… D’una altra… és veritat que encara que siga una eina global, que pot arribar a tot arreu, al final, només serveix per acabar parlant en los de sempre. Ara que, ben mirat… tamé fa gràcia això. Aloysius, pensa que sinó, no podríem comunicar-nos en medibamu, que són un grup que trauen un ús 100% de les noves tecnologies per no dir les coses a la cara… (per exemple)
Lo tema i tot lo que se podria comentar és molt més extens que la gran xarxa d’abast mundial. I al final acabes pensant en que si tot lo que se pot fer és bo o no. Comences sent radical en lo no i acabes cedint i dient que el si també hi té cabuda. Dic això com a introducció d’una cosa que ara us explico. Fa poc un llopis ens explicava que ara als diaris els mateixos lectors poden transformar-se en periodistes. Quan ho vam sentir, tota la classe se va alarmar… Claro! Tant anys estudiant, tant de temps preparant-nos per a ser periodistes i ara qualsevol persona ho pot arribar a ser! No és posible, no se pot permetre! Però, per què no? Lo dia a dia mos mostra que hi ha persones molt ben preparades que poden anar de vacances a qualsevol lloc i fer una crònica o reportatge del què passa i ser una cosa de cert nivell… i que hi ha gent que acaba la carrera i que encara li falta molta experiencia per davant… També se pot dir que la gent que no ha estudiat no té les eines suficients per fer esta faena…però tenim a l’abast moltes eines per fer moltes coses diferents… gràcies a internet, per exemple. A la vegada penso que, com diu Castells, internet és una creació cultural que mos permet ser més lliures… es veritat. Però internet també augmenta l’escletxa digital, dóna veu a molts però silencia moltes persones, també. Resum: tot és molt complicat (que ràpid m’he n’he sortit, no?)
I bueno, paro que he d’acabar de perfilar la meua entrada d’avui… que el meu mòbil ja m’ha avisat que he de posar algo al notenimremei. Per cert, aloysius, a la primera pàgina de Rafalgarí, me va fer molta gràcia que una frase entre punts és: no tenim remei. Per cert, ja l’he acabat!
Què us he de dir més… que us trobo molt a faltar!! (mira que bonic me queda ja el començament…) i que dijous i divendres hem anat a classe, hem fet presentacions d’assignatures i tinc de profe de l’assignatura de periodisme especialitzat en local i comarcal a Amparo Moreno, regodira de l’ajuntament de Tortosa… De moment no tinc cap llopis com a profe… jejejejejee!! ja us explicaré com va i lo que mos van explicant… segur que surtirà alguna polèmica que podrem comentar! De moment, una cosa que ja m’està molestant a la meua classe és que quan acaba la presentació de l’assignatura el profe demana si hi ha preguntes. I lo primer que se pregunta és: Hi haurà examen? Arrrggggg! me fa molta ràbia! És com si l’únic important és saber el final, si hi haurà examen, si haurem de competir tots per veure qui ha estudiat més hores… Xiquets, quan estarem al ball ballarem i ja preguntarem per l’examen quan portarem una mica d’assigantura feta!! Pareix que l’únic que importa és una nota final… I no!! Per mi les classes són una altra cosa. No són un examen! Són 4 mesos d’escoltar i aprendre algo!! De pensar, que buscar informació… i de reflexionar per a unes preguntes finals, que malauradament puntuen i te diuen si estas capacitat pa passar o no.
Ja està. Ara sí. M’havia de desfogar. Penseu que porto moltes hores tot sola al pis i necessito explicar los meus (tontos) pensament a algú! i vatros, estimats amics, sé que me llegireu! encara que sigue una mal quedes “que falla als companys de blog”.
Hasta pronte.
Lidlab
Pensa, estimada lidlab, que la vida és per definició una preparació per a l'examen final, almenys així ho ven la religió que mos ha marcat els darrers segles.Tota la vida és preparació per al judici final....és lo que hi ha....mos falta creure en allà del "carpe diem" tot i que em sembla que la locució aquesta llatina al fons també ens vol dir;aprofita el dia per a preparar l'examen final.Realment no tenim remei!
Publica un comentari a l'entrada