lo comentari que se va tornar entrada...

Va, que ara apareix l’optimisme del blog! Retorn de lidlab després de conviure en informatius comarcals 10 hores al dia… no volies ser periodista?? Au, 15 tasses!! jejejeje… i lo que xalo!

No us he fet comentaris, estava atabalada, rallada, pensativa, buscant los meus gatets perduts per la serra… Bueno, tenia la meua entrada dels rajolars per avui i estava fent este comentari per a intentar no descebre-us, però com que he vist que este comentari s’ha fet llarg, aprofito pa ficar-lo com a entrada. La setmana que ve, rajolars!

Per cert, acabo de vore que jo tb escric en dies importants… avui és Sant LLambert, que sense estudiar res va arribar a bisbe, vale????!!???

Vale, va. Vaig al gra. Res de noció. La nació la formen tots els qui, com dieu, comparteixen uns trets, una història comuna, una llengua, els qui a la vegada formen una cultura determinada i tenen sentiment i ganes de pertanyer-hi. I com que hi ha ganes de pertanyer-hi, la nació seguirà sempre. Clarament, com diu aloysius, el més normal és agranar cap a casa (tampoc molt i molt, que sinó se mos ompli de borra… (festival de l’humor a les 2 del matí…))… anar fent la cosa més menuda i treure “petites nacions” en los de la vora, perquè és en los que ens sentim més identificats, tot i que ens separe una frontera (de fet, només és un riu, que al meu parer uneix la gent, encara que els polítics ens vulguen fer creure que no) que no en los que viuen a tres-cents km. És en estos de la vora en los qui tenim unes característiques socials més similars, en los que compartim problemes i alegries i festes (les poques que hi ha), en los que mos manifestem... Però necessitem un marc més gran per fer la força i esta unió de pobles veïns és lo que fa la cadena gran i lo que, a poc a poc, permet que tots acabem sent una força més gran per donar la cara davant els qui no mos tenen en compte o mos donen pel sac, després d’assegurar estatuts, canvis en el fiançament, un aeroport més potent…

Pel que fa a la solidaritat mal entesa estic d’acord en kotassé.
Fa dos anys que puc votar (per cert que ja m’han caigut tots als peus). Abans de fer-ho, com gran part de la meua generació, anava a l’acampada jove, en los que canten in-inde-independencia… Tenia molt clar qui eren los bons i els roins. Un any després ja pensava que els qui “eren bons” ho eren una mica, però ara he vist que els que “eren bons” són roins, i que “els roïns”, encara ho són més. Tot i això, d’esta concentració de masses, lo de la solidaritat és lo que més argumentat recordo i me van convèncer bastant.

No hem d’oblidar que a Catalunya rebem molt poques subvencions, en canvi, subvencionem moltíssim (som el 12 % del PIB, aprox). L’Observatori de Finaçament CAtalà cifra en un bilió de pessetes el que donem i no rebem. Se diu que, en un any, cada familia catalana (formada per 4 persones, més o menys… entre lo que paguen i no reben podrien comprar un cotxe (osigue q ara conduiria lo meu C4 somiat i no l’opelet bonyat). Caldria prendre exemple, en estos casos, de països com Alemanya on el TC ha fixat un límit de solidaritat. El TC alemany diu que aportar més del 4% del PIB, els diversos landers, li sembla exagerat. Tenint en compte això, els catalans seríem tres vegades més solidaris del màxim que se considera a un país ric com Alemanya.
I lo que més ràbia fot és que, a banda de ser els més solidaris, los catalans som los de la etiqueta d’agarrats davant d’Espanya.

Vaia, que en estos polítics que tenim i tot lo rollo, estem rodejats del mal. No tenim opinió, ni equilibiri econòmic… la cosa no pot acabar bé. Això ho dic per lligar en lo que diu aloysius… Potser si que tens raó en que la Mare de Déu era més eficaç que els polítics per resoldre les preocupacions. Per això lo de “vos sois fin de nuestros males…” (jo tb me sé lo gojos, aloysius!! són molts d’anys d’amistat en les teues veïnes). Estic pensant en un dia fer un recompte i comptar avore si va més gent a votar o a buscar la Verge a l’ermita a les Quinquennals. Potser podríem començar a donar fonaments a n‘esta teoria (no la de Cipriano, la d’aloysiano), que la considero bastant acertada.

Xics, salut.

Torn de Kotassé!