En primer lloc, deixem-nos estar de fleumes: no podem retirar-nos a cap mas, si no mos portem al "Maiestru". Seria greu ofensa i mos saltariem la tradició (ui sí la tradició, mira com me la salto), encara que la tradició podria ser deixar al "Maiestro". Ho hauriem de parlar.
En segon lloc, les cabres i les ovelles caguen. Sí, ho sento. I s'han de netejar i fan olor. Sí amics, no són com los gatets i los gossets. I has d'anar detràs netejant. Francament, me sembla que estem poc habituats a aquestes feines (i ara no comenceu a dir: "jo vaig tenir un ... i el cuidava", no és lo mateix cuidar-ne un o dos o cinc, que haver-ne de cuidar vint).
En tercer lloc, lo Rajolar o la Raval o qualsevol dels barris estan massa prop de tot per a retirar-nos. Per una vegada sigueu valents i busquem un lloc com el Mas de Comú, o millor encara "construïm el nostre propi mas" (en fascicles col·leccionables, i amb el primer número te regalen un tratje de masovera de veritat, en mocadoret i tot).
Si les tres objeccions anteriors són salvables potser tindrem èxit i podrem retirar-nos a gaudir d'una existència (sense ordinador ni internet?) bucòlica i pastoril (sobre tot això darrer) i fer formatgets.
Ara deixem-nos de ovelletes (beeeeeeeeee!!!!), i parlem de coses séries. Si hom (o don) vol "etre ecologiste" (pronuncieu com Dalí, allargant les síl·labes) potser la via millor és la que proposen dos senyors: un arquitecte nordamericà, William McDonough, i l'altre un químic, membre de Greenpeace, Michael Braungart, que desprès d'estudiar-ho i fer proves proposen un nou enfocament de la qüestió de la basura que llencem: el problema no és la basura, sinó que la basura no la pot aprofitar la natura directament. No n'hi ha prou que la indústria sigui sostenible, segons ells és lo mínim que podem demanar. El pas següent és aconseguir que lo que llencem sigui a més de biodegradable, aprofitable per la natura, que és ni més ni menys lo que passa amb les fulles dels arbres cada tardor: no només es podreixen, sino que la seva descomposició genera matèria primera aprofitable pels arbres i els arbusts.
Tot això ho han posat en pràctica en diversos projectes que han desarrollat: la planta Ford Rouge a Estats Units on van convertir una factoria de ciment i acer en un bosc i van substituir les teulades de plaques per cobertures vegetals, aconseguint estalvis de milions de dolars en calefacció i aire condicionzat. També fàbriques textils on han canviat tot el procés de confecció, de forma tal que les factories tornen al medi ambient més coses netes de les que agafen, per exemple, els desperdicis de teixits no es cremen, se converteixen en feltre (fieltro) que usen els pagesos de la zona a l'agricultura. El feltre es biodegradable, a diferència dels plàstics que utilitzen habitualment els agricultors.
En fi, no m'embranco més que podria estar dos dies escrivint. Vull dir que la qüestió del medi ambient reclama idees i enfocaments nous, diferents, provar potser coses que ningú no havia gosat provar abans. Però fa falta la col·laboració de molta gent.
Àndale Aloysius. El torn de joc te toca.
P.D.
3 comentaris:
Bàsicament lamentar la frivolitat en que kotassé tracta Lo rajolar. Lo rajolar més que un lloc físic és un espai mental i intel·lectual, és si voleu un reducte on la mediocritat i l'estultícia humana no hi tinguen cabuda i on, si kotassé, traguem los excrements, en les nostres mans,tota la brutícia del món.Aquesta m. no és física, però és infinitament pitjor.....
Fem del blog lo nostre Rajolar.
Vaaaaaaaaale, accepto "Rajolar" com a concepte. Però que s'ha fet d'aquells paisatges utòpics (ja no parlo de La República de Plató que se n'anava per tots los forats).
Us deixo un altre enllaç, hi ha gent curiosa pel mon:
http://matematicas-misticas.blogspot.com/
De moment, conforme-mos en la idea.L'espai físic ja arribarà.
Pel que fa al contingut de l'entrada...les ovelletes són cosa sèria....
i què pretens? Tu ets un d'estos preocupats pel canvi climàtic, la sostenibilitat del planeta i no sé quantes coses més? Vinga va, la solució com diu lo teu amic Padre J.A.Sayes està en les mates místiques....això lidlab li podria explicar a llopis jonqueres.
Publica un comentari a l'entrada