Som una nació ... o una noció

Sembla que en això ens quedarem si continuem per la via actual.

En primer lloc, he d'explicar que no soc massa donat a la política, ni a la reivindicació pàtria. Soc català i parlo català, i a la majoria de gent que conec no li han fet mai falta banderes ni himnes. Ja sabem on vivim, ja sabem que parlem, ja sabem on vivim. Que jo hagi vist, encara que una llengua es prohibeixi la millor resistènica és continuar fent-la servir on es pugui: a casa, al camp, al bar, per això el català ha resistit. És a dir, hem de ser conscients que la millor forma de conservar-la és parlar-la, si no es fa servir una llengua es mor.

Tot i això i ja que estem en dates de festa, cal plantejar si de veritat val la pena relacionar-nos amb els nostres veïns espanyols de la manera que ens relacionem. D'una banda volen que Catalunya sigui una part irrenunciable d'Espanya, de l'altra no volen que siguem catalans, que parlem català, que fem servir el fet de parlar una altra llengua. Hi ha gent que no enten que Espnya és necessariament (si és que és alguna cosa) una reunió de pobles diferents i que s'ha de respectar les característiques pròpies de cada poble. I si a algú li sap mal que rotulem en català (els que ho vulguin) o que les nostres emisores parlin en català, o que la gent s'expresi en català pel carrer, ha de fer el que faria si anés a Estats Units, apendre a entendre la llengua pròpia primer i desprès fer-la servir.

De l'altra banda, tenim la indecisió dels que ens manen, que no apreten prou als de Madrid, que sembla que es queden sempre a un pas de demanar el que realment necessitem. Sempre fan faltar diners, sempre queda aquell traspàs que no han fet, sempre es guarden una carta que no donen i que no ens permet jugar bé.

I per últim, la solidaritat mal entesa. Aquella de "home, és que son comunitats amb un deute històric, que necessiten l'ajut de la resta de comunitats". Està molt bé, però no a costelles dels diners de les altres. Per a poder fer funcionar tot necessitem administrar el calés.

Però lo més important és que tinguem clar que a pesar de tot, és que tinguem clar que no som catalans "contra" ningú, que som catalans per que parlem català, per que neixem i/o vivim al lloc on es parla i es viu en català. I lo més complicat es fer-ho entendre a una gent que habitualment no ho vol entendre.

Disculpeu el retard. Aloysius el teu torn.